Chào ông Viêt Nam

He llegit aquest matí que han mort assasinades 584 dones en mans dels seus ex companys dins l’estat espanyol. És una estadística, un número, però al darrera hi havía vida. 584 dones mortes entre els anys 2000 i el 2008. 5 dones mortes cada dia durant vuit anys  (és un error, llegiu els comentaris, gràcies). Moltes, moltíssimes. I com ja he manifestat moltes vegades en els meus apunts, tampoc podem saber quantes més  han desaparegut, o han trobast el cos sense identificar, són considerades com ‘ morts sense resoldre’.
No ha servit de gaire totes les iniciatives governatives. El problema és greu, molt greu, no només a l’estat espanyol, però a tot el món. Ja vaig indicar en un comentari que segons estadístiques d’Amnesty International i de les Nacions Unides, si posem les morts de dones per enfermetats com el càncer o la malària i accidents de tràfic tot junt, les morts per violència en mans dels seus companys és superior.
És un resum en acabar l’any, com tots els que es fan, però pocs he llegit sobre aquest fet.
La fotografia correspòn a flors de les muntayes, lliures, i amb molta vida, i que totes les primaveres tornen a florir. 

Després dels dos assasinats d’aquest matí i tarda, aquest vespre una altra dona ha estat assasinada per el seu company a Cornellà de Llobregat.
És ja una tragèdia terrible de violència i brutalitat. La meva denúncia cada vegada més i més ferma, sense desmai i el meu sincer condol.
Una orquídia desconeguda i que s’ha descobert al delta del riu Mekong. Plena de vida.
La tristor envaeix aquest món.

Aquesta matí, a Las Palmas de Gran Canaria. Una dona de 28 anys ha estat assasinada presumptament per el seu company. Van reservar una habitació d’un hotel i en sentir els crits i discusions, el personal de l’hotel va entrar a la habitació. Massa tard. La dona era ja al terra i l’home va ser detingut per la policia.
Les morts de dones continúen; un degoteig que no s’acaba. La meva denúncia més ferma i el meu sincer condol.

I avui per la tarda, una altra dona ha mort a ganivetades a casa seva; el seu company ha tractat de suicidar-se. El nou assasinat ha estat comés a Renteria, Pais Basc. El presumpte assasí ha estat detingut.
Una altra denúncia; més tristor; i el goteig segueix i segueix .

Una fulla solitària d’un arbre d’un temple del Japó; sense defensa davant la brutalitat. 

Avui, aquest matí, a A Corunya. La policía ha rebut un avís de maltractaments i agresions i en presentar-se al domicili, s’han trobat la dona morta al llit a cops de martell i ganivetades, de seixanta-tres anys i el seu marit que es volia suicidar. El presumpte agresor ha estat arrestat.
Dotze hores abans, a Tenerife una noia anglesa de 28 anys, ha estat abatuda i morta a cops de bat de beisbol. El presumpte autor, el seu company, ha estat arrestat.
La meva por per aquestes morts cruels i violentes, sense sentit, durant aquests díes de desembre van en augment i avui, només avui, dues dones més.
La meva denúncia també puja el to, amb fermesa i no val deixar de fer-ho mai.
El meu sincer condol i tristor a la vegada. Deixo una flor, iris dels pirineus, i ja no sé que més dir…… 

Avui aquesta matinada, a Pontevedra; el fill de la parella ha avisat a la guàrdia civil dels maltractaments del seu pare contra la mare. Tenia 42 anys. L’home ha estrangulat la dona fins a matar-la. L’home ha estat detingut. Un nou crim, cruel, terrible. En un apunt meu, ja vaig expressar la meva por per aquests díes de Nadal. Ja no queden paraules per expressar la meva denúncia més ferma i insistent.
El meu sincer condol i aquest pom de flors fetes amb amor en un racó del Pirineu, rodejat de llibres i el bastó prest per sortir a caminar.

Aquesta tarda a Torà, comarca de La Segarra. Una discusió dins a casa, i l’home ha disparat sense pietat l’arma de foc i ha assasinat la seva dona. Després del crim, els mossos l’han detingut com a presumpte autor de la mort de la dona..
El perill és sempre de portes endins. La violència continúa i la meva denúncia ferma també.
El meu sincer condol per aquesta nova mort i unes lilas del Pirineu en aquest apunt trist i de ràbia. 

Ha estat a Vilafranca del Penedés. L’home havia estat ja jutjat i tenia ordre d’al.lunyament. Va aparèixer a casa la seva ex dona i després d’una discusió, la va assasinar. Posteriorment l’home es va suicidar. Dos fills queden orfes.
El goteig continúa; aquestes morts violentes i sense sentit sembla que formin part de la nostra societat; el perill és sempre present. La meva denúncia forta i trista a la vegada.
El meu sincer condol per la mort de la dona. Un pom de muguet o lliris de maig, en aquesta tardor hivernal, trista, plujosa i ja trucant a la porta de l’hivern.

Aquests últims dies de desembre sempre m’han neguitejat molt; la violència apareix més sovint, o almenys és la impresió que tinc. Dues dones han estat assasinades cruelment per els seus homes a les illes Canàries. Una d’elles ja havia denunciat el marit per maltractaments des de l’any 2004. Totes dues ja al llindar de la vellesa.
Quina crueltat haver de morir en mans dels homes després de tants anys de convivència.
La meva denúncia, ferma i continuada i el meu condol per aquestes dues morts.
Dues roses vermelles, una mica pansides, esperant perdre les seves fulles. 

