9 de gener de 2025 Aterro en una ciutat, per a mi quasi desconeguda; m’hi instal·lo. Un bon dia, passejo pel gran parc del centre i, entre plameres i jardins, em criden l’atenció uns plafons metàl·lics clavats a terra. Són de ferro oxidat, i cadascun duu un poema imprès. El conjunt representa un memorial a
2 de desembre de 2024 En una vetllada memorable, la sala d’actes del Centre cívic de Ferreries es va omplir per escoltar els poemes musicats de dos poetes referents. DE L’ENYOR DE DEMÀ AL SOL DE BON MATÍ, un passeig per 12 temes, 400 versos i 100 anys de poesia, era el programa a oferir
10 de novembre de 2024 Ahir, dia 9 de novembre, les voltes de la magnífica cripta de l’església de la Reparació, de Tortosa, van il·luminar-se no tan sols amb els efectes de colors que feien destacar-ne les columnes, els arcs, els capitells, sinó sobretot amb les cançons d’Arturo Gaya i els seus músics. Va ser
1 de novembre de 2024 Resulta innegable que els costums canvien. En el trànsit d’octubre a novembre