Sé que em pertany aquesta terra hi tinc tot de morts escampats pacient m’espera i m’atreu i en descansar-hi la vull meva Són versos de Manuel de Pedrolo, que avui fa 34 anys que es prengué vacances permanents. Autor prolífic i el de llengua catalana -mai no va escriure en castellà- més perseguit per la
Qualcú principal va dir aprofitant no record quina ocasió que per mantenir ben actiu el cervell i ben esmolada la llengua hauria de ser obligació, independentment de l’edat, llegir cada dia una de les rondalles recollides i tractades per mossèn Alcover i passades per la sornegueria, la saviesa i la trapelleria de Francesc de B.
Aquest poema és un seguit de paranys: per al lector i per al corrector de proves i per a l’editor de poesia. És a dir, que ni a mi no m’han dit allò que hi ha darrera els paranys, perquè fóra com dir-me el dibuix del tapís, i això ja ens ha ensenyat Henry James
Moll nova editorial acaba de publicar “Breus històries mallorquines”, de Robert Graves, la traducció que ha fet Nofre Moyà de “Majorcan shorts stories”. Moyà, per tal de precisar el marc en què s’escrigueren les històries, finals dels anys quaranta del segle passat, a cada una hi aporta nombroses notes que ajuden força a situar el
Bartomeu Bennàssar i Vicens (Felanitx, 1937), prevere, moralista i escriptor, és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. Analista atent i precís, el 1966 es doctorà amb la tesi: Turismo y pastoral. Síntesis de teología de las vacaciones. El 2001 recollí totes les seves reflexions al voltant del turisme de masses i les
Avui fa 122 anys que es morí Jacint Verdaguer (“Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra / mes resta sempre el monument de Déu; / i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra / al Canigó no el tiraran a terra, / no esbrancaran l’altívol Pirineu”). I altres 98 anys que morí Antoni
Sense voler ni fer-ne comptes, a la llibreria, cercant un títol que no trobes -segurament el deixares fugir i no ha tornat- te topes amb “La mort a Venècia” de Thomas Mann, traduïda per Joan Fontcuberta i editada el 1984 per Edicions Proa, i un impuls molt gran t’empeny a rellegir-la quaranta anys després de
Avui fa 130 anys que va néixer a Barcelona Joan Salvat i Papasseit, un dels grans poetes de la literatura catalana que morí indecentment jove, als trenta anys, de tuberculosi. I és ben cert, com digué, que Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I
Avui la poesia celebra el seu dia per molt que cada dia i a cada instant no deixi de dir clar i fort ni de convocar la bellesa que ens dignifica. Mai no ens acabarem els versos que fins ara s’han escrit i que esperen la lectura més perepunyetes, ni els poetes que parlen sempre,
Anit, a la Llibreria Quars de Palma, Cristina Ros, directora del diari “AraBalears”; l’editor Josep Lluch i l’autor, Sebastià Alzamora, han presentat la novel·la “El federal”, basada en els fets del “Foc de la Bisbal” que tingueren lloc el 6 d’octubre de 1869 en aquesta població empordanesa. Prop de tres mil homes federalistes s’alçaren en
No sé com, però ha passat: avui horabaixa m’he assabentat -amb tretze anys de retard, quina atrocitat!- que avui se celebra el Dia de la Poesia Catalana a Internet. No sé com m’ha passat per alt fins avui, però així ha estat. És ver, tanmateix, que el “dia” , de la poesia i de tantes
No cal fer escarafalls ni esquinçar-nos la camisa: el president del Parlament de les Illes Balears pertany a un partit polític que voldria abolir les comunitats autònomes -les accepten ara perquè els raporta uns bons dividends- per retornar l’Estat a la uniformitat -i ben uniformats tots- dictada per aquell cabdill per la gràcia de Déu.
Avui fa 102 anys que néixer a Bolonya Pier Paolo Pasolini, que durant 54 anys va dir molt i bé -motiu pel qual molts celebraren el seu assassinat- i no ho acabà de dir tot, malauradament. Per ventura els que el llegim i sentim podríem provar de complementar-ho. Però millor deixar-ho anar i seguir digerint
Avui fa 80 anys que en Franco el sanguinari va crear al DNI. N’hi ha que pensen que aquest document existeix des de temps immemorials. Per això és bo i fa bé saber-ho; saber sempre fa falta. I saber, precisament, és el que volen impedir de totes les maneres els seus hereus, el del sanguinari,
He vist “Puig Antich. El llibre vermell”, el documental de 3CAT dirigit per Xavier Sanjuan, i he quedat colpit i enrabiat, amb molt de mal cos. Demà farà cinquanta anys que l’assassinaren a les 9,40. Aquell 2 de març de 1974, els meus desset anys només tenien dos dies, i vaig saber de la seva