marginàlies

Anit, a la Llibreria Quars de Palma, Cristina Ros, directora del diari “AraBalears”; l’editor Josep Lluch i l’autor, Sebastià Alzamora, han presentat la novel·la “El federal”, basada en els fets del “Foc de la Bisbal” que tingueren lloc el 6 d’octubre de 1869 en aquesta població empordanesa. Prop de tres mil homes federalistes s’alçaren en armes contra les tropes del Regne d’Espanya.

Considera Alzamora que no és una novel·la històrica, una marca que considera desnaturalitzada i una etiqueta comercial que no el convenç. Es tracta d’una novel·la basada en fets reals, la qual cosa li permet travessar el llindar entre la realitat i la ficció, convertir els esdeveniments i els seus personatges en matèria poètica. I per això, és lleial als personatges, no fidel perquè no en vol fer cap retrat ni escriure’n cap crònica; en vol fer literatura.

“El federal” neix d’una història que li contaren i vol cloure, de moment, el cicle de novel·les basades en fets reals: “Dos amics de vint anys”, “La malcontenta” i “Reis del món”. Aquesta nova obra, a més, li permet tornar al segle XIX, que ja va explorar a “La malcontenta”, i endinsar-se en les tensions entre progressistes i reaccionaris. En els fets del “Foc de la Bisbal”, sorprenentment, hi ha trobat molts punts en comú amb això que ha quedat marcat com a “Procés”.

Quatre són els personatges més destacats: Pere Caimó, un indià antiesclavista, fill lúcid del seu temps, il·lustrat i culte, i la seva dona Isabel Batalla, un matrimoni marcat per “la santa causa de la llibertat” i que es veuen immersos en unes lluites que, en principi, no els concerneixen. El contrapunt, Isabel Vilà, que ve de baix, de la lluita obrera, apel·lada na “cinc hores” perquè volia que els nins només fessin cinc hores de feina per poder estudiar. Pionera en la lluita a favor de les dones, que confia cegament en l’educació i tota coratge. I el quart, el general Romualdo Crespo,  governador militar de Girona.

Si per a Josep Lluch “El federal” és una novel·la plena d’humanitat, per a Cristina Ros és plena d’ideologia, que lluita per la llibertat tant individual com col·lectiva, farcida de “frases que es fiquen dins la mollera”.

Una novel·la, en definitiva, que crida i ben fort la lectura.