17 de juliol de 2021 No resulta fàcil observar una ciutat de sobres coneguda com si fóra la primera vegada que la trepitgem. Veure, descobrir amb mirada de turista aquell lloc o monument que tenim gravat a la retina. Per aconseguir-ho, no hi ha res millor com disposar d’algun aparell nou, ja sigui un mòbil,
10 de juliol de 2021 Havent aparcat en zona blava (és diumenge al matí, així que de franc) i decidits a explorar racons de Sant Cugat, al cap d’unes poques cantonades anem a parar davant d’una troballa inesperada: una construcció sorprenent —feta de totxo— es troba just a l’altra banda d’un petit barri d’entrada on
1 de juliol de 2021 De vegades només cal mirar per la finestra per disposar de la bellesa concentrada. No fan falta tampoc gaires elements: en aquest cas, quatre terrats, un arbre mort i una palmera, alguns núvols empesos pel vent suau de tarda, o de capvespre més aviat. Una oreneta que passa xisclant i
14 de juny de 2021 Hem fet cap a Arbúcies un dilluns, és 7 de juny. Només obrir la porta del cotxe se sent no massa lluny, tot i ser dia feiner, una tonada de sardana. Seguim, ja caminant, el rastre de la música en viu, que ens va arribant a l’oïda amb nitidesa, més
9 de juny de 2021 Què podria dir-se de Sitges que no s’hagi dit ja tantes vegades! Anomenar el magnífic Palau Maricel, la figura de Rusiñol i la petita joia del seu Cau Ferrat? Que l’escalinata del baluard, entre el mar i l’església de Bartomeu i Santa Tecla, amb aquella balustrada blanca retallada contra el
5 de juny de 2021 Tot sortint de Badalona per la part nord, enllacem de seguida amb Montgat, el poble veí. Deixem l’N-II per trencar pel costat de l’Ajuntament, i sortejant un parell d’estretes cantonades per a continuació creuar per damunt de l’autopista del Maresme, enfilem el circuit que ens portarà cap al barri de
28 de maig de 2021 Avui, com cada divendres, toca comprar. Podria fer-ho a qualsevol de les botigues del barri, que n’hi ha un munt, però prefereix arribar-se fins al Mercadal, que no queda massa lluny de casa. Durant el curt trajecte, la noia travessa els estrets i tranquils carrers empedrats de la gran àrea
17 de maig de 2021 Dia catorze d’un maig típicament primaveral. El temps es presentava fresc i insegur, aquest matí. Una insistent capa de núvols i plugim. Malgrat això, calia anar-hi. La intuïció em deia que el cel milloraria. Des de Badalona, cent kilòmetres coberts de gust, retrobant paisatges coneguts. Ja a Girona, el Sol
9 de maig de 2021 Haver passat mil vegades per un lloc no pressuposa conèixer-lo del tot. Així que, una simple visita al dentista, el fet d’esperar pacientment el torn, pot — de forma no premeditada— fer-nos veure la realitat des d’un altre punt de vista. En aquest cas, tan sols calia mirar pel finestral
13 d’abril de 2021 Ostres! Fa temps que no passava per aquí. Déu-n’hi-do, canvis i més canvis per arreu … Però sí, casa meva és al mateix lloc, aquests colors de moda són horribles. On tenen el gust per pintar façanes? Baixeu al carrer, que ja el tenim, mireu, què us sembla? La suspensió dels
10 d’abril de 2021 Triangles de colors configuren el mirall d’aigua. Reflex ondulat i blavós, escuma blanca. Ella jeu elegant, cofoia, aliena a les mirades. Fa molt de temps la van jubilar, ja no treballa. Ara només vigila el tren, la gent que passa. Maria li van posar, Maria, igual que a l’altra. Francesc
25 de març de 2021 La Karima camina per un tros de ciutat en construcció. Fa pocs dies que el coneix, però cada cop que hi passa, s’hi sent més identificada. Havia sentit a parlar de les tasques de demolició, de mesos enrere, d’una gran anella circular aixecada de terra, i hi veu en tot
20 de març de 2021 En el tram final del recorregut de la Séquia medieval de Manresa, la qual comença sota el castell de Balsareny, s’hi recullen en un gran llac les aigües del Llobregat que abastiran després la ciutat. Caminant pel seu perímetre enjardinat i amb la vista posada a les muntanyes del voltant,
2 de març de 2021 El confinament prolongat a ciutat convida a cercar espais verds dins del mateix nucli urbà. Aquesta vegada, un minicircuit per la part alta em porta a redescobrir petites joies badalonines. A tocar del barri de Bufalà i per damunt del de Sant Crist de Can Cabanyes, una extensió mig de
14 de febrer de 2021 Sí, resulta estrany, però encara és possible trobar dins mateix de la ciutat algun racó natural. Petits oasis de calma i de vegetació, que no siguin parcs o jardins urbanitzats. Llocs on poder trepitjar una mica de terra verge. Ahir, una alenada de primavera despuntava a recer d’una de les