FINESTRA FOTOGRÀFICA

BLOC PERSONAL D'EN FRANCESC CABIRÓ (espai actiu des de 2007). / El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si ajudaa a expressar una idea o transmetre algun missatge.

Retrats i autoretrats

Els protagonistes de Nadal (19) – Absències i presències

25 de desembre de 2022

25 de desembre de 2022 El pessebre, els torrons, les nadales, el tió… L’escudella, les fires i garlandes; les trobades i les felicitacions. Els ingredients bàsics i necessaris d’aquestes festes entranyables. Els grans protagonistes de Nadal. Tots aquests són els visibles. Però n’hi ha d’altres que, per causa de qualsevol detall, indret, paraula o mirada

Llegir més

Dibuixar a casa

30 d'octubre de 2022

30 d’octubre de 2022 Fa dos anys que vaig jubilar-me, i les qüestions relacionades amb el món de la tècnica formen part ja —tret d’en algun somni (que encara sovintegen)— d’una època passada. Avui, però, voldria explicar unes experiències més casolanes. Durant la segona meitat de la meva vida laboral les tasques d’enginyeria havien substituït

Llegir més

Les quatre estacions

18 de juliol de 2022

18 de juliol de 2022 .              La meva relació amb Les quatre estacions de Vivaldi es remunta, aproximadament, als meus setze o disset anys. Em veig a la meva habitació de casa, al 1r 3a d’un antic 354 del carrer Alfons XII (de Badalona, per descomptat), i davant d’una

Llegir més

Avui el bloc fa 15 anys!

27 de maig de 2022

27 de maig de 2022 La Finestra Fotogràfica naixia, justament, un 27 de maig —l’any 2007—, amb aquest apunt de Presentació. Què signifiquen quinze anys? L’edat de l’adolescència? Per als gossos, per exemple, diuen que cada any de vida equival a set. Això voldria dir cent cinc: no la trobo tan vella, la finestra; per

Llegir més

Mare

22 de febrer de 2022

22 de febrer de 2022 Avui fa just un any que la mare se’n va anar… En mi és aquell record d’unes galetes rodones i foradades, de la troca de llana i les agulles de cosir, d’una bata de col·legi de ratlles rectes i planxades. Recordo la xocolata de pedra, el teu cafè ben carregat

Llegir més

Quan somniava en tenir un R-8

3 de febrer de 2022

3 de febrer de 2022 A mitjans de la dècada dels setanta i amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, disposar de cotxe era una escletxa oberta a la llibertat, tot i que —en el meu cas— el Seat 850 del pare, el podia agafar bàsicament entre setmana per anar i venir de l’escola industrial

Llegir més

Els paisatges de la Victoria Tébar

30 de desembre de 2021

30 de desembre de 2021 Quan visitem una exposició, acostuma a haver-hi un llibre de comentaris per felicitar l’artista o expressar-hi les nostres opinions. Jo, aquell dia, concentrat com estava en l’observació dels quadres i en les explicacions de la visita, no vaig poder-hi escriure res. I vaig pensar que ho deixaria madurar per comentar-ho

Llegir més

El clarinet d’en Joe

15 de desembre de 2021

15 de desembre de 2021 Enmig d’aquella plàcida tarda d’estiu, acariciava el seu clarinet amb parsimònia, com si fos la pell de la xicota que encara no havia pogut tenir mai. “Qui havia de voler algú com ell, sense futur?”, pensava en Joe; quan s’era del Bronx, quasi tot semblava inaccessible. Era de segona mà,

Llegir més

Panellets

1 de novembre de 2021

1 de novembre de 2021 M’agradaria escriure quelcom sobre els panellets, però no d’uns de qualsevol, sinó d’aquells que sabia fer la meva mare. Intentar descriure aquelles safates que sortien com per art de màgia del seu forn, d’aquella cuina diminuta: de pinyons o variats d’ametlla, amb gust de cafè (els seus preferits) o de

Llegir més

El bloc fa 14 anys, ja és tot un homenet!

30 de maig de 2021

30 de maig de 2021 Complir els catorze: abans, tot un esdeveniment. Suposava en el meu cas, superat el temut examen de revàlida, la fi del batxillerat elemental i el miratge momentani de l’adéu a l’escola. Significava deixar enrere els pantalons curts i poder sortir lliurement els diumenges. Fer menys cas dels dibuixos animats (a

Llegir més

Doudou (microrelat)

14 de març de 2021

14 de març de 2021 En Doudou s’havia considerat sempre un bon treballador, des de petit que ho era, quan a l’edat de catorze anys havia començat a ajudar el pare amb la barca. També sempre fidel i obedient de la voluntat dels grans —que per això tenien l’experiència— creia que la contemplació d’aquelles postes

Llegir més