Publicat el 10 d'agost de 2011
NO ENS MOUREM D’AQUÍ.
No ens mourem d’aquí -tu ho saps ben cert-,
a aquesta riba atansats, abocats a la ventada,
als nords de la pluja i als silencis de l’asfíxia
-tossuts, tossuts, tossuts,
arruixats, sorruts i llords
i tot el que vulgueu-,
sense un ben establert salconduit
amb molt pesats segells, regalimosos,
on, amb claredats de sang, estigui escrita
tota la veritat, lletra per lletra.
Calaloscans (1966) de BARTOMEU FIOL.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de CULTURA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent