26 de juliol de 2021 Acabo de llegir Aloma, un clàssic entre clàssics de la literatura catalana. Escrita per Mercè Rodoreda l’any 1936, i revisada posteriorment per ella mateixa el 1968. El relat se centra en la psicologia d’Aloma, una adolescent que viu a Barcelona amb el germà gran, cunyada i nebot, a la casa
24 d’abril de 2021 Ahir el dia va ser radiant. Semblava com si aquesta fresca primavera, ventosa i ennuvolada, s’hagués volgut conxorxar amb la festa. També, el contrast amb el Sant Jordi de l’any passat va resultar quasi absolut. Encara que, però, amb algunes restriccions i mascareta, llibreters, floristes i visitants de la fira ens
8 de setembre, 2020 Màxima sensibilitat, amor filial, tendresa … I una enyorança que no defuig però el destí marcat, la realitat. El pas del temps i l’empremta d’una mare, experiències i records que semblen poder encabir-se en el palmell tancat la mà, però que intenten esmunyir-se entre els dits. És una tasca enorme atrapar
28 de juliol, 2109 No és un llibre de viatges qualsevol. Gairebé no arribem a saber-ne mai els llocs, tan sols de vegades els podem intuir per alguna indirecta referència. Perquè l’autora, Simona Škrabec, utilitza el record de les seves anades i vingudes per abocar sobre el paper bàsicament impressions, sentiments i emocions que l’experiència del
6 d’abril, 2019 Era com predestinat que passés. Les imatges del parc de Ca l’Arnús i Can Solei, que han anat traient el cap de tant en tant per aquest bloc, s’havien conxorxat per intentar aparèixer en forma de llibre. I els textos que les acompanyaven no volien pas ser menys, però van anar ordint
10 de març, 2019 Retrocedir en el temps, per dues vegades. L’una per recuperar vivències i impressions dels anys de la Barcelona Olímpica, aquella gran transformació de la ciutat i de gran part de l’àrea metropolitana que va captivar-nos a molts, i que va representar una espurna d’il·lusió col·lectiva. L’altra, per fer-nos viatjar també a
10 de gener, 2019 Tot just l’he acabat i he trobat ja una bona excusa per rellegir-lo. Tinc normalment el costum d’anotar frases interessants o passatges que m’atrauen a mesura que vaig avançant en el llibre que llegeixo, però amb aquest vaig preferir d’entrada no fer-ho, per no perdre en cap moment el fil del
3 de novembre, 2018 Els tres primers dies de novembre, tres estones de cada matí per parlar amb més precisió, els he dedicat al nou poemari d’Orlando, inspirat en una novel·la de Virgínia Woolf. Desglossat en tres capítols, els tres dies m’han estat suficients per intuir la grandesa d’aquesta petita obra d’art. Poemes curts i
26 d’agost, 2018 El mes d’agost s’acaba, i les vacances, a més d’haver-les dedicat a fer una mica de turisme local, també a petits rampells d’endreça (no masses però) i a matar el temps de tant en tant al sofà de casa durant les onades de calor d’aquest estiu, han servit també per acabar de
12 de maig, 2018 De vegades acostumo a fer-me la pregunta de com ha estat possible la meva evolució de pensament polític durant els últims deu o quinze anys cap a posicionaments clarament independentistes. I francament, el llibre d’en Vicent Partal m’ha donat resposta fil per randa, confirmant-me totes les intuïcions que ja tenia. Aquest
28 de gener 2018 De vegades, els somnis poden convertir-se en realitat. I el que fa un parell d’anys va ser només una idea, una petita intuïció o un desig, s’ha pogut materialitzar finalment. L’experiència de gestionar, divulgar i mantenir un bloc, va representar per a mi ja des de l’inici un fet especial, pel
21 d’Abril 2015 A dos dies de la diada de Sant Jordi, m’agradaria recomanar-vos la lectura de “Les esquerdes del silenci“, primera i recent novel·la de l’escriptora Sílvia Jané, on relata de manera magistral la vida d’una petita comunitat de monges a Barcelona, també amb excel·lents incursions al món rural català. Si llegiu “Les esquerdes
15 de juny de 2013 Començo a escriure aquest apunt, ben al contrari de l’habitual, sense un rumb massa definit. Potser amb l’objectiu de voler plasmar un estat d’ànim: El que em produeix la pròpia gestió d’aquest bloc, que al llarg de ja fa uns anys em permet divulgar, expressar, compartir fotografies, acompanyades sempre d’algun
29 de Juliol 2009 Acabo d’enllestir aquest assaig de la Patricia Gabancho, on hi planteja un escenari realment versemblant d’un nou Estat Català, ja per l’any 2010. L’esdeveniment s’analitza de manera retrospectiva des de l’òptica del 2037, és a dir, amb 27 anys de bagatge en solitari com a país. Mitjantçant entrevistes a dirigents
11 de Setembre 2008 En aquesta novel·la Vicenç Villatoro recrea magistralment l’atmosfera de Barcelona durant el setge de Barcelona dels dies 10 i 11 de Setembre del 1714, relacionant amb un altre història paral·lela els nostres esdeveniments del segle XVIII amb els tràgics atemptats ocorreguts a Nova York a inicis del XXI. – Ho fa però incidint