27 d’agost de 2023
—Feia dies que t’esperava. Era només qüestió de temps que et decidissis a parlar-me. Sabia que m’observaves, que despertava quelcom dintre teu.
Ell, que havia quedat mut, començava a reaccionar.
—Com et dius?
—Clara, és el nom que m’agrada.
—És un nom que t’escau molt bé, que dona llum a les ombres d’aquesta hora.
—És curiós —va puntualitzar ella—. Ho sé quasi tot de tu, però no puc endevinar el teu, de nom.
—Em dic Bernat.
—Ah, sí! Ja el tinc present.
I s’escapolí escales avall del pont, sense que pogués dir-li res més. Va desaparèixer entre la boira, que s’havia escampat per l’indret mentre parlaven.
Fragment de LA NOIA DEL PARC (Edit. Neopàtria, 2022)
Fotografia: BOIRIM A CA L’ARNÚS (Badalona, 2011)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!