marginàlies

Avui fa 102 anys que néixer a Bolonya Pier Paolo Pasolini, que durant 54 anys va dir molt i bé -motiu pel qual molts celebraren el seu assassinat- i no ho acabà de dir tot, malauradament. Per ventura els que el llegim i sentim podríem provar de complementar-ho. Però millor deixar-ho anar i seguir digerint tot el que escrigué, que no és poc, i el que filmà obertes les carns i les reflexions.

Tanmateix, en el seu recull “La religione del mio tempo”, en la part “Nuovi epigrammi (1958-59)” advertia als escriptors contemporanis que els seus actes eren d’una terra de ningú, d’una terra erma; el marge per a uns, un lloc entre dues històries per a altres. Advertint, però que és en ells -en nosaltres- on el món és l’enemic del món.

Alberto Moravia en l’oració que li dedicà en el seu funeral digué de Pier Paolo: “No hi ha molts poetes al món, només en neixen tres o quatre en un segle. Quan acabi aquest segle, Pasolini serà dels pocs que comptaran com a poeta. El poeta hauria de ser sagrat”.