6 de juny de 2024 TARDA D’ESTIU La lleugera línia còncava, figurada, irregular, d’un horitzó terrestre separa un camp més aviat erm —tret de quatre arbres fruiters— dels turonets de terra rogenca. De la línia cap avall, esquifides males herbes i esbarzers; cap amunt, despunten canyissars, i la visió del cementiri. Tarda d’estiu, un
26 de maig de 2024 VULL SER ELÀSTIC Començant per l’estabilitat de la “V” baixa, i seguit de quatre petits salts per agafar embranzida, miro d’elevar tot el meu cos… … que
6 de març de 2024 Si la llum és temps, els somnis representen els colors de l’esperança; una guspira necessària enmig la negra nit que envolta l’univers. Demà serà un bon dia per encendre flamarada amb la contribució de l’Astre. Veurem així, potser, com la humanitat avança sense perill d’equivocar-se. © Francesc Cabiró,
16 de desembre de 2023 Aturar-te, per un instant; fugir de la voràgine dels dies i les hores. Abstraure’t de preocupacions, de qualsevol record que vulgui perseguir-te. Amarar-te de silenci, del vent suau, no gaire humit, que bufa còmplice. Ancorar el teu pensament en el no-res i en l’absolut, alhora. Activar la guaita, la lliure
8 de novembre de 2023 Núvols invasors: un mantell gris damunt dels terrats que s’amunteguen; construccions, siluetes retallades, pals que certifiquen que la televisió domina les llars més del que caldria. Bufa un fort vent, no s’aprecia arran de terra, sinó a les capes menys elevades de l’atmosfera. Empeny les masses de vapor, s’obre
19 de juny de 2023 No resulta fàcil mirar de fer un balanç objectiu de la jornada que vam viure ahir al parc de Ca l’Arnús, perquè pesa moltíssim el vessant emocional; ja que, com és lògic i natural, és impossible no emocionar-se quan se sent recitar poemes fets per un mateix, davant
1 de gener de 2023 Podem dir que aquesta fotografia és ja de l’any passat, perquè es tracta del ‘cel màgic’ del capvespre de Nadal. Un cel que la finestra del balcó acostuma a regalar-me. I avui, primer dia del 23, em ve de gust compartir-la amb tots vosaltres. QUE L’ANY QUE AVUI COMENÇA US
27 de novembre de 2022 EL TEC Remor llunyana, primer / brogit constant, després, en arribar-hi. S’imposa la frescor humida del lloc. Música de l’aigua, / protagonista indiscutible / d’una obra imaginària. Molècules infinites / del líquid transparent / segueixen el camí traçat de segles. Sortegen masses aleatòries, / immòbils convidades de pedra; obstacles aparents,
7 d’agost de 2022 TEMPESTA El Sol, que imperava inclement de feia setmanes, ha acabat cedint a uns núvols que feia estona que avançaven / En pocs minuts tot s’ha tenyit de gris, de negre, gairebé, amb una espessa capa / Però no era tan sols una amenaça, perquè el festival de llamps i trons
7 de juliol de 2022 PERSPECTIVA Unes simples llambordes, un carrer conegut, una paret desmanegada, poden ser elements més evocadors que un fabulós paisatge. Una perspectiva que s’allunya, però que t’acosta al punt de fuga. Calor de juliol. Fileres d’arbres, clements, aturen la radiació. La noia se’n va, és el seu destí; i
25 de desembre de 2021 NADAL, A MITGES CONFINAT Aquest Nadal serà confinat, però només de cos, només a mitges. Perquè la meva ment restarà lliure al costat dels anhels de la parella, dels meus pares que no hi són, dels assumptes dels germans, de l’àpat anul·lat de Sant Esteve. Podré
5 de desembre de 2021 CONTRADICCIONS Comença tot just novembre amb el dia de Tot Sants, i ja els aparadors de moltes botigues s’engalanen per les festes…, de desembre! Aviat un arbre artificial, en forma de con punxegut i buit per dins, presidirà la plaça; absència de contingut, totalment indicatiu dels temps que corren.
7 de novembre de 2021 Una vegada hi havia un noi molt ben plantat i de família benestant; una de les seves passions: la música. El seu art, però, no era del tot apreciat pel seu entorn, cosa que li originava alguns conflictes de convivència. Així que va decidir aïllar-se; i es va construir, a
21 de juny de 2021 ESTIU L’estiu és cant, claror, contrast, / és xafogor, també, / que intenta deixar el cor / apaivagat. És pic de calor, profunditat, / que aplana l’aigua quieta, / que l’immobilitza tant a ella / com vol fer-ho amb el meu jo. Suor constant en caminar / que regalima al front, / als dits, a les aixelles, / vol
10 d’abril de 2021 Triangles de colors configuren el mirall d’aigua. Reflex ondulat i blavós, escuma blanca. Ella jeu elegant, cofoia, aliena a les mirades. Fa molt de temps la van jubilar, ja no treballa. Ara només vigila el tren, la gent que passa. Maria li van posar, Maria, igual que a l’altra. Francesc