JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

REFLEXIONS D’UNS DIES A EIVISSA.

0
Publicat el 31 d'agost de 2011

Una tanca publicitària a l’autovia d’ Eivissa, del famós ” Dj”, Enrick Morillo anunciant el seu espectacle “Subliminal invasion”, em dona la resposta sobre l’ actual realitat eivissenca. En menys de quaranta anys, l’ illa colonitzada pels catalans a l’any 1235 i que amb dificultats va conservar durant mes de set segles la seva identitat, es troba dins d’un procés de substitució cultural, molt mes evident que subliminal, comparable a la que s’ha produït en part del País Valencià i a la Catalunya Nord amb l’ ajut dels hereus del franquisme sociològic format per certs llinatges illencs que ho han afavorit per enriquir-se i en els darrers anys accelerat. El moviment hippy, que pel seu esperit contracultural no fou un perill, ha estat substituït, pel “boom” turístic i  per la cultura electrònica, exponent d’ una multiculturalitat sense arrels. Els topònims tradicionals poden desaparèixer a mans dels “beach club” de les discos,  dels dj’s i d’una munió de gent que circula per l ‘illa sense cap afany de conèixer-la ni respectar-la. La llengua es manté ben viva fora vila i molt precàriament a  la capital i en les zones turístiques mes importants. Eivissa es troba lliurada, espero que no vençuda, a la més internacional “Ibiza” que tot ho embolica amb una modernitat dotada aparentment de més prestigi, si bé pagant el preu d’una alta dosis de superficialitat. Aquest sentiment agredolç es la que sempre em queda de les meves estades a s’illa, que intento combatre passejant pel camp eivissenc fins quedar bocabadat per l’encant dels seus pobles, paissatges, platges i cales que pocs trepitgen  i que encara, malgrat tot, em fan sentir com a ca meua.

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

NO FER EL RIDÍCUL.

0
Publicat el 25 d'agost de 2011

L?alternància que s? ha produït a l?Ajuntament de Mataró, ha portat  en només dos mesos a situacions curioses. No sorprèn que el nou govern, sense cap experiència en la gestió local, pugui haver comès errades de novells. El que sobta és que alguns després de més de trenta-dos anys de govern, hagin perdut l?oremus amb tanta rapidesa i practiquin una oposició dura oblidant allò que qualsevol  amb experiència en el comandament dels afers públics hauria de saber. El mètode per ajudar a resoldre els problemes del comú, quan es fa des de l? oposició, és la denuncia però també la negociació sistemàtica i permanent. No fer-ho, pot ser percebut per la ciutadania  com una acció inútil i gratuïta, amb l? agreujant que pot trencar els ponts i pertorbar futures enteses, que seran del tot necessàries a partir del 20-N. El grup municipal socialista s?ha passat l? agost preocupat per l? onada de calor o per les guinguetes de la platja, intentant  desprestigiar al nou Alcalde  a qui ni vol donar els preceptius cents dies de gràcia. Els dirigents del PSC, haurien de saber mirar més enllà i no complicar més  les coses intentant obtenir èxits fàcils amb declaracions demagògiques. I sobre tot aspirar a no fer el ridícul ni a fer més bestieses  i veure que en només tres mesos el nou govern mataroní haurà de triar. El problema es que ells també hauran de fer-ho, escollint les persones adequades  per  assolir una nova credibilitat, que a hores d? ara falta els fa. 

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

SENSACIÓ D’EIVISSA.

0
Publicat el 24 d'agost de 2011

El llarg matí d?estiu. El sol ardent.
l?ombra de la figuera, travessada
de brisa, entre el rostoll, clou la manada
de les ovelles i el pastor indolent.
S?alça cap a la punta un floc de pins,
d?on ve una olor calenta i aromada.
Brilla el mar, i un veler, la vela inflada,
la proa a rumb, s?allunya blau endins.

Marià Villangómez. 

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

MASSA FÀCIL.

