Ha mort en Miquel Colom i Colom, de s’Alqueria d’Avall. A Bunyola, el seu poble i el meu, se li ha esqueixat un cimal amb la seva mort. I dels revenguts. En Miquel era restaurador (res a veure amb restaurants), ofici que havia après del seu oncle escultor Francesc Colom. Germà del pintor Antoni Colom,
Se m’entravessà el bocí més de dos pics, ahir. Ja se sap, hi ha dies que més valdria no aixecar-te del llit i passar les hores amb el tapament pel cap. A més, tenia la bruta i per no-res feia morros a discreció. Debades vaig intentar esbrinar les raons de tanta malsofridura i no me’n
Als mallorquins, com més aviat millor, ens convé posar-nos en feina per deixar de dissimular. Això va ser el primer que em vingué a la mollera després de veure el documental “Un sant que no anava a missa. Guillem Cifre de Colonya, abans Coll”. Atansar-se a la vida i a l’obra d’aquest filantrop que dedicà
Jur que quan em vestia –serien poc més de les set- un pago cantava a les totes. El primer pic que l’he sentit no n’he fet cap cas perquè tant d’hora la son pesa i encara du llet dels somnis pels morros. Però al segon cant, he estirat el coll com un cérvol a l’aiguait,
Enguany l’Editorial Moll fa setanta-cinc anys, una efemèride que depassa en molt l’exclusiu àmbit privat, no debades aquesta empresa fundada per Francesc de Borja Moll (Ciutadella de Menorca, 1903-Palma, 1991) tot continuant l’obra de Mn. Antoni M. Alcover Sureda (1982-1932) ha enarborat des del seus remots inicis -i amb una tenacitat envejable, a prova dels
No és un instrument que m’agradi, el djembé: reconec la seva efectivitat a l’hora de posar en dansa quisvulla, però també és cert que som mal de moure, motiu pel qual la percussió pot arribar a molestar-me, certament. Emperò el Divendres Sant, gràcies a ell vaig passar una bona estona, els cent quatre minuts que
Contempla la lluna de Nissan i pensa en la mort. Sempre hi ha pensat molt, en la mort; cada dia uns instants, com els contemplatius. Si hi pensa, creu infantilment que en retarda l’arribada. És, en ell, una pràctica vella: la nit anterior a la primera comunió, d’amagat de sa mare, dormí amb uns calcetins
L’Institut d’Estudis Baleàrics, en una nova edició del seu cicle Memòria Viva, homenatjà anit a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Palma, Bartomeu Bennàssar Vicens (Felanitx, 1937). Bennàssar, prevere, moralista i escriptor és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. A parer dels entesos, per la seva sòlida preparació intel·lectual, hagués pogut
Costa fer memòria, però quan t’hi poses i trobes el fil, és com desfer una calça. Tot pensant en crisis, finançaments ofensius, tupinades lingüístiques, corrupcions culturals i altres abusos, el cap meu pren els tapins cap als agermanats mallorquins. I la troca es començà a embolicar pel final, amb la decapitació i esquarterament de Joanot
Edicions Documenta Balear acaba d’editar en la seva col·lecció Quaderns d’Història Contemporània de les Balears (Premi 31 de Desembre Bartomeu Oliver 2008, de l’Obra Cultural Balear) “Els Estatuts d’Autonomia de les Balears”. Una nova aportació a l’estudi de la nostra organització políticoadministrativa del doctor en dret Bartomeu Colom (Sóller, 1951) que cal qualificar, d’entrada, d’adient
Diu Rafel Duran en el programa de mà de l’obra teatral “Mort de Dama” –de la qual n’és coadaptador i director- que “el pas del temps i els esdeveniments històrics han girat a favor de l’autor de Mort de Dama. La seva visió sainetesca, esperpèntica i, alhora, quixotesca de la societat mallorquina de fa gairebé
Hi ha dies que vas alís o carregat d’espatlles per una punyeta o altra i te’n distreu, d’aquesta pesantor, qualsevol beneitura. D’altra banda, aquest temps que no sap si posar-se la camiseta de màniga llarga o de màniga curta o imperi, amb els conseqüents canvis sobtats de pressió atmosfèrica, per als qui som migranyosos o
L’Institut Ramon Llull ha de ser l’eina vertebradora dels Països Catalans, així ho digué Fanny Tur, directora adjunta de l’entitat, en la introducció de la conferència (De Llull al Llull, una cultura viatgera) que Josep Bargalló pronuncià ahir a Can Alcover, convidat per l’Obra Cultural Balear. Bargalló començà la seva intervenció dient que la cultura
“La part visible queda sempre massa a prop, / i deixa en evidència que, es miri /com es miri, la clara veritat / és que no tens on amagar-te.” Fent l’ullet a Ramon Llull, Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) a “La part visible” (Premi Carles Ribas 2008; Edicions Proa,Barcelona) basteix un corpus poètic ben armat i
En una de les moltes converses que se susciten a l’envelat que, a Palma, al pati de la Misericòrdia, acull la Setmana del Llibre en Català, ahir vaig assistir a una que parlava de l’excel·lència; més en concret, de la pèrdua de pistonada d’aquest valor en els que escriuen en català. Mirant l’exposició, hom es