FINESTRA FOTOGRÀFICA

22 d’agost de 2023

Acabo de llegir el llibre de l’amiga Ángela Valeiras; un relat, per damunt de tot, sincer, en què l’autora-protagonista indaga en el seu interior a través de les vivències de dos viatges iniciàtics: al Senegal i a l’Índia. Dos viatges motivats per l’afany de trobar respostes al misteri del pas del temps, de l’existència, de les pròpies creences. Viatges de joventut, que en el seu moment va emprendre per poder sentir-se part d’aquest món i entendre les contradiccions que genera.

Durant la seva experiència africana, atrapada en situacions inesperades, descobrirà maneres de pensar i costums totalment oposats als europeus, però també comprovarà que hi ha valors que ens uneixen com a espècie. A l’Índia viurà el contrast entre la pobresa més absoluta i l’alt grau de misticisme; allà —enmig d’una seqüència d’episodis sorprenentment connectats— trobarà persones que l’ajudaran en el seu camí de descoberta. Autocontrol, acceptació, causalitat, sincronia, desinhibició, renovació, interdependència, contemplació, desarrelament, seran finalment els conceptes clau a tenir en compte, els aprenentatges.

Un llibre sorgit com a necessitat vital de deixar constància d’una evolució interior i que combina hàbilment la narració dels esdeveniments amb la introspecció personal, ben farcit de conceptes filosòfics sobre com encarar el que ens passa a la vida. Unes pàgines en què tots aquests ingredients apareixen com a notes d’una mateixa partitura.

Aquest agost, físicament no m’he mogut de Badalona, però puc assegurar que m’he sentit com si jo mateix acompanyés l’Ángela en aquest doble viatge; una la lectura que ha estat per a mi com una experiència mística.

“El microbús, al Senegal, no té horaris; surt quan està ple”. (Recordo que això mateix explicava Ryszard Kapuściński, a Eben, el seu llibre de relats).

“La vida té una màgia natural que, quan estàs atent, simplement descobreixes; que, sense estridències, et desperta aspectes adormits del propi ésser”.

“No sentia amenaces ni perill. L’amenaça estava en la meva ment”.

“Hi ha un temps per a tot, sota la llum del Sol. Quan arriba el moment, les coses succeeixen, com la fruita madura; no abans, per molt que les vulguem forçar”.

“Allò que soc és fruit d’allò que vaig ser”.

“Escric, tot revivint paisatges externs i interns, sense distingir bé els límits d’on comencen uns i d’on acaben els altres; tal és la vivència”.