FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

Poesia

El vol de l’estel

13 de desembre de 2020

13 de desembre, 2020 Intento resseguir la cua amb la mirada / Sinuositats perfectes, hipnòtiques, / em conviden a pujar al cel / i a baixar en picat després, / per estavellar-me? / Si pretenia que em guiés, / era una vida, / un camí traçat, potser per imitar … Remunta ara tot seguit, /

Llegir més

Barcelona (45) – La garsa

29 de setembre de 2020

29 de setembre, 2020 Havia aparegut de cop, la garsa / Restava atenta a tot el seu voltant, / àvida mirada, / ulls inquiets, / un voler apamar-ho tot / en un instant. Es veia com atemorida, / insegura i preocupada, / però enmig de tot aquell / camp d’oliveres / hagués pogut passar, de fet, / per indiscutible reina. Cercava potser la parella? / O

Llegir més

Poema de confinament

12 d'abril de 2020

12 d’abril, 2020 En aquest apunt el text és dins la imatge, damunt la qual – com ja sabeu – podeu clicar per veure-la amb la resolució adequada. Que tingueu tots un bon Diumenge de Pasqua.

Llegir més

Finestres

1 d'abril de 2020

1 d’abril, 2020 FINESTRES Camino com a les palpentes, fent passes diminutes per allargar-ne el nombre. M’he topat amb la paret blanca, mitja volta i es transforma en un intens color verdós; Els espais són apamats.   Els quadres de les parets semblen finestres, per on es poden observar antigues escenes. No són com el

Llegir més

Ones

23 de novembre de 2019

23 de novembre, 2019 ONES Ritme, desig constant, / perseverança, / espurnes d’escuma blanca / que pessiguen sentiments. / Avui no estaven quietes, / ni de molt, les ones. / Altives i solemnes, desafiants, / mostraven tota la potència. El mecanisme no s’atura, / l’estímul del vent, / energia transformada … / Més records que van i vénen. / No em bellugo de la platja, / quedo

Llegir més

Passat, present, futur

9 de desembre de 2018

9 de desembre, 2018 PASSAT, PRESENT, FUTUR   Un retall de memòria nítid o difús, portador de guspires enceses, vigilants, amagades al cervell.   Una olor, alguna conversa, un clam, un crit, aquell instant fugaç que s’endevina.   …/…   Ara ja no plou i els arbres han crescut, les certeses hi són, però més

Llegir més