9 de novembre de 2025 GLORIETA SOLITÀRIA Entre sis columnes primes envoltades d’aigua, la no-presència fa un crit; l’eco apagat ressona sota la cúpula corbada. La gavina aixeca el vol; no s’immuten, en canvi, les restes de troncs de la barrancada, tampoc el mantell blau de la badia, llac de sal que sovint calla.
10 d’octubre de 2025 TORNO A LA MAR Havent vist catedrals, esglésies i muralles, caminat entre tarongers i oliveres, després d’haver tastat de prop el fum d’un foc devastador de carenes… … Torno a la mar serena. Havent trepitjat places i carrers d’una ciutat rica i ben plena d’història, de tresors (visibles o amagats), de
1 de setembre de 2025 PAU Pau és, de bon inici, una paraula amable; és allò que tothom vol, que desitjaria tenir al voltant, una propietat ben preservada. Però la pau comença en un mateix, per poder oferir-la als altres, escampar-la. És també un concepte abstracte, el millor estat de cos i ànima; l’objectiu
4 de maig de 2025 . CAPVESPRE L’hora blava s’esdevé, prims filaments de cotó allargassats i delirosos agafen embranzida. Formes ingràvides esquitxen, esventades i confuses, el llençol aeri. Estigueu atents a l’espectacle! La terrassa és atalaia, el balcó, feliç observatori d’aquella silueta de muntanya, potent i inabastable. Tons
9 de gener de 2025 Aterro en una ciutat, per a mi quasi desconeguda; m’hi instal·lo. Un bon dia, passejo pel gran parc del centre i, entre plameres i jardins, em criden l’atenció uns plafons metàl·lics clavats a terra. Són de ferro oxidat, i cadascun duu un poema imprès. El conjunt representa un memorial a
12 d’octubre de 2024 COLOM A SANT JERONI (romanç) A tocar de Badalona, entre pins i castanyers, hi ha un edifici emblemàtic, el nom del qual cal saber: es tracta d’un monestir, Sant Jeroni el seu nom és; també de la Murtra, se’n diu, com el bell arbre que hi té. Dins les parets del
6 de juny de 2024 TARDA D’ESTIU La lleugera línia còncava, figurada, irregular, d’un horitzó terrestre separa un camp més aviat erm —tret de quatre arbres fruiters— dels turonets de terra rogenca. De la línia cap avall, esquifides males herbes i esbarzers; cap amunt, despunten canyissars, i la visió del cementiri. Tarda d’estiu, un
26 de maig de 2024 VULL SER ELÀSTIC Començant per l’estabilitat de la “V” baixa, i seguit de quatre petits salts per agafar embranzida, miro d’elevar tot el meu cos… … que
6 de març de 2024 Si la llum és temps, els somnis representen els colors de l’esperança; una guspira necessària enmig la negra nit que envolta l’univers. Demà serà un bon dia per encendre flamarada amb la contribució de l’Astre. Veurem així, potser, com la humanitat avança sense perill d’equivocar-se. © Francesc Cabiró,
16 de desembre de 2023 Aturar-te, per un instant; fugir de la voràgine dels dies i les hores. Abstraure’t de preocupacions, de qualsevol record que vulgui perseguir-te. Amarar-te de silenci, del vent suau, no gaire humit, que bufa còmplice. Ancorar el teu pensament en el no-res i en l’absolut, alhora. Activar la guaita, la lliure
8 de novembre de 2023 Núvols invasors: un mantell gris damunt dels terrats que s’amunteguen; construccions, siluetes retallades, pals que certifiquen que la televisió domina les llars més del que caldria. Bufa un fort vent, no s’aprecia arran de terra, sinó a les capes menys elevades de l’atmosfera. Empeny les masses de vapor, s’obre
19 de juny de 2023 No resulta fàcil mirar de fer un balanç objectiu de la jornada que vam viure ahir al parc de Ca l’Arnús, perquè pesa moltíssim el vessant emocional; ja que, com és lògic i natural, és impossible no emocionar-se quan se sent recitar poemes fets per un mateix, davant
1 de gener de 2023 Podem dir que aquesta fotografia és ja de l’any passat, perquè es tracta del ‘cel màgic’ del capvespre de Nadal. Un cel que la finestra del balcó acostuma a regalar-me. I avui, primer dia del 23, em ve de gust compartir-la amb tots vosaltres. QUE L’ANY QUE AVUI COMENÇA US
27 de novembre de 2022 EL TEC Remor llunyana, primer / brogit constant, després, en arribar-hi. S’imposa la frescor humida del lloc. Música de l’aigua, / protagonista indiscutible / d’una obra imaginària. Molècules infinites / del líquid transparent / segueixen el camí traçat de segles. Sortegen masses aleatòries, / immòbils convidades de pedra; obstacles aparents,
7 d’agost de 2022 TEMPESTA El Sol, que imperava inclement de feia setmanes, ha acabat cedint a uns núvols que feia estona que avançaven / En pocs minuts tot s’ha tenyit de gris, de negre, gairebé, amb una espessa capa / Però no era tan sols una amenaça, perquè el festival de llamps i trons