Probablement és cert que som un país, les Balears, en constant procés de deconstrucció –o destrucció: si a l’espoli a què ens sotmet la metròpoli hi afegim els lladres i corruptes -declarats i presumptes- que feren de la cosa pública el seu vedat particular de negoci durant la legislatura de Jaume Matas, el panorama mostra
Els horaris que figuren en els programes de festes que se celebren durant l’estiu en les viles de Mallorca, tenen merament valor aproximatiu. Mai no s’avancen, però poden patir retards substanciosos; o caure del cartell a darrera hora. I no passa res, òbviament. Cap veu no s’aixeca contra aquesta impuntualitat que, lluny de ser indecorosa,
Aina Moll i Marquès, veïna seva des de fa un grapat d’anys, i qui, una hora abans, farà el pregó de les Festes de la Mare de Déu d’Agost d’aquesta vila. Organitza aquest acte la delegació de Sencelles de l’Obra Cultural Balear, entitat que enguany celebra el quaranta-cinquè aniversari de la seva fundació. Aina Moll,
Els ports, les rades i les cales són parèntesis dins la mar. En aquestes mans en conca que demanen ser assaciades, l’aigua flueix amb generositat i reflueix amb més juguera que no polissonada. L’olor d’aquesta mar en repòs, l’aire salat, el seu temps més marí que no terral convida a refilar la pensa, a netejar
La xafogor li impedia de prendre el son. Tocades les quatre i cansat de voltar dins el llit, s’aixecà amb l’enuig que li regalimava cos avall, com la suor. Davant la finestra oberta de bat a bat, i que tanmateix no li oferia cap escletxa de frescor, renegà uns instants. D’assegut, la calda nocturna és
Som dels mallorquins –ja no sé si molts o pocs- que no ens agrada anar a la mar; i molt menys, estendre’ns sobre l’arenal per prendre el sol. És clar, som fidel als adagis que parlen de què “la mar fa forat i tapa”, i que “el sol, per a les sargantanes”. Com ocorre més
Un dels dos homes que avancen lentament per la riba feia temps que havia decidit no ser, volatilitzar-se, i s’havia amistançat perillosament amb la caquèxia. No en sabia les causes, del concubinatge, només intuïa les males arts del dolor com a reacció a un amor desdenyós. A l’altre, que li dóna la mà, no li
Quan en una conversa o discussió un dels dos conversadors o discutidors perd els papers dels arguments per la raó que sigui, en la maniobra de la distracció sol prendre el camí més polsegós amb l’expressió “i tu, què?”. O, també, exclamant, “de què vas?”. A partir d’aquí tot allò que digui no tindrà res
De la mateixa manera que hi ha cançons o tornades que se t’enganxen al cervell i t’acompanyen hores i més hores, em passa a vegades que fragments de lectures em ballen pel cap com si fossin sufís i a cada volta em desperten més interès i em suggereixen incomptables imatges. Fa mesos vaig llegir “La
Ahir, al CaixaForum de Palma, el catalanòfil Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1941), professor de la Universitat de Frankfurt i fundador de la Biblioteca Catalana d’aquesta ciutat, donà una veritable lliçó de lucidesa en proposar el plurilingüisme com a nova didàctica en l’aprenentatge de les llengües. Convidat per l’Obra Cultural Balear i en el marc de
Atenem com es mereixen els espais de la llum quan fa el ple? Res a dir a la contundència expositiva del vent? Què en feim de l’ardor que ens provoquen les llesques de roca negra? I de les ganes de llepar-les, en acarar-nos a la seva brillantor? “Menorca la bella, damunt Maó la lluna i
El 1972, l’enyorat Josep M. Llompart (www.escriptors.cat/autors/llompartjm/) veia editat el seu segon aplec de poemes que titulà “La terra d’Argensa”. En aquest poemari hi inclou “La profecia” que, salvant tots els temps i circumstàncies possibles, no deixa de ser tan esborronadorament vigent ara com fa trenta-sis anys. Diuen així les tres darreres estrofes: Jo
Presentació a Bunyola de “Climent Garau. Un fil de memòria”. Demà, a les 20,30 hores i als locals de l’Associació de la Tercera Edat, a la Casa de Cultura de Bunyola, l’escriptora Elisabet Abeyà presentarà el llibre “Climent Garau. Un fil de memòria”.