10 de setembre de 2024 Ben aviat, aquesta Finestra Fotogràfica s’obrirà a nous escenaris. L’actual silueta barcelonina i les postes de Sol damunt la capital cediran el testimoni a les Terres de l’Ebre, al paisatge del Delta, als poblets de costa i —de Tortosa estant i a tocar del riu que travessa la ciutat— als
31 d’agost de 2024 El nen, assegut amb les cames creuades enmig la plaça, espera que passi gent, algú que trenqui la calma de l’entorn. Vindran avui aquella parella d’avis?, algun nen com ell, però que podrà jugar a pilota?, o serà el grup de motoristes que de vegades s’atansen a esmorzar al bar? Ocuparan
21 d’agost de 2024 Damunt del turó boscós, camino per la flonja capa de pinassa. L’aire que no corre, està encara reescalfat pels trenta graus del migdia. Canta una cigala, molt a prop, però calla quan m’hi acosto. I el silenci torna a envair l’arbreda, si no és que passa alguna moto a tot gas
13 d’agost de 2024 París 2024; Los Angeles 2028… Barcelona 2040?? Això és el que acaba de proposar el grup municipal del Partit Popular, postular-se per organitzar uns nous Jocs Olímpics a la ciutat. Una proposta, si més no, sorprenent. Perquè Barcelona ja en va fer uns, de Jocs, que en molts aspectes van ser
7 d’agost de 2024 Tot avançant pel sender desconegut, més enllà del pròxim revolt no se sap pas què ni amb qui pots trobar-te. Segurament no hi haurà ningú, és el més probable; però pot passar també que la silueta d’un altre caminant vingui cap a tu i es disposi a saludar-te. També podria ser
21 de juliol de 2024 . Calçat amb sabata còmoda d’estiu i sota un Sol matiner implacable, vaig trepitjant, ara un terra argilós, i uns metres més enllà un de calcari. Camino entre les fileres de vinya de Can Coll, dins del grup de visitants que es deixa guiar pel Josep
12 de juliol de 2024 Torner o “la plaça Nova”: un mercat quasi centenari al bell mig de la ciutat. Una magnífica estructura modernista, sota la qual —tant a l’hivern com a l’estiu— els pocs paradistes que van quedant-hi resisteixen cada dia amb un somriu-re, amb alguna paraula amable, amb un gest d’agraïment. Hi queden
29 de juny de 2024 No deu ser fàcil trobar una posta de Sol a les platges catalanes, en què predominen les sortides. Però l’època de l’any (pocs dies després de l’equinocci d’hivern) i l’orientació de la línia de la costa ho permetien. L’astre lluminós va anar desapareixent de la vista a tocar d’un horitzó
21 de juny de 2024 A la Finestra Fotogràfica tenim, com és lògic, debilitat per les finestres. Contenen l’enigma de voler saber què passarà allà fora. Les finestres tant poden ser una frontera, un haver de quedar-te a l’interior, o una invitació a la descoberta; poden deixar passar la llum de l’exterior o també ser
12 de juny de 2024 La pluja persistent d’ahir, que va xopar els carrers des de primera hora de la tarda, no va poder aigualir, però, la festa. No va impedir que la sala de teatre de la Fundació Ateneu de Sant Roc s’omplís fins a la bandera per veure un primer tast de La
6 de juny de 2024 TARDA D’ESTIU La lleugera línia còncava, figurada, irregular, d’un horitzó terrestre separa un camp més aviat erm —tret de quatre arbres fruiters— dels turonets de terra rogenca. De la línia cap avall, esquifides males herbes i esbarzers; cap amunt, despunten canyissars, i la visió del cementiri. Tarda d’estiu, un
12 de maig de 2024 Estan en crisi les llibreries? És el que el nom d’aquest atractiu establiment del carrer Floridablanca sembla voler dir-nos. Però, la paraula crisi té un origen molt més profund: la seva essència proclama debat i transformació. “Espai de pensament crític”, resa un petit rètol de l’entrada. I això és, ni
5 de maig de 2024 De vegades, els paisatges més idíl·lics poden trobar-se més a prop del que ens pensem. Passat el nucli d’Alella, tan sols cal agafar la carretera que puja al coll de Font de Cera i baixar-la tot seguit. Un cop deixem Vallromanes, de seguida arribarem a Vilanova del Vallès. Un dia
10 d’abril de 2024 Tarda de pluja fina i reparadora. Massa dies feia que l’ambient estava enterbolit per la calima, barreja de pol·len, contaminació i pols sahariana —un còctel explosiu per als que patim el fenomen de les al·lèrgies—. Pluja tant breu com reparadora. Pluja que deixa entreveu-re trossos amplis d’un cel blau que no
25 de març de 2024 Aquest any en farà vint que s’inaugurava a Barcelona el 1r Fòrum Universal de les Cultures. Per si mateix, l’esdeveniment representava un bri d’esperança, una intenció de nadar a contracorrent de les tendències uniformitzadores de la globalització que ja començaven a treure el cap. També suposava en esforç de reconeixement