Anit, a la placeta de sant Pere de Bunyola, organitzada per l’Associació Koslowsky i la delegació de l’Obra Cultural Balears, tingué lloc una lectura de poemes de Josep Maria Llompart que s’emmarcà dins les festes de sant Mateu i, alhora, en la commemoració de l’Any Llompart en el centenari del seu naixement. Es recitaren una
Quid Pro Quo edicions, molt encertadament enguany que celebram l’”Any Llompart”, acaba de publicar “Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país”, de Pilar Arnau i Segarra. Es tracta d’un treball acurat -finalment reeixit- que defineix amb precisió què pensava, què va dir i
LaBreu edicions acaba de presentar el volum poètic “Agafa la teva creu”, d’Antònia Vicens, la sisena aportació en vers a la seva producció literària. La il·lustració de la portada és de l’escriptor i pintor suecà Manuel Baixauli: una papallona de la que el seu refrec d’ales llunyà podrà ser mortal, com ens dirà l’autora. Antònia
En aquest “Any Llompart”, que s’hauria de sentir més del que es fa sentir, ens hauríem de fer el ferm propòsit de “llompartejar” l’activisme -que va cua baixa- a favor de tot el que som com a poble i, naturalment, del que volem ser. Fa 38 anys deia: “hem de refer la nostra nacionalitat, hem
Antoni Costa, l’inefable vicepresident primer i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, a més de portaveu del Govern de les Illes Balears, avui ha insistit amb tota la teatralitat severa amb què es comporta en informar sobre les decisions del govern illenc, que aquest executiu s’oposa al repartiment de menors immigrants no acompanyats perquè perjudica els
Quan a Can Gazà ix el sol del segon dia de setembre troba tots els residents aixecats i a un bon grapat feinejant per la granja. El cafeter, ranc profund que el fa anar gairebé permanentment en cadira de rodes, s’aixeca molt més d’hora del que aconsellava Guardiola: a les quatre lleva l’àncora i ho
La naturalesa té horror al buit i per això no falta qui busca clients per a la mort. Prou bé ho sabem, que la mort és la forma més alta de vida. De la mateixa manera, pertot està escrit que tota bala troba el seu destí i que la guerra i la pau depenen de
“He vist passar tants oceans, / tants com arrugues hi ha a les mans, / cada viatge és un segell, / cada batalla et fa un pèl més vell. […] Mentre passa la calma / hi ha un canvi de llum i el carrer es fa més llarg. / L’ombra estira les passes del meu
Na Ceta és única en el món conegut: si d’Esperances n’hi ha poques (tant de nom com de virtut) algunes -és un dir- s’han quedat amb l’hipocorístic “Esper”, per influència castellana, però només en conec una, ella, que respongui al nom de Ceta que prové, evidentment, del diminutiu d’Esperança. I el cert és que m’agradaria
El meu nom és molt comú a la família més directa -i nombrosa- en provenir del padrí Jaume Mateu i Palou (1892-1980). Les seves filles i fills mantingueren la tradició de posar el nom dels pares als seus plançons. Jo som el primer net que porta el seu nom i en segueixen cinc més; i,
Massa vegades l’existència i els seus cops d’efecte -o d’afecte- et fan posar els ulls del teu mac vital en terra. Cada partida de qui t’ha volgut i t’ha fet bé, de qui consideres el més semblant a una perllonga de la teva voluntat de ser qui ets en la terra que t’arrela i t’envola
Fa trenta anys -és bo d’escriure però mal d’abastar- Jaume Santandreu em va permetre seguir la concepció i la redacció de “Tristesa Amant”, el seu tretzè recull poètic editat i del qual em va fer l’honor de confiar-me el pròleg. El va editar Lleonard Muntaner a la seva col·lecció “Poesia” el març de 1996. Com
El Llevant de Mallorca ja té marquès, en Rafel Nadal. En llegir la notícia, tot d’una he pensat en el Marquès de Collera, el que apareix a “Bearn”, de Llorenç Villalonga, una inutilitat exasperant molt ben retratada. Aquest nomenament, per raons o qüestions estrictament de pilotes -tot sigui dit- no vol dir que el llevant
Avui fa 97 anys que va néixer Ernesto Che Guevara: “Cal endurir-se sense perdre mai la tendresa”. Un més que amic no li agradarà gens la cita; l’afecció plena de dolcesa el desconcerta. No la nega ni en renega, però li posaria guants. I per ventura vaig errat. En Donald Trump, que també avui en
Fa quaranta tres anys de la nostra primera trobada, no record exactament quin dia de quin mes, però era diumenge a l’hora de la migdiada. Record estranyament que la calor era suportable. De tu havia llegit ja feia anys “Dos pams d’home” i “Coratge d’un mot”, del qual em vaig atrevir a posar notes al