FINESTRA FOTOGRÀFICA

25 de gener de 2024

Amb les hores del capvespre, camino per la gran avinguda de l’extraradi badaloní. He deixat enrere La Salut, Artigues; arribo als blocs arrenglerats de Sant Roc, que traspuen tota la seva senzillesa. Avui és el segon dia d’assaig a l’Ateneu (el de Sant Roc, evidentment). Fruit d’una idea d’una bona amiga, La Revolució Vertical, una faula africana sobre les parts del cos humà (original de Ngũgĩ wa Thiong’o), ha donat peu a un projecte de guió teatral que a la Fundació de l’Ateneu han acollit amb entusiasme.

Avui tocava la primera lectura del text. I unes vint-i-cinc persones, una barreja multicultural d’adults de totes les edats i de nens (amb predomini dels segons, d’entre uns deu i catorze anys) esperen ja impacients per evolucionar sota la batuta d’una directora entregada.

Quan prepares un guió, la dinàmica de l’escriptura et porta a imaginar-te uns personatges, uns escenaris, et vas posant en situació. Però avui m’he adonat d’un fet rellevant: quan el text escrit passa a mans dels actors que l’interpretaran, adquireix una nova dimensió. Sentir per primer cop, en boca dels que en seran intèrprets, allò que inicialment només eren frases sobre un paper  és una sensació difícil d’explicar. Comença a haver-hi un ritme, una entonació… Els personatges, tot d’una, cobren vida: arrenca el diàleg entre els braços i les cames, interfereixen la llengua i el cervell i apareixen rivalitats i enveges; els animals de la selva, d’un inici espectadors, participen també de la trifulga, fins que un comitè de savis —els òrgans sensorials— dicten com ha d’acabar la trama. Una al·legoria que mostra que fer les coses en equip i en bona harmonia sempre resulta més gratificant i recomanable.

I, mentre tot això succeeix, comences a saber que el guió ha traspassat una frontera, que ja no és només teu, sinó d’un grup empoderat, que, amb noves idees, temps i dedicació, el sabrà elevar a cotes per ara insospitades.

Continuarem informant…