29 de juliol de 2022 Seguir amb els ulls el vaivé d’un pèndol, observar com la llarga cadena fa desplaçar a dreta i esquerra, sigui un rellotge o un penjoll… Però hi ha també altres formes de deixar-se hipnotitzar: una d’elles, potser la més senzilla i natural és deixar-se portar la remor de les ones,
24 de juliol de 2022 Dins del recinte Mercantic, als afores de Sant Cugat del Vallès, hi ha un espai ben singular: la Llibreria-Teatre “El Siglo”. Trobem allà una impressionant llibreria de vell; segons diuen, la més gran de l’estat. Infinitat de passadissos, estanteries que arriben fins al sostre; llibres penjats, tal com si volessin,
30 de juny de 2022 Quan el parc romàntic de Ca l’Arnús va ser adquirit per l’Ajuntament —ara fa prop de vint anys—, per tal de ser integrat al de Can Solei i formar entre els dos un sol recinte verd, s’obria per als badalonins la possibilitat immensa de disposar, dins de l’entramat urbà, d’un
24 de juny de 2022 Una església enfront del mar, una balustrada blanca, un banc de pedra. Indret especial. Racó des d’on sentir i observar el batec de les ones, el seu rompent constant contra les roques. A tocar de Maricel i d’un passadís enigmàtic que connecta amb els carrers interiors, arrecerats del vent. Balcó
9 de juny de 2022 Si la meva mare visqués, diria que “d’avui en vuit” es presentaria el meu llibre. I jo, fent gala d’aquell esperit adolescent amb què m’agradava puntualitzar les coses, li rebatria dient-li que no; que, si faltava just una setmana, era més exacte dir “d’avui en set”. Sigui com sigui, el
10 d’octubre de 2021 Quan la llibreria “Daina” va deixar d’existir (ja l’any 2006), convertida en runes —igual que tota una illa de cases— per les obres de l’estació de metro Pompeu Fabra, a Badalona vam perdre un espai intel·lectual de referència. El seu doble aparador (fent cantonada amb els carrers Martí Pujol i Anselm
26 de juliol de 2021 Acabo de llegir Aloma, un clàssic entre clàssics de la literatura catalana. Escrita per Mercè Rodoreda l’any 1936, i revisada posteriorment per ella mateixa el 1968. El relat se centra en la psicologia d’Aloma, una adolescent que viu a Barcelona amb el germà gran, cunyada i nebot, a la casa
24 d’abril de 2021 Ahir el dia va ser radiant. Semblava com si aquesta fresca primavera, ventosa i ennuvolada, s’hagués volgut conxorxar amb la festa. També, el contrast amb el Sant Jordi de l’any passat va resultar quasi absolut. Encara que, però, amb algunes restriccions i mascareta, llibreters, floristes i visitants de la fira ens
8 de setembre, 2020 Màxima sensibilitat, amor filial, tendresa … I una enyorança que no defuig però el destí marcat, la realitat. El pas del temps i l’empremta d’una mare, experiències i records que semblen poder encabir-se en el palmell tancat la mà, però que intenten esmunyir-se entre els dits. És una tasca enorme atrapar
28 de juliol, 2109 No és un llibre de viatges qualsevol. Gairebé no arribem a saber-ne mai els llocs, tan sols de vegades els podem intuir per alguna indirecta referència. Perquè l’autora, Simona Škrabec, utilitza el record de les seves anades i vingudes per abocar sobre el paper bàsicament impressions, sentiments i emocions que l’experiència del
6 d’abril, 2019 Era com predestinat que passés. Les imatges del parc de Ca l’Arnús i Can Solei, que han anat traient el cap de tant en tant per aquest bloc, s’havien conxorxat per intentar aparèixer en forma de llibre. I els textos que les acompanyaven no volien pas ser menys, però van anar ordint
10 de març, 2019 Retrocedir en el temps, per dues vegades. L’una per recuperar vivències i impressions dels anys de la Barcelona Olímpica, aquella gran transformació de la ciutat i de gran part de l’àrea metropolitana que va captivar-nos a molts, i que va representar una espurna d’il·lusió col·lectiva. L’altra, per fer-nos viatjar també a
10 de gener, 2019 Tot just l’he acabat i he trobat ja una bona excusa per rellegir-lo. Tinc normalment el costum d’anotar frases interessants o passatges que m’atrauen a mesura que vaig avançant en el llibre que llegeixo, però amb aquest vaig preferir d’entrada no fer-ho, per no perdre en cap moment el fil del
3 de novembre, 2018 Els tres primers dies de novembre, tres estones de cada matí per parlar amb més precisió, els he dedicat al nou poemari d’Orlando, inspirat en una novel·la de Virgínia Woolf. Desglossat en tres capítols, els tres dies m’han estat suficients per intuir la grandesa d’aquesta petita obra d’art. Poemes curts i
26 d’agost, 2018 El mes d’agost s’acaba, i les vacances, a més d’haver-les dedicat a fer una mica de turisme local, també a petits rampells d’endreça (no masses però) i a matar el temps de tant en tant al sofà de casa durant les onades de calor d’aquest estiu, han servit també per acabar de