0
Publicat el 23 d'agost de 2011

C’est trop facile d’entrer aux églises
De déverser toute sa saleté
Face au curé qui dans la lumière grise
Ferme les yeux pour mieux nous pardonner

Tais-toi donc, grand Jacques
Que connais-tu du Bon Dieu
Un cantique, une image
Tu n’en connais rien de mieux

C’est trop facile quand les guerres sont finies
D’aller gueuler que c’était la dernière
Ami bourgeois vous me faites envie
Vous ne voyez donc point vos cimetières?

Tais-toi donc, grand Jacques
Laisse-les donc crier
Laisse-les pleurer de joie
Toi qui ne fus même pas soldat

C’est trop facile quand un amour se meurt
Qu’il craque en deux parce qu’on l’a trop plié
D’aller pleurer comme les hommes pleurent
Comme si l’amour durait l’éternité

Tais-toi donc, grand Jacques
Que connais-tu de l’amour
Des yeux bleus, des cheveux fous
Tu n’en connais rien du tout

Et dis-toi donc grand Jacques
Dis-le-toi bien souvent
C’est trop facile,
C’est trop facile,
De faire semblant.

JACQUES BREL.

TOSSA D’ ALP (2.537 M.).

1
Publicat el 19 d'agost de 2011

Quedo amb l’Enric per fer el cim de la Tossa d’Alp. Començem a caminar des de Masella, seguint les marques del camí, núm. 743, que mena al coll del Pal. Quan portem uns tres quarts d’hora ja som a la pleta Castany, pel que  ens desviem tot seguint les marques del sender 742, que remunta cap el Pla de la Corda , Set Fonts i des d’ aquí assolim el cim de la Tossa d’ Alp o Pedró dels quatre Batlles (res a veure amb el que hi ha al Port del Comte amb el mateix nom) en dues hores. Proper al cim es troba el refugi del Niu de l’Àliga on ens refresquem i  recuperem forces. Com que es un dia molt clar gaudim de les vistes que ofereix l’indret als quatre vents. Des del Montseny al Cap de Llitset, Rasos de Peguera, Port del Comte, Serra del Verd, Pedraforca, Serra del Cadí d´una banda i el massís del Puigmal de l’altre. Al nord, Carlit, Puigpedros, Tossa Plana. Perafita entre molts d’altres. Fem la baixada seguint les pistes que baixen al cap del bosc i ens desviem a la dreta per ja dins del bosc anar de retorn al Pla de Masella.

 

MUNTANYES COM BRAUS.

0
Publicat el 18 d'agost de 2011

COM BRAUS.

Com quatre espigues sou, 
muntanyes, 
quatre espigues de vidre 
tallades 
en el cristall de l’aire. 

Com quatre pomes sou, 
muntanyes, 
fruita amarada d’aigua 
feta 
per llavis de la plana. 

Com braus sou, muntanyes. 
Com braus que alcen el cap 
acabada la sesta, 
l’ombra d’un somni us queda en la blavor de l’ull 
i el banyam temedor burxa a mig cel 
l’enlluernadora presència. 

Com braus sou, 
lluents i foscos 
amb un quelcom d’esquerp 
de pasturar al salvatge. 
Jo, a la punta d’aqueixa alba, 
ni llurador ni captador, 
foraster de mi mateix, 
poso les gotes de la nit 
dins el palmell de la mà, 
i les presento 
als vostres morros freds i negres 
com una ofrena d’amistat. 

(Del llibre de Jordi-Pere Cerdà, Suite cerdana. Perpinyà: Publications de l’Olivier, 2000, p. 38)

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

SENDERS D’ALP: DE PRATS AL TOSSAL DE LA PIA.

