19 de març de 2023 De vegades, no se sap ben bé per què, trobem una imatge que ens atrau, que ens interpel·la. La fotografia que veieu està feta a Badalona, però podria ser de qualsevol indret: un arbre nu, la silueta d’una casa, un contrallum, un tel de boira que s’eleva i desfà entre
9 de desembre de 2022 Què és el que ens mou a fer una fotografia i no una altra? Quin component de la imatge atrau a l’instant la nostra atenció? Què fa que un lloc, moltes vegades registrat, se’ns mostri com nou a la retina? En el cas de la imatge de l’apunt és innegable
20 de juny de 2022 Juny: la forta calor no havia fet encara acte de presència, quan jo recorria la part alta del Masnou. Un carrer estret i una mica costerut. M’aturo davant d’una casa, perquè allà unes flors —diria que roselles— semblen assajar un ball de festa. Ha passat el maig, mes de les
26 de febrer, de 2022 Sovint intento buscar, en la fotografia, alguna referència geomètrica, algun lligam de la imatge que vull captar, amb aquesta disciplina (emparentada amb la matemàtica) que, ja d’adolescent, vaig començar a aprendre i estimar. M’agrada cercar la forma atrevida, els punts de vista i de fuga ideals, jugar amb les ombres
1 de juliol de 2021 De vegades només cal mirar per la finestra per disposar de la bellesa concentrada. No fan falta tampoc gaires elements: en aquest cas, quatre terrats, un arbre mort i una palmera, alguns núvols empesos pel vent suau de tarda, o de capvespre més aviat. Una oreneta que passa xisclant i
9 de maig de 2021 Haver passat mil vegades per un lloc no pressuposa conèixer-lo del tot. Així que, una simple visita al dentista, el fet d’esperar pacientment el torn, pot — de forma no premeditada— fer-nos veure la realitat des d’un altre punt de vista. En aquest cas, tan sols calia mirar pel finestral
9 de febrer de 2021 Avui es podia anar ja una mica més enllà i el cotxe, tants dies aturat, necessitava rodatge. No era però, el dia ideal. Després d’una setmana de quasi primavera, el cel encapotat torna a imposar-se, però la decisió és insubornable. Els paratges de Montjuïc en un matí plujós de dilluns
21 de novembre de 2020 M’havia llevat a trenc d’alba per poder fer la ruta des de Marràqueix fins a Uarzazat, a les portes d’un Sàhara occidental que resultaria tant calorós de dia com fred a les nits. La petita furgoneta era ocupada per nou places, tots els passatgers de països europeus. Jo, a la
13 de setembre, 2020 Avui fa justament mig any de l’inici del confinament per la pandèmia, d’aquesta mena de malson al qual no se li veu encara un desenllaç, almenys de manera immediata. La fotografia d’àmbit casolà ha estat doncs tot aquest temps una certa vàlvula d’escapament pels qui gaudim en captar escenes urbanes o
21 de juny, 2020 Fa uns mesos, crec que pels volts de Nadal, tot passejant pel centre de Vic, l’aparador d’una pastisseria em va atraure la mirada. I la imatge d’unes exuberants merengues van transportar-me de manera automàtica i fulminant cap als meus set i vuit anys. De la mà de l’àvia ens aturàvem davant
30 d’abril, 2020 Era un capvespre de desembre, ja a una hora prou avançada com per ser fosc. Tornava de la feina, caminant i travessant la plaça. Aquell tros de trajecte s’havia convertit últimament en un paratge inhòspit, ja que les obres de Glòries envaïen tot l’espai. Era 2106, feia anys que havien començat i
21 de març, 2020 Ciechocinek (Polònia), any 2016, un dia d’agost. Després d’un matí fresc i plujós, a primera hora de la tarda escampa una mica, i en un dels nombrosos parcs de la ciutat s’hi van atansant de mica en mica visitants. Aquest és just davant del cinema, un vell local de façana prou
12 de març, 2020 “Fotografia pobre” és la temàtica i el títol d’una de les pràctiques habituals en exteriors que es realitzen a l’escola FOTOESPAI BCI, de Barcelona. Consisteix a realitzar fotografies amb càmeres, senzilles i compactes, evidentment de pel·lícula, amb pocs recursos i controls, més aviat antigues, que fins i tot poden tenir algun
3 de març, 2020 Les tonalitats de l’hora blava resulten sempre un motiu més que atraient pels apassionats de la fotografia. I aquí s’hi va sumar, a més, el repte de disparar captant la llum verda intermitent de l’espigó d’entrada al port. A manera de petit far, el focus s’encenia i s’apagava, com si volgués
23 de desembre, 2019 Perquè vaig fer aquesta fotografia? El senyor gran de l’esquerra (i la seva ombra) eren a punt de sortir d’un enquadrament que proporcionava un bon conjunt de figures enllaçades, i calia disparar ràpidament per poder captar la sensació de perspectiva en la situació dels personatges. Visitants que esperen, en un relaxant