MUNTANYES COM BRAUS.
COM BRAUS.
Com quatre espigues sou,
muntanyes,
quatre espigues de vidre
tallades
en el cristall de l’aire.
Com quatre pomes sou,
muntanyes,
fruita amarada d’aigua
feta
per llavis de la plana.
Com braus sou, muntanyes.
Com braus que alcen el cap
acabada la sesta,
l’ombra d’un somni us queda en la blavor de l’ull
i el banyam temedor burxa a mig cel
l’enlluernadora presència.
Com braus sou,
lluents i foscos
amb un quelcom d’esquerp
de pasturar al salvatge.
Jo, a la punta d’aqueixa alba,
ni llurador ni captador,
foraster de mi mateix,
poso les gotes de la nit
dins el palmell de la mà,
i les presento
als vostres morros freds i negres
com una ofrena d’amistat.
(Del llibre de Jordi-Pere Cerdà, Suite cerdana. Perpinyà: Publications de l’Olivier, 2000, p. 38)