marginàlies

Dijous complicat, d’aquests dies que voldries que passassin a l’atropellada, que els minuts fossin hores i aquestes guepards esperitats empaitant una presa. Res greu, clar, entrebancs i imprevists més entremaliats que poderosos, punyeteries repel·lents que, males pells, prenen forma d’escarrassos bé sigui perquè tens el cos desharmonitzat amb la pensa o per una maleïda conjunció planetària que només tu imagines. I quan sembla que cessen les hostilitats de les emprenyadures i les ànsies, t’anuncien una nova que, aquesta vegada sí, ho té tot per esvair les boires i desconhortar-te.

Així ha estat quan m’han dit que havia mort en Tomàs Martínez i Miró, home de pau i de país, treballador incansable, estudiós del nostre poble i de la seva cultura. El vaig tractar menys del que hagués volgut quan ell era l’home de l’Obra Cultural Balear a Sant Llorenç i jo president de l’entitat. Per això i altres raons em va demanar que li presentàs a Can Alcover el seu treball “En Tià de sa Real. Notes per a l’estudi de la figura i l’obra de de Sebastià Gelabert” (https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/273550/) i em va plaure molt la convidada. Quin greu! Has fet massa via a plegar, Tomàs.

I no trob la manera de tapar el cap a aquest dijous per convertir-lo en fantasma.