FINESTRA FOTOGRÀFICA

2 de febrer de 2023

Tots haurem pujat alguna vegada —si no moltes— a un autobús. I, si som de Badalona, ho haurem fet a una “Tusa”, que és el nom que tradicionalment donem els badalonins als autobusos. En ser dins del vehicle, haurem guaitat per la finestra, tot esperant impacients la nostra parada, o ens haurem queixat que va ple; o, asseguts al seient, haurem aprofitat per llegir un llibre, repassar documents de la feina o apunts per a un examen, contestar E-mails, o —simplement— jugar amb el mòbil. Però ben poques vegades haurem parat atenció a algú força important, a la persona que fa possible que l’autobús es mogui, i que s’aturi a la parada sol·licitada: és a dir, al conductor o conductora del vehicle.

I és aquí, precisament, on s’atura també el llibre d’en Carles Martret; un conductor de “Tusa”, ara retirat, però amb una pila d’anys de bagatge a la companyia. El seu llibre ens acosta a la persona asseguda al volant; als seus anhels, a les seves fites i dificultats de cada dia, i a la seva manera d’encarar la vida. Un relat escrit en primera persona, en què el protagonista ens explica —sempre amb el to d’humor que el caracteritza— les seves vivències: des del seu primer contacte amb una de les “unitats” (argot de l’ofici), fins a esdevenir un conductor de Nit-bus experimentat.

No es tracta d’una autobiografia, però sí d’un recull d’impressions, reflexions i anècdotes quotidianes (algunes d’elles ben hilarants) al voltant d’aquest mitjà de transport. De segur que, un cop llegit el llibre (cosa que farem a gran velocitat, perquè serà difícil interrompre’l), ens mirarem el món del transport col·lectiu d’una altra manera: ja no només com a simples usuaris, sinó amb una mirada més empàtica cap als treballadors que fan possible aquest servei essencial. Ah! I, a més, haurem après molt sobre la solidaritat entre companys i de com funciona el seu dia a dia.