1 de febrer de 2024 Un joc de tonalitats que pretén abastar-les per complet, tenir-les controlades, ben delimitades; del negre fins al blanc absolut, cerquem els grisos en tota la seva gamma. Fotòmetre en mà, mesurem la intensitat al costat d’una columna, en una cantonada, a l’extrem d’una obertura, a terra, sobre qualsevol superfície plana.
21 de desembre de 2023 Quan estem de vacances, la nostra retina acostuma a estar del tot sensible. Més encara, si visitem una ciutat on mai havíem posat els peus. Detalls o situacions, que al nostre lloc d’origen ens haurien passat desapercebuts, passen a ser subjecte inèdit de la càmera. Una façana, un racó amb
18 d’octubre de 2023 Que per què vaig fer aquesta fotografia? Així, d’entrada, per la composició que m’oferia i pels colors: per les franges de blau marí i de blau cel, en part tacat de núvols, pel vermell de la caseta de platja… Però, també, perquè no passava genti i per captar la silueta del
19 de març de 2023 De vegades, no se sap ben bé per què, trobem una imatge que ens atrau, que ens interpel·la. La fotografia que veieu està feta a Badalona, però podria ser de qualsevol indret: un arbre nu, la silueta d’una casa, un contrallum, un tel de boira que s’eleva i desfà entre
9 de desembre de 2022 Què és el que ens mou a fer una fotografia i no una altra? Quin component de la imatge atrau a l’instant la nostra atenció? Què fa que un lloc, moltes vegades registrat, se’ns mostri com nou a la retina? En el cas de la imatge de l’apunt és innegable
20 de juny de 2022 Juny: la forta calor no havia fet encara acte de presència, quan jo recorria la part alta del Masnou. Un carrer estret i una mica costerut. M’aturo davant d’una casa, perquè allà unes flors —diria que roselles— semblen assajar un ball de festa. Ha passat el maig, mes de les
26 de febrer, de 2022 Sovint intento buscar, en la fotografia, alguna referència geomètrica, algun lligam de la imatge que vull captar, amb aquesta disciplina (emparentada amb la matemàtica) que, ja d’adolescent, vaig començar a aprendre i estimar. M’agrada cercar la forma atrevida, els punts de vista i de fuga ideals, jugar amb les ombres
1 de juliol de 2021 De vegades només cal mirar per la finestra per disposar de la bellesa concentrada. No fan falta tampoc gaires elements: en aquest cas, quatre terrats, un arbre mort i una palmera, alguns núvols empesos pel vent suau de tarda, o de capvespre més aviat. Una oreneta que passa xisclant i
9 de maig de 2021 Haver passat mil vegades per un lloc no pressuposa conèixer-lo del tot. Així que, una simple visita al dentista, el fet d’esperar pacientment el torn, pot — de forma no premeditada— fer-nos veure la realitat des d’un altre punt de vista. En aquest cas, tan sols calia mirar pel finestral
9 de febrer de 2021 Avui es podia anar ja una mica més enllà i el cotxe, tants dies aturat, necessitava rodatge. No era però, el dia ideal. Després d’una setmana de quasi primavera, el cel encapotat torna a imposar-se, però la decisió és insubornable. Els paratges de Montjuïc en un matí plujós de dilluns
21 de novembre de 2020 M’havia llevat a trenc d’alba per poder fer la ruta des de Marràqueix fins a Uarzazat, a les portes d’un Sàhara occidental que resultaria tant calorós de dia com fred a les nits. La petita furgoneta era ocupada per nou places, tots els passatgers de països europeus. Jo, a la
13 de setembre, 2020 Avui fa justament mig any de l’inici del confinament per la pandèmia, d’aquesta mena de malson al qual no se li veu encara un desenllaç, almenys de manera immediata. La fotografia d’àmbit casolà ha estat doncs tot aquest temps una certa vàlvula d’escapament pels qui gaudim en captar escenes urbanes o
21 de juny, 2020 Fa uns mesos, crec que pels volts de Nadal, tot passejant pel centre de Vic, l’aparador d’una pastisseria em va atraure la mirada. I la imatge d’unes exuberants merengues van transportar-me de manera automàtica i fulminant cap als meus set i vuit anys. De la mà de l’àvia ens aturàvem davant
30 d’abril, 2020 Era un capvespre de desembre, ja a una hora prou avançada com per ser fosc. Tornava de la feina, caminant i travessant la plaça. Aquell tros de trajecte s’havia convertit últimament en un paratge inhòspit, ja que les obres de Glòries envaïen tot l’espai. Era 2106, feia anys que havien començat i
21 de març, 2020 Ciechocinek (Polònia), any 2016, un dia d’agost. Després d’un matí fresc i plujós, a primera hora de la tarda escampa una mica, i en un dels nombrosos parcs de la ciutat s’hi van atansant de mica en mica visitants. Aquest és just davant del cinema, un vell local de façana prou