Violència de gènere 2000 – 2008
He llegit aquest matí que han mort assasinades 584 dones en mans dels seus ex companys dins l’estat espanyol. És una estadística, un número, però al darrera hi havía vida. 584 dones mortes entre els anys 2000 i el 2008. 5 dones mortes cada dia durant vuit anys (és un error, llegiu els comentaris, gràcies). Moltes, moltíssimes. I com ja he manifestat moltes vegades en els meus apunts, tampoc podem saber quantes més han desaparegut, o han trobast el cos sense identificar, són considerades com ‘ morts sense resoldre’.
No ha servit de gaire totes les iniciatives governatives. El problema és greu, molt greu, no només a l’estat espanyol, però a tot el món. Ja vaig indicar en un comentari que segons estadístiques d’Amnesty International i de les Nacions Unides, si posem les morts de dones per enfermetats com el càncer o la malària i accidents de tràfic tot junt, les morts per violència en mans dels seus companys és superior.
És un resum en acabar l’any, com tots els que es fan, però pocs he llegit sobre aquest fet.
La fotografia correspòn a flors de les muntayes, lliures, i amb molta vida, i que totes les primaveres tornen a florir.
5 cada dia serien 1.825 en total: 73 a l’any. Però en aquests casos crec que les ciències menys exactes són les matemàtiques. Una, com tu ja ho assenyales, perquè desapareix moltíssima gent que ningú no la cerca, i l’altra, perquè hi ha ferides mortals (a curt termini) que no deixen rastres visibles. Carretades d’humiliacions, de claudicació, de fracàs induït; carretades de silenci i de claudicació.
Crec que la causa principal del desastre és que s’han produït uns canvis socials considerables que la legislació no ha recollit, i que aquí ha fet fallida definitiva el rol familiar de la dona però en contrapartida la societat no oferta llocs de feina remunerats, tampoc subsidis, ni res. I el pànic a la marginalitat fa que s’eternitzin situacions dramàtiques que es podrien resoldre perfectament. El que cal dir ben fort és que no són casos aïllats, sinó que és general, i que CAL FER DENÚNCIA (i no perquè confiïs en la Justícia espanyola): perquè és l’única manera de poder accedir als protocols de l’assistència.
La violència de gènere i el feixisme en general aniran en alça, perquè aquest és el model que han tingut els adolescents d’ara. De fet, s’han encès totes les alarmes, perquè molts d’aquests adolescents sumen les seves forces a les del seu pare per agredir la seva mare.
I la TV, que podria ser un magnífic trampolí per fer campanyes i per educar els ciutadans en aquest sentit, està programada en sentit contrari: per embrutir i per incrementar la violència i l’estupidesa, i en el nostre cas nacional, per anorrear-nos. Nosaltres com sempre ens endjurem més llenya que un ase de moliner, i haurem de provar de resistir.
però qui la pren se li converteix en una maladicció.