No hi ha cap diumenge igual, cap no comparteix el mateix color, però aquest d’avui, d’ara, té molt d’especial perquè se sent una remor inquietant com una amenaça. Per això, és especial, i perquè Miquel Bauçà diu així dels diumenges a la tarda a “Una bella història”: Els diumenges, a la tarda, al pobre barri
Al Premi Nobel de Literatura 2016 –que no recollí en el seu moment i que rebé tres mesos després prohibint que es fessin fotografies de l’acte- i també Premio Príncipe de Asturias 2007 –que tampoc no recollí en persona-, a més d’altres distincions com el premi Pulitzer, el poeta, músic i cantant nord-americà Robert Allen
El 1965, el poeta felanitxer Miquel Bauçà (Felanitx 1940, Barcelona 2004) presentà a Guillem Frontera un poemari que havia d’inaugurar la col·lecció de poesia “La sínia” de l’editorial Daedalus, fundada a Palma el 1963 per Bartomeu Barceló Pons i Jaume Vidal Alcover. El títol, “Nihil obstat”, aleshores, imperant el nacionalcatolicisme, tenia molt de provocatiu, de
Jordi Porta, que partí ahir, era un home bo, ferm, molt ferm en el treball per tot allò que ens fa ser més Països Catalans en tots els sentits i àmbits. Era home de coratge i d’encoratjament constant a la societat civil perquè mai no abandoni la mobilització per aconseguir la dignificació nacional. Era un
Llegint les dues entrevistes fetes a Antoni Roig i Rosselló (Eivissa, 1939) i a Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1938), que inclou el llibre “Déu sense armaris. Confidències de dos capellans”, a cura de Nel Martí i editat per El Tall, t’adones del patiment abissal dels homosexuals en temps de Franco, el dictador sanguinari, i
Avui fa 125 anys que va néixer a Fuente Vaqueros, Granada, Federico García Lorca, un dels grans poetes i dramaturgs en castellà de tots els temps i que els feixistes assassinaren el 19 d’agost de 1936 a Víznar, també a Granada. García Lorca, com expressà a diverses cartes, es declarava catalanista furibund en considerar la
Estimar, que és cosa tan bona, no ho feim amb el cor? En canvi, envejar, per exemple, au, que ho aclaresqui qui pugui, amb quina part del cos envejam? Ben segur que amb cap, i és cosa dolenta, entre les que més. Pensar, pensar, sempre mala cosa, instrument destructor. Però cosa en què hem de
Avui fa cent anys que va néixer Jaume Vidal Alcover. Adia edicions, de la Calonge mallorquina, s’ha cuidat prou, sortosament, d’atendre aquesta dada i en presenta la seva obra poètica, 1952-1991. Celebrem aquesta edició llegint i rellegint un poeta gens menor, tan inquiet com incòmode polemista, la poesia del qual va de la coneguda per
L’estiu vinent, entre els mesos de juliol i agost, farà cinquanta-dos anys que Miquel Àngel Riera escriví a Miamar, el seu recer ran de mar, la seva primera novel·la, la mítica “Fuita i martiri de sant Andreu Milà” que, en primera edició, es publicà dos anys després, fa cinquanta anys, a la també mítica col·lecció
Octavià de Túsculo era fill il·legítim d’Alberic II, príncep i senador de Roma, ciutat on va néixer l’any 937. Quan encara no tenia devuit anys son pare, sense cap mena de preparació en no ser en la vida regalada i dissoluta, el va imposar com a Papa i en morir Agapit II prengué el nom
Passades de poc les set del matí, connectat a Catalunya Ràdio, em treu de la mollor el fet que avui fa setanta-nou anys que els nazis assassinaren una romanesa, comunista i membre destacat de la resistència francesa: Olga Bancic. Mai fins avui no havia sentit aquest nom i després de sentir-ne les dades més essencials
Sentir simfònicament i en directe Blaumut equival a sentir-los complets, això és, com cal i com es mereixen les seves cançons i obres instrumentals. Si, a més, els sents així al Palau de la Música, els efectes es multipliquen i magnifiquen. I si, per afegitó, els acompanya la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, tot s’envola
Bruce Springsteen ens estima, estima Catalunya, Barcelona i el català, i per això farà dos concerts al Lluís Companys, amb tot venut. N’està enamorat, del catalanoespai, diuen els qui el coneixen bé. Alegrem-nos-en, que és The Boss, i tot el que diu i fa s’amplifica globalment. A més, necessitam ditades de mel com aquestes per
A poc de començar la lectura de “Cleveland”, de Miquel Bezares, se’ns diu que: “Quan el desig i l’esperança guien la vida d’algú, qualsevol obstacle és un penya-segat difícil de superar”. Doncs tots els personatges que conformen l’obra són éssers àvidament desitjosos que no descarten l’esperança –líquida o densa- en la resolució dels seus conflictes
Donant el vistiplau al condicionament de les antigues estances del pagès de Can Gazà –que, efectivament, poden suposar un bon indret per oferir als compromissaris i amics de la nostra causa- el coc gazanenc, Jaume Santandreu, ha retrobat ben desat a la llibreria el recull de Guillem d’Efak “El poeta i la mina” que fa