15 de novembre de 2020 Roma era embolcallada d’aire net, de llum brillant i transparent, aquells primers dies de fa quinze geners. Era fred damunt de les parets de façanes envellides, i qui sap si l’expressió de futurs anhels, indesxifrables aleshores. Era garbuix als carrers empedrats i silenci respectuós en places meravella, o un cafè
25 de juny, 2018 Una brisa càlida i suau acaronava el promontori, atapeït de carrerons i velles parets de pedra. Des de les muralles del castell la vista dominava el mar en calma, el port, la corba de la badia, el cel rosat, les cases apilades. Aquell lloc era un regal per la mirada, per
7 de Setembre 2008 El riu Tíber, al seu pas per Roma, un mati d’hivern del 2005. Aquesta imatge és un petit regal per la “llibreta nova” del bloc “El meu país d’Itàlia“, un dels meus preferits i que m’agrada seguir pels seus escrits frescos i sempre interessants. Per la Marieta i la seva
14 d’Abril 2008 Itàlia és un país on en molts aspectes et pots trobar com a casa : Pel caràcter extravertit i espontàni de la gent, pel menjar mediterràni, el paisatge, també amb un cert ambient caòtic i on sempre hi ha lloc per la improvització. Totes aquestes coses es respiren a Roma, ciutat que jo definiría com
16 de Gener 2008 "Tavola Calda" : Aquests mini-restaurants de menjar ràpid, però normalment casolà i de qualitat, van ser tot un descobriment per a dos visitants que gaudien d’intensos matins d’art i arquitectura romanes. Un bon plat de pasta italiana, i … … per descomptat, un bon "expresso" o "capucchino" els carregaven d’energia per la ronda de
6 de Desembre 2007Amb permís dels amics blocaires, tinc el costum de guardar en .pdf els posts que em resulten especialment interessants. Un dels blocs que m’agrada seguir és Chào ông Viêt Nam, de la Roser Giner, i el seu post del 2 de Desembre "El primer cafè" amb els comentaris generats em va recordar el