FINESTRA FOTOGRÀFICA
Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.
Un any de LA NOIA DEL PARC
21 de juny de 2023
LA NOIA DEL PARC acaba de superar el primer any de singladura. El 16 de juny de 2022 es presentava la novel·la, acabada de publicar, a la sala d’actes de la biblioteca Canyadó-Joan Argenté de Badalona, on es van aplegar una cinquantena de persones, encuriosides per saber com seria aquella història inspirada en gran part a la ciutat de Badalona, però també a París, a Sitges i a Montpeller. Així que, l’Antoni M. Bonet, editor de Neopàtria, va poder repartir-ne un bon grapat d’exemplars.
Durant aquest primer any, la novel·la ha estat present en fires multisectorials —i també, per descomptat, en la de Sant Jordi— de la mà de la nova Associació BDN Escriu, que aplega ara com ara una trentena d’escriptors d’àmbit local. LA NOIA DEL PARC va ser entrevistada també a la ràdio, a part de poder fer altres presentacions: a l’Orfeó Badaloní, al centre FotoEspai de Barcelona i a l’AV del Centre de Badalona, en aquestes dues últimes, en el marc de l’exposició fotogràfica ESCENARIS DE NOVEL·LA, que recreava precisament l’atmosfera dels llocs on transcorre l’acció. Igualment, va prendre part en un debat col·lectiu a l’Espai Menorca, de Barcelona. I s’havia d’haver presentat, fins i tot, en el mateix parc de Ca l’Arnús —on la noia s’apareix a un dels principals protagonistes—; però, quan ja estava tot organitzat, el gran xàfec d’aquella tarda —potser l’únic del passat estiu— va obligar a suspendre la festa.
No hi ha dubte que l’escriptura i la publicació d’una novel·la són experiències del tot apassionants. En el meu cas, els tres anys llargs de feina individual donaven pas a la incertesa inicial de com seria rebuda; i de si el text transmetria l’essència i el sentit que li havia pretès donar. Durant aquest primer any, més de cent lectors han conegut ja les vicissituds d’en Tomàs i d’en Bernat, els dos protagonistes masculins de les dues històries paral·leles que configuren la trama; i també han seguit de primera mà com la Clara, principalment, però també la Jeanne, la Mònica i la Claire s’han creuat en les seves vides. Així que només puc dir que MOLTES GRÀCIES! I, sobretot, que em sento contentíssim de poder donar a conèixer els meus personatges i d’haver fet passar, als qui els heu rebut, bones estones de lectura.
Algunes opinions dels lectors:
«Una estructura de novel·la força atrevida.»
«De seguida m’ha atrapat.»
«Després de llegir-la, m’han agafat ganes d’anar a visitar el parc.»
«Uns personatges que basculen entre allò que desitgen i allò que aconsegueixen.»
«La novel·la té una mica de tot el que m’agrada.»
«Hi he trobat a faltar una mica més d’acció…»
«La vaig trobar un pèl difícil al començament, però de seguida em va enganxar.»
«Un argument molt original.»
«L’he trobat imaginativa, ben construïda i de lectura fàcil; i amb un final sorprenent!»
«La meva dona me’l va prendre de les mans i se’l va devorar!»
«Mentre llegia, em feia sentir més del que estava llegint… I em va mantenir l’interès fins al final.»
«El final m’ha deixat una mica desil·lusionada…»
«Després d’haver llegit la novel·la, quan ara vaig al parc me’l miro amb uns altres ulls.»
«Un llibre molt badaloní. La novel·la juga molt bé amb la barreja i la confusió. Comença lenta i acaba trepidant; i, fins I tot, podria perllongar-se cap endavant i també cap enrere.»
«Conté molta prosa poètica.»
«Se’n podria fer tranquil·lament una segona part…»
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!