JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

Publicat el 8 d'agost de 2011

CONTRA L’ OBLIT, POESIA.

Vint-i-un, disset, quinze, quatre.”

L’ ESPERA.

Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia està ple d’instants que esperen
les mans petites que, tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d’acostumar a la teva absència.
Ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s’hi haurà d’acostumar.

El teu carrer, durant molt temps encara,
esperarà davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se’n cansarà mai perquè, esperar,
ningú no ho fa tan bé com un carrer.
I jo sóc ple d’aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.

I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.

JOAN MARGARIT.



  1. Jordi, en aquest poema es perceb a través seus versos una sobtada tendresa al fons de la desolació del que ha perdut allò més estimat. Està fet de evocacions de moments passats davant els quals l’autor es resisteix a acceptar una absència definitiva. Toca un dels gran temes de la poesia.

    Cordialment, 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de PERSONES per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent