26 de febrer, de 2022 Sovint intento buscar, en la fotografia, alguna referència geomètrica, algun lligam de la imatge que vull captar, amb aquesta disciplina (emparentada amb la matemàtica) que, ja d’adolescent, vaig començar a aprendre i estimar. M’agrada cercar la forma atrevida, els punts de vista i de fuga ideals, jugar amb les ombres
1 de juliol de 2021 De vegades només cal mirar per la finestra per disposar de la bellesa concentrada. No fan falta tampoc gaires elements: en aquest cas, quatre terrats, un arbre mort i una palmera, alguns núvols empesos pel vent suau de tarda, o de capvespre més aviat. Una oreneta que passa xisclant i
9 de maig de 2021 Haver passat mil vegades per un lloc no pressuposa conèixer-lo del tot. Així que, una simple visita al dentista, el fet d’esperar pacientment el torn, pot — de forma no premeditada— fer-nos veure la realitat des d’un altre punt de vista. En aquest cas, tan sols calia mirar pel finestral
9 de febrer de 2021 Avui es podia anar ja una mica més enllà i el cotxe, tants dies aturat, necessitava rodatge. No era però, el dia ideal. Després d’una setmana de quasi primavera, el cel encapotat torna a imposar-se, però la decisió és insubornable. Els paratges de Montjuïc en un matí plujós de dilluns
21 de novembre de 2020 M’havia llevat a trenc d’alba per poder fer la ruta des de Marràqueix fins a Uarzazat, a les portes d’un Sàhara occidental que resultaria tant calorós de dia com fred a les nits. La petita furgoneta era ocupada per nou places, tots els passatgers de països europeus. Jo, a la
13 de setembre, 2020 Avui fa justament mig any de l’inici del confinament per la pandèmia, d’aquesta mena de malson al qual no se li veu encara un desenllaç, almenys de manera immediata. La fotografia d’àmbit casolà ha estat doncs tot aquest temps una certa vàlvula d’escapament pels qui gaudim en captar escenes urbanes o
21 de juny, 2020 Fa uns mesos, crec que pels volts de Nadal, tot passejant pel centre de Vic, l’aparador d’una pastisseria em va atraure la mirada. I la imatge d’unes exuberants merengues van transportar-me de manera automàtica i fulminant cap als meus set i vuit anys. De la mà de l’àvia ens aturàvem davant
30 d’abril, 2020 Era un capvespre de desembre, ja a una hora prou avançada com per ser fosc. Tornava de la feina, caminant i travessant la plaça. Aquell tros de trajecte s’havia convertit últimament en un paratge inhòspit, ja que les obres de Glòries envaïen tot l’espai. Era 2106, feia anys que havien començat i
21 de març, 2020 Ciechocinek (Polònia), any 2016, un dia d’agost. Després d’un matí fresc i plujós, a primera hora de la tarda escampa una mica, i en un dels nombrosos parcs de la ciutat s’hi van atansant de mica en mica visitants. Aquest és just davant del cinema, un vell local de façana prou
12 de març, 2020 “Fotografia pobre” és la temàtica i el títol d’una de les pràctiques habituals en exteriors que es realitzen a l’escola FOTOESPAI BCI, de Barcelona. Consisteix a realitzar fotografies amb càmeres, senzilles i compactes, evidentment de pel·lícula, amb pocs recursos i controls, més aviat antigues, que fins i tot poden tenir algun
3 de març, 2020 Les tonalitats de l’hora blava resulten sempre un motiu més que atraient pels apassionats de la fotografia. I aquí s’hi va sumar, a més, el repte de disparar captant la llum verda intermitent de l’espigó d’entrada al port. A manera de petit far, el focus s’encenia i s’apagava, com si volgués
23 de desembre, 2019 Perquè vaig fer aquesta fotografia? El senyor gran de l’esquerra (i la seva ombra) eren a punt de sortir d’un enquadrament que proporcionava un bon conjunt de figures enllaçades, i calia disparar ràpidament per poder captar la sensació de perspectiva en la situació dels personatges. Visitants que esperen, en un relaxant
5 d’octubre, 2019 La visió d’aquesta casa a tocar d’un descampat, em va transportar per un moment a vagues imatges d’infantesa que no he pogut acabar de concretar, o potser senzillament a una impressió remota d’autenticitat. No, no era del tot solitària, però la seva blanca façana, il·luminada per la groguenca posta de Sol, la
29 de setembre, 2019 Quan s’ha viscut a la mateixa ciutat tota la vida, no és fàcil descobrir racons especials no transitats abans. Aquell dia però, caminant de nit pel barri de Lloreda vaig ensopegar amb el lloc i l’escena que encapçalen aquest apunt. No era massa tard, però sí prou fosc perquè la llum
19 de gener, 2019 Aquesta imatge enceta una nova sèrie d’apunts del bloc, que s’agruparan dins la categoria de “Per què vaig fer aquesta fotografia?”. Així, doncs, cal començar sense més preàmbuls a buscar alguna resposta a aquesta incipient pregunta. El passeig del Mar, al poble de l’Escala (de fet, he hagut de recórrer al