24 d’agost de 2025 Una imatge que podria mostrar dues realitats oposades: mentre algú, inquiet, sembla vigilar si el segueixen, un altre es manté clavat, amb els ulls fixos en una pantalla; el de dalt corre veloç per la rampa i observa l’entorn; al de baix li són igual el riu i les muntanyes, i
20 d’abril de 2025 Entre el repic continu de tambors, la comitiva avança; solemnitat del Divendres Sant en processó. Participants, molts; de públic que s’ho mira, no en falta. Uns i altres, immersos en el ritual, barreja de folklore i devoció; una religiositat arrelada, sigui pel costum, per les creences o la moda. Enmig de
23 de març 2025 Suggerent seria, si no fos perquè la noia està tan integrada en el paisatge urbà que la majoria dels mortals li passen pel costat sense mirar-la. No va ser el cas de quan vaig descobrir-la: faccions serenes i front ample, la seva mirada perduda en l’infinit… Silueta de formes aplanades a
6 d’agost de 2023 Tenir a l’abast el rectangle d’una finestra sempre convida a la curiositat. Arribem a qualsevol espai tancat amb obertures o vistes a l’exterior —per exemple, la cabina d’un avió, el pis nou dels amics, una habitació d’hotel…— i el primer impuls és mirar per la finestra (o el balcó, segons el
9 de juliol de 2023 Pot ser que, de les figures geomètriques, la línia espiral sigui la més atraient de totes. Partint d’un punt concret, s’eixampla en cercles imperfectes cap a l’infinit. O, també, segons es miri, tindria per missió la de reunir capes de l’espai dispers i concentrar-les en un focus. Tal com de
1 de setembre de 2022 El mes de setembre, el de la tornada a l’activitat, sempre resulta estimulant. És aquell en què mirem d’espavilar-nos, a fer nous plans o a repescar propòsits no complerts encara —com quan comença l’any, tot i que potser amb no tanta intensitat—. Deixem enrere el parèntesi estival per continuar amb
27 d’agost de 2022 Hi ha dies en què, no saps ben bé per quin motiu, t’envaeix una certa apatia. Vols fer coses, com un dia normal, però no hi ha manera. Com si una força superior volgués frenar-te la teva iniciativa. Per sort, no em passa sovint, això, però avui sembla ser un dia
6 de maig de 2022 La fotografia és feta en un carrer de Badalona, tot i que podria ser també de qualsevol indret. Un dels múltiples enderrocs que, dia rere dia, van esborrant el rastre de cases velles, de construccions antigues que la voràgine econòmica no es planteja rehabilitar. I així, amb els anys, el
16 d’octubre de 2021 El temps: aquell concepte abstracte i alhora tan real, tan difícil de comprendre i de definir. Diuen que només el present existeix, però, el temps present no existiria sense la petja d’un passat ni sense l’expectativa d’un futur; no seria possible ubicar-lo. El temps és sempre relatiu, això sí que resulta
5 d’octubre de 2021 Després d’haver rondat per les successives sales, arribava per fi a la darrera; aquella que, segons el cartell de l’entrada aglutinava la màxima expressió de l’art recopilat dins del museu. Va traspassar el llindar, disposat a rebre múltiples impulsos sensorials, a deixar-se seduir pel seu més que probable excés creatiu. L’home
16 de desembre de 2020 Ja era hora, tot el dia que ho estava esperant! Amb la gana que arrossego i no hi havia manera de trobar un bon plat. Ara, per fi, aquests dos se’m posen a l’abast. Ja se’m fa la boca com aigua i no sé si començar pel noi o per
12 de desembre, 2019 Una finestra ens mira. L’altra finestra fa el mateix, sota les celles arquejades. No els hi calen ulleres, perquè el pou és ben visible. La porta, alhora se sorprèn, i el nas, ben recte, no gosa sobresortir de la façana, vés què dirien! Les orelles queden dissimulades pel barret atapeït de
19 d’Octubre 2014 Visitar de tant en tant el Teatre-Museu Dalí de Figueres, és un retrobament amb l’essència d’aquest geni del dibuix i la perspectiva. Cap obra de les exposades ens deixa indiferents per la seva originalitat i el seu poder captivador. Somnis desgarrats, imatges estereoscòpiques …, profunditat i provocació. Ara, fins i tot s’hi
Un instant de primavera, per refrescar l’Agost …un instant suggeridor, (però no sabria dir de què …!) És la xafogor de l’estiu, que potser alenteix la inspiració ?
8 de Febrer 2013 Una desfilada de gent enlluernada pel sol del capvespre, … o concentracions de pregària a les acaballes del dia, o senzillament, la presència d’un músic que ens fa agradable el passeig…Podrien haver-hi d’altres interpretacions?. S’admeten hipòtesis.