Ha estat a la Ciutat de València. El company ha assasinat a ganivetades la dona de tan sols 25 anys. La companya de pis ha avisat a la policia i l’home ha intentat suicidar-se.
I continuem amb la denúncia persistent, sense defallir. Tots hi estem implicats per poder eradicar aquesta violència brutal i irracional.
El meu sincer condol i tristor per aquesta nova mort.

Unes petites flors entre el sol i l’ombra d’un bosc llunyà. 

Un home, que ja és a la presó per violència de gènere, en un permís, ha matat la dona, la seva nova parella. No havía fet cap denúncia de maltractaments. Després de l’assasinat, ha marxat a casa la seva ex dona per matar-la. No ho ha aconseguit, perque no era a casa; però ha ferit greument a dues persones, veïns, i que sembla van declarar en favor de l’ex dona en el judici. L’home hagués pogut ser novament lliure el proper 19 de desembre. Aquest matí, a Pontevedra. Ho ha explicat tot a la policia.
Esgarrifós, violent, cruel. I no s’aturen les morts. La denúncia d’aquest fet amb ràbia continguda.
Un esclat d’orquídies i el meu sincer condol i tristor per aquest nou crim. 

Tots el països del món s’han mobilitzat avui; desde el Iemen, fins a Etiòpia, passant per Sri Lanka, Africa del Sud, Mèxic, República Dominicana, Nova Zelanda, Malaysia, Palestina, Japó, BIrmània, Iran, Turquia, Països Catalans, França, Regne Unit, Itàlia, Suècia i …. continuaríem un a un per tots els països i nacions del món.
Desembre de 1.999 en la sessió plenària de les Nacions Unides, s’adopta la ressolució 54/134 i es declara el día 25 de novembre, el ‘Dia Internacional per la eradicació de la violència envers les dones’; domèstica, política, sexual, guerres, violacions.
Els orígens els trobem el dia 25 de novembre de 1960, quan les tres germanes Mirabal van ser assasinades per ordre del dictador Trujillo a la República Dominicana, per el seu activisme polític. Les germanes Mirabal s’han convertit en el símbol de la cruel violència envers les dones a Amèrica Llatina i el 25 de novembre va ser la data escollida.
 
Han passat ja 9 anys des de la ressolució aprovada a les Nacions UNides, i arreu del món hi han milers i milers d’associacions, organitzacions i grups que lluiten contra aquesta violència. En tot el món han mort més dones per violència de gènere que per enfermetat, o per guerres, o per accidents. Totes les campanyes que es fan, els esforços, de les associacions, les organitzacions, no han fet minvar el nombre de dones mortes, ens el contrari; els números freds, impersonals, augmenten i darrera cada número existeix el nom d’una dona, una nena, una adolescent, una anciana, que no ha pogut sobreviure als maltractaments i a la violència.
Hem passat un altre 25 de novembre. Tots volem pensar i desitjaríem que l’any vinent el número de dones mortes no augmenti. Per aconseguir-ho, cal treballar de valent, tots junts, homes i dones.

Amb el permís d’un pèndol oscil.lant, escric el poema per donar tot el meu suport en aquest dia en el que tothom, homes i dones, hem de ser conscients per acabar amb aquesta sagnant violència que no s’atura – Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones – .

No he penjat una fotografia de flors aquesta vegada;un paratge solitari dels Pirineus, nevat, fred, gris, blanc i …… avets tallats.

Dues fulles bessones de tisora
que no casen fan osques, 
res no tallen, sino teranyines,
un caramull de rovell,
l’oxidació de les carícies.

Ella res no compren,
sinó continuar,
per si hauria
una clivella de llum
al redol del laberint

que encara no ha arribat.

De vegades, però, la tisora
s’esmola d’una fulla
i pot segar la vida. 

– Maria Victòria Secall – 

Aquest matí, a Galizia, l’ex company ha matat a ganivetades la dona, mare de la seva filla. Havíen discutit per la custòdia de la nena de tres anys. Un nou crim sense sentit i cruel. L’home amb el cos de la dona morta s’ha entregat a la guàrdia civil.
La meva denúncia més i més ferma davant aquests actes violents i el meu sincer condol i tristor. Aquest hibiscus vermell, fotografiat en un racó de món. 

Una nena de només set anys ha mort per haver estat reiteradament violada per el company de la seva mare. Així de cruel i horrible. Els metges no han dubtat ni un sol moment. L’home ha estat empresonat, un xicot jove de menys de vint-i-cinc anys. Vivíen en un poble anomenat Fortuna …. quina contradicció més gran.
Unes flors blanques i el meu sincer dol, ràbia, tristor i llàgrimes per aquesta mort tant i tant injusta i salvatge.
 
No gaire lluny d’aquest poble una altra dona ha estat ingressada en estat greu pels maltractaments del marit que la tenia tancada a casa.
Ens queden ja paraules ??? 

Ahir, l’home de setanta-cinc anys va estrangular la seva dona de setanta-tres fins a la mort a la població d’Alcorcón. La dona ja havia denunciat maltractaments el mes de gener.
La meva denúncia més ferma i el meu sincer condol i tristor per aquest nou acte de violència.
Unes flors brillants,  trobades en un racó de jardí a les antípodes i un poema que tot just acabo de llegir de na Montserrat Abelló:

– Espera,
punt cardinal de la follia,eix d’un camí sense retorn.

– Cap frontera, cap dic 
no detura aquesta queixa
sorda que ens empeny.

– Ja no hi ha lluita,
hi ha certesa, i el silenci
s’ha fet tan dens que ofega.