27 de novembre de 2025 La badia deltaica dels Alfacs, aquesta gran planura marina formada per l’istme natural del Trabucador que connecta amb la punta de la Banya, sempre ofereix tonalitats canviants. Si ahir, el fort vent eriçava la superfície de l’aigua i les ones feien aflorar el color marronós de la sorra remoguda, la
31 d’octubre de 2025 . L’objectiu de la tarda era assistir a la projecció del documental “La veu de les muntanyes”, d’Ester Fayos, el qual aniria seguit d’un concert de folk acústic d’un grup anomenat Buenaventura. Deixem La Ràpita per fer el trajecte de dotze quilòmetres en cotxe per la carretera general; a
26 d’octubre de 2025 Els dies de tardor es presten a canvis de temps sobtats. El matí pot despertar-se radiant, i a mitja tarda cobrir-se el cel de nuvolades. Avui ha passat a l’inrevés: matí tapat i plujós fins al migdia, alhora que una fresca incipient barrejada amb humitat anava calant per sota la meva
10 d’octubre de 2025 TORNO A LA MAR Havent vist catedrals, esglésies i muralles, caminat entre tarongers i oliveres, després d’haver tastat de prop el fum d’un foc devastador de carenes… … Torno a la mar serena. Havent trepitjat places i carrers d’una ciutat rica i ben plena d’història, de tresors (visibles o amagats), de
19 de setembre de 2025 Tal com un director de cinema, l’home observa l’entorn, atent que cap detall se li pugui escapar. No obstant això, en tot el temps (un any sencer), durant el qual ha restat allí contemplant el paisatge, no li ha calgut dirigir res, perquè l’acció i el decorat actuaven per pròpia
31 de juliol de 2025 “Música silenciada del segle XX” va ser el títol del concert que va oferir ahir la pianista Inés Reguero, en què va interpretar de manera magistral peces d’autors no tan coneguts, però no per això menys importants. Així, l’acollidor claustre del Casal Tortosí —amarat de la flaire del seu emblemàtic
26 de juliol de 2025 Passejar per la riba de l’Ebre vol dir tenir sempre un regal a punt (que no inesperat). Sobretot, si ho fem a una hora tardana, en què la llum rasant del Sol es filtra entre arbredes i canyissars. No cal dir res més; tan sols és qüestió de deixar-nos seduir
7 de juliol de 2025 Enmig d’aquesta onada de calor d’un juliol que sembla agost, el passeig de Les Moreres, a tocar de l’Ebre, projecta la seva gran catifa d’ombra benefactora. Sota l’arbreda, se celebra la segona jornada del Festival UN-I-VERS, UN RIU DE POESIA, on ens trobem immersos de cos i d’esperit, i en
22 de juny de 2025 18 de juny: abans de constatar —ja a punt de tornada al Baix Ebre— que l’estació de Badalona repintada fa un bon goig, un cúmul d’altres bones sensacions m’ha acompanyat durant els dos últims dies. Deixant a part l’anada d’ahir en autobús cap a Barcelona
14 de juny de 2025 Quan a inicis de l’any passat vam començar els assaigs de l’obra —o, menys encara, quan mesos enrere se’ns havia acudit transformar el conte original en guió de teatre—, no ens podíem imaginar que el dia de l’estrena serviria com a excusa d’un modest homenatge a l’autor, Ngugi wa Thiong’o,
13 de maig de 2025 Sembla que aquesta Finestra ha estat massa dies tancada; així que ja és hora d’obrir de nou els porticons de l’arxiu fotogràfic a la recerca d’una imatge. Unes ombres a terra em criden l’atenció, reclamen protagonisme. Segurament, no és l’estampa més representativa de l’entorn natural que envolta el poble de
14 d’abril de 2025 La ciutat d’Amposta, la trobem tota ella a la riba dreta de l’Ebre, a tocar del riu, amb el qual sembla fondre’s en una íntima abraçada. I ben poques ciutats poden presumir del seu majestuós pont, penjat a gruixuts cables d’acer suportats per dos imponents arcs de triomf, un a cada
3 d’abril de 2025 Enfilem amunt per la riera de Canyet. Antigament, tota ella era una avinguda de terra, polsosa a l’estiu, humida i coberta de fullaraca durant els mesos de tardor. Fulles que es desprenien de les fileres de plàtans gegantins de banda i banda, com encara ho fan ara; malgrat que és l’asfalt
5 de març de 2025 Quan arriba Xerta, l’aigua del riu, després d’haver estat sorpresa per l’inesperat l’assud —l’enginyosa resclosa humana—, després de veure com li restaven part del seu corpus en dos canals, un a cada banda…, un cop superats aquests obstacles, discorre tranquil·la i mansa. En el seu pas per Xerta, les molècules
27 de febrer de 2025 Durant uns dies, la Finestra ha estat tancada. Volia obrir-se, però, més enllà dels vidres i dels porticons no s’hi veia res. Algú intentava empènyer-los amb força, una vegada i una altra; i, en quasi d’aconseguir-ho, una inusual foscor envaïa el forat rectangular, escampada per tot el perímetre del marc