Avui fa 80 anys que en Franco el sanguinari va crear al DNI. N’hi ha que pensen que aquest document existeix des de temps immemorials. Per això és bo i fa bé saber-ho; saber sempre fa falta. I saber, precisament, és el que volen impedir de totes les maneres els seus hereus, el del sanguinari,
He vist “Puig Antich. El llibre vermell”, el documental de 3CAT dirigit per Xavier Sanjuan, i he quedat colpit i enrabiat, amb molt de mal cos. Demà farà cinquanta anys que l’assassinaren a les 9,40. Aquell 2 de març de 1974, els meus desset anys només tenien dos dies, i vaig saber de la seva
Rellegint escrits que mai no es donen per acabats, em trob amb un poema que, impetuosament i boja, volia ser -no m’hi vaig posar per poc- una espira de llum o una gota de sang del temps i al final no s’aixecà un pam d’en terra. Tanmateix no el vaig negligir i quedà en un
No hi ha dia sense dia i avui és el del compromís internacional per al control del mercuri, un element químic natural que està provocant problemes greus en el medi ambient en enverinar tant l’aire com l’aigua. També és sant Policarp d’Esmirna, que es convertí, diuen, gràcies a la prèdica de sant Joan Evangelista. Ja
Dijous complicat, d’aquests dies que voldries que passassin a l’atropellada, que els minuts fossin hores i aquestes guepards esperitats empaitant una presa. Res greu, clar, entrebancs i imprevists més entremaliats que poderosos, punyeteries repel·lents que, males pells, prenen forma d’escarrassos bé sigui perquè tens el cos desharmonitzat amb la pensa o per una maleïda conjunció
Avui fa 162 anys que va néixer a Manacor Antoni M. Alcover i Sureda, qui va ser considerat apòstol -segurament per la seva condició de clergue- de la llengua catalana. D’ell va néixer l’obrassa del Diccionari Català-Valencià-Balear que no va veure acabat. Feiner incansable, polemista punyent, caparrut extrem, de tracte poc afable, els catalanoparlants seguim
Avui és sant Ferriol d’Usès i tot d’una m’ha fet pensar en “El ball de sant Ferriol”, que a Mallorca coneixem més per “Jo i un pastor”, aquells que vivien d’amoretes. “Ara ve sant Ferriol / ballarem si Déu ho vol”, diu la cançó, i de sempre em va semblar un nom estrany, ja que
Aquest any 2024 que acabam d’encetar serà ric en commemoracions que caldrà atendre amb la màxima diligència si de veres ens creiem partícips d’una cultura tan arrelada com viva que ho té tot per projectar-se al món malgrat tots els malgrats i els entrebancs propis i externs. En el camp de la literatura, per exemple,
Molts d’anys i bons als Silvestres i Colomes. Ma mare ho era, Coloma, i solia dir que només feia festa mig dia perquè el compartia amb sant Silvestre. Quan li demanàvem quina mitja part del dia li corresponia, deia que tant era una com l’altra. Dos noms singulars, certament: el primer ens remet a la
Avui fa noranta-set any que partí Rainer Maria Rilke i tanmateix segueix dient tant -o per ventura més- com deia en vida i segurament seguirà dient més enllà d’aquest ara tan cruiat i sangonós, criminal en molts aspectes. Contra qui, rosa, heu vós adoptat aquestes espines? La vostra joia massa fina us ha forçat a
Ahir vespre, a la Biblioteca de Cort, Antònia Vicens i Margalida Solivellas presentaren en conversa el text “Illes escapçades. Cròniques aïllades”. Margalida Solivellas, l’autora, ha estat durant 36 anys la corresponsal o delegada de TV3 a les Illes Balears, un temps prou extens per conèixer bé els fils i les cadenes que es mouen o
Avui fa cent vint-i-quatre anys que naixia a Sabadell Pere Quart o Joan Oliver i Sallarès, un dels poetes, narradors, traductors i dramaturgs més destacats de la història recent de la literatura catalana. I cada cop que per això o per allò el revisc, el primer que d’ell sent és el seu poema “Codicil de
Avui fa catorze anys que morí l’escriptora i poeta italiana Alda Merini (Milà, 1931-2009) que, paradoxalment, no va poder seguir estudiant a l’institut per haver suspès l’assignatura de llengua a primària. Publicà sent molt jove tot i que la valoració dels seus poemes no li arribaria fins a la dècada dels setanta del segle passat;
Vaig conèixer personalment en Jordi Porta el desembre del 2005, en el decurs de la Nit de Santa Llúcia que aquell any se celebrà a la Seu d’Urgell. Tot just feia quinze dies que m’havien elegit president de l’Obra Cultural Balear i, com és natural, tot em venia gran i anava molt perdut. Quan en
Avui fa 150 anys que néixer a Palma Gabriel Alomar i Villalonga, una de les figures capitals de la literatura i la política catalanes. Fou un dels primers precursors d’unir el nacionalisme amb la modernització social, i volgué incorporar l’obrerisme i el socialisme al catalanisme per donar per superat el regionalisme. A Palma, com a