0
Publicat el 15 d'agost de 2011
Teníem previst sortir a dos quarts de nou de Prats, en direcció al coll del Pal a cavall i estar de tornada com a molt tard a les dues dels migdia. No ha estat possible fer-ho i ens hem quedat a mitges, ja que a prop del Tossal de la Pia hem decidit donar mitja volta per ser de tornada a l’hora prevista. Hem sortit de Prats direcció Alp, passant per Mosoll. Al final de l’avinguda de la Molina (prop de la piscina) agafem el sender 732 que remunta la vall de la riera d’ Alp fins a la Molina. Es tracta d’un recorregut inicialment suau, que travessa un sector de prats, pero ben aviat tenim la sorpresa del dia. Trobem una barrera que impedeixi el pas dels cavalls, el que ens obliga remuntar per dins del riu, fins a superar aquest entrebanc, que ens fa  perdre molt de temps. Continuem per dins del bosc, molt obac i humit, per un corriol assenyalat amb el núm. 734, que en forta pujada ens acosta a la Font dels ocells. Un lloc per a descansar, però amb el refugi tancat. D’ aquí, enllaçem amb el tram final del sender 737, que de baixada farem sencer, que ens porta al fins al Pla de Masella on trobem el núm 743 que ens portaria al Coll del Pal. Al Tossal de la Pia, donem mitja volta i pel sender núm. 737, baixem directament a Alp, passant per Roca Castellana i pels terrenys de les Deveses, arribant a Prats a un quart de dues del migdia.

PIC DE CERTASCAN (2.852 m.).

0
Publicat el 13 d'agost de 2011
Sortim de Llívia, amb l’ Abdi que ha pujar expressament de Mataró per a fer el cim del Certascan. A, les cinc en punt del mati anem amb el cotxe en  direcció a  la Seu d’ Urgell,  Sort i la Vall de Cardós. La nostre  intenció és acompanyar a la Berta, en David, la Cristina i l’Aina a la segona etapa de la Porta del Cel que ja han començat. Farem junts amb en Paco ( pare de la Berta) el Pic de Certascan ( després en Paco decidirà baixar fins el mateix refugi). A Tavascan el recollim i a la sortida del poble, trobem la carretera secundària  que mena a les pistes d’esquí que es troben més amunt. A les Bordes de Grau ens aturem i trobem als expedicionaris. Ells començaran a caminar des d’aquí, nosaltres anirem amb el 4×4 més amunt just passat les Bordes de Quanca, en que surt una pista per la dreta que puja a la Pleta de la Palomera (en bon estat, només per  a tot terreny). Deixem el cotxe a l’alçada del GR que passa paral·lelament per sobre de la pista. Enfilem el GR , per a dins del bosc i amb deu minuts sortim a un prats on es troba el poble solitari de Noarre on retrobem els companys. Al mig del poble veiem les senyals que marquen el camí que travessa prats i antics conreus que ara semblen abandonats. Ens endinsem pel bosc on predominen els bedolls. Arribats al fons de la vall, el sender puja per l’esquerra i s’enfila de valent per sortir a Pleta de Guerosso. Seguim pujant fins i a la Pleta Vella i després d’una altre pujada arribem a l’Estany Blau on fem el primer entrepà del dia. El voregem per la dreta i enfilem la coma fins el Coll de Certascan. Deixem les motxilles i remuntem la carena pel mig de la tartera fins el Pic de Certascan. Les vistes són fantàstiques: A l’ est  la Pica d’ Estats i el Comapedrosa, a l’ oest l’ Aneto, entre molts d’ altres. Baixem fins coll, ens despedim dels que fan la Porta del Cel i d’en Paco. Amb l’ Abdi,  baixem pel mateix lloc. Tot i que anem ràpids se’ns fa molt llarg i esgotador. Han estat cinc hores  i quart de llarga pujada i tres de trencadora baixada, però ha valgut la pena. A Rialp ens aturem per beure una cervesa i tot seguit cap a Llívia.

NO ENS MOUREM D’AQUÍ.

