marginàlies

He vist “Puig Antich. El llibre vermell”, el documental de 3CAT dirigit per Xavier Sanjuan, i he quedat colpit i enrabiat, amb molt de mal cos. Demà farà cinquanta anys que l’assassinaren a les 9,40. Aquell 2 de març de 1974, els meus desset anys només tenien dos dies, i vaig saber de la seva execució a través dels diaris, que reproduïen la versió oficial del règim. No va ser fins molt més endavant que vaig començar a saber les irregularitats en la investigació policial, els relats inventats única i exclusivament per facilitar la condemna i la pantomima del judici militar.

El documental -admirable i altament recomanable- aprofundeix en això, precisament, en seguir pas a pas els fets, la versió policial, les contradiccions en què cau, les invencions que s’hi reflecteixen i el judici militar per facilitar la condemna a mort. És en veure com s’inventen els fets i com el tribunal militar negligeix testimonis que desemmascaren la veritat policial, que la ràbia ho cobreix tot.

Per dues vegades s’ha sol·licitat la revisió del judici i en cap no s’ha permès. I lamentablement -i encara enrabia més- tot fa pensar que no serà per ara que es permeti la revisió del judici com no s’ha acceptat revisar altres ignomínies judicials com, per exemple i sense anar massa lluny, la que condemnà també a mort el batle màrtir de Palma Emili Darder. La magistratura de l’Estat és l’hereva directa de la franquista; l’estafa de la Transició no hi arribà; ni hi arribarà per ara. El “que nos dejen en paz” que va dir referint-se als diputats que qüestionaven la imparcialitat del integrants del Poder Judicial Vicente Guilarte, president interí del Consell General del Poder Judicial, ho diu tot i molt més. I per això manen i mentre manin des de la seva superioritat moral que es sobreposen damunt les togues, la veritat, la justícia i la reparació que reclamen les germanes de Puig Antich no s’imposarà. I ja fa cinquanta anys!