0
Publicat el 10 d'agost de 2011

No ens mourem d’aquí -tu ho saps ben cert-,
a aquesta riba atansats, abocats a la ventada,

als nords de la pluja i als silencis de l’asfíxia
-tossuts, tossuts, tossuts,
arruixats, sorruts i llords
i tot el que vulgueu-,
sense un ben establert salconduit
amb molt pesats segells, regalimosos,
on, amb claredats de sang, estigui escrita
tota la veritat, lletra per lletra.

Calaloscans (1966) de BARTOMEU FIOL.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

TIROLINES A PASSET.

0
Publicat el 9 d'agost de 2011

Per treure’ns les cabòries de sobre, després d’ esmorçar hem decidit aquest matí anar a l’ embassament de Passet una mica mes amunt del poble de Porte Pimorent a l’ Alta Cerdanya, que es troba a l’anomenada ruta dels llacs, que mena als estanys de Font Viva i de Llanós just a sota del massís del Carlit. Qualsevol pot tenir la sensació de volar sobre l’aigua amb les dotze tirolines que hi ha instal·lades, que amb diferents graus d’ emoció van d’un costat a l’altre. Si amb això no en teniu prou,  podeu acabar la jornada, amb un salt des d’ un desnivell d’uns vint-i-cinc metres. Cada any s’ha anat ampliant el nombre de tirolines i ara , segons ens diuen els monitors de l’indret,  es tracta del mes gran recorregut d’ aquests enginys de tot el Pirineu. Dues hores de divertiment dins un espai natural magnífic, en un dia que s’ ha aixecat finalment amb un sol esplèndid.

CONTRA L’ OBLIT, POESIA.

2
Publicat el 8 d'agost de 2011

Vint-i-un, disset, quinze, quatre.”

L’ ESPERA.

Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia està ple d’instants que esperen
les mans petites que, tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d’acostumar a la teva absència.
Ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s’hi haurà d’acostumar.

El teu carrer, durant molt temps encara,
esperarà davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se’n cansarà mai perquè, esperar,
ningú no ho fa tan bé com un carrer.
I jo sóc ple d’aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.

I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.

JOAN MARGARIT.

Publicat dins de PERSONES | Deixa un comentari

PUIGMAL (2.913 M) PER LA COMA DE L’EMBUT.

0
Publicat el 5 d'agost de 2011
Després d’esmorcar i a dos quarts de vuit en punt (3/8), sortim de l’alberg i baixem cap el santuari. Comencem a pujar pel costat dret del Torrent de Finestrelles, en paral.lel a la zona d’acampada i a la pista d’esquí de Finestrelles. Cinc minuts més tard, creuem el pont i seguim el mateix torrent on les marmotes i els isards ens surten al pas. La sorpresa serà més endavant i al mateix embut. Un ramat d’uns quaranta isards ens observen. Quedem bocabadats per la poca distància que ens separa. Els tenim gairebé  a tocar i no sembla que s’espantin. A partir d’ara la coma s’eixampla i  davant nostre tenim el massís del Puigmal. Progressem per un sender evident al mig de la tartera, que es fa molt feixuc i dur per la Carla, però amb paciència i ganes seguim fins a assolir el cim quan comença a tapar-se pels núvols. Només ens queda baixar fins Aiguaneix on l’ avi Joan ens espera tal i com havíem convingut el passat diumenge (31/7), donant així per acabada la travessa de la Carla: Del Ter al Segre.

DE COMA DE VACA A NÚRIA PEL CAMÍ DELS ENGINYERS.

0
Publicat el 4 d'agost de 2011

Sortim (2/8) a les vuit del matí, per enfilar el camí dels Enginyers, que comença just darrera del refugi de Coma de Vaca. Com que es tracta d’una variant del GR-11 (GR11-7), només ens cal seguir els senyals blancs i vermells, que vorejen els penya-segats sobre el Freser primer i les Roques de totlomón després. Tot i no tenir dificultat cal prestar atenció si ho fem amb infants ,  ja que en molts punts cal caminar per sobre de roques i es millor anar amb precaució. El recorregut es espectacular, molt bones vistes. i molts de gendarmes (agulles aïllades ). Després de passar pel Coll dels Homes ( es el que es veu a la fotografia) , entrem a l’ abrupte clot de Malinfern amb  un cable d’acer d’uns quaranta metres que fa de passamans per ajudar-nos a la pujada i un parell de ganxos que fan d’esglaons  que ens trobarem més tard. Naturalment amb la Carla he tingut que estar més atent pel possible vertígen. Hem passat amb precaució però sense cap problema. Més endavant trobem unes cabanes de pastor. A partir d’ aquí el camí es torna més suau. Passem per sota de la cabana de Pedrisses i amb poca estona ja  veiem l’alberg  del Pic de l’Àliga amb una estelada, que extraoficialment presideix l´indret. Després d’instal·lar-nos i dinar, baixem al Santuari on després de visitar la verge, posar el cap dins l’olla i fer sonar la campana, fem una passejada en barca pel llac i la Carla es dedica a jugar en el Parc Lúdic. Ens anem a dormir ben aviat doncs l’endemà ens toca fer el Puigmal per la Coma de l’ Embut i després fer la baixada cap a Aiguaneix i Les Planes a l’Alta Cerdanya, final de travessa. 

ULL DE TER, GRA DE FAJOL I COMA DE VACA.

0
Publicat el 3 d'agost de 2011

Diumenge només arribar a Ull de Ter i  deixar les motxilles al refugi, vam fer un petit tomb per veure l’Estany dels infants, a punt de desaparèixer i la font del refugi que gairebé ja no hi raja aigua (desviada pels desmunts fets per condicionar la pista d’ esquí del xalet). Pugem un petit tram de la canal de la sorra per a veure isards sense sort. L’escenari privilegiat i bucòlic dels  meus jocs i somnis d´infant, ja fa anys que fou malmès per un progrés mal entès del que tots, sense excepció, en som responsables. Entenc que la Vall de Camprodon necessiti pel seu desenvolupament turístic de l’ atractiu que suposa una estació d’esquí. Però l’ impacte al paisatge, quan ja fa més de trenta-cinc anys de la seva inauguració, és encara massa brutal i confirma la poca sensibilitat que ha permés desmerèixer un dels millors entorns naturals de l’ alta vall del ter. Espero que en el futur, els dirigents de l’estació i les administracions implicades hi posin remei i facin compatible l’ esquí amb la defensa d’aquest espai natural. Dilluns (1/8) a dos quarts de nou en punt,  començem a caminar en direcció a Coll de la Marrana on es fan presents els isards i les marmotes. Al arribar-hi ens desviem en direcció al Gra de Fajol on ha desaparegut la Creu que hi va posar un centre excursionista del Baix Llobregat. Pel que sembla no ha estat una bretolada o un furt. Ens han explicat que qui l’ha tret n’ha volgut fer un acte de reinvindicació laic i naturalista. Després de fer el cim (2.708 m.), baixem per la bucòlica vall del Freser, sempre acompanyats dels xiulets i la presència de les marmotes. Pels voltants de l’una del migdia arribem al refugi de coma de Vaca on farem nit. Quan s’acosta el capvespre i a l’endemà a primera hora del matí, els isards s’ acosten al Refugi sense masses problemes. L’itinerari està marcat amb ratlles vermelles i blanques , essent una de les variants del  GR-11. Una ruta  molt fàcil i poc feixuga per la Carla, que ho ha fet amb comoditat i que ha servit per a descobrir el mon de l’ escoltisme. Una unitat de rangers de Cassà de la Selva, l’ha acceptat com una més del grup, pel que tota la tarda ha participat dels seus jocs. El refugi estava amb una ocupació del  cent per cent: Els escoltes, nosaltres dos, una família alemanya, un nombrós grup de mallorquins i una parella de les terres de l’ebre. La majoria  feien la ruta dels tres refugis. Un deu pels guardes dels dos refugis, molt atents amb tot allò que els hi hem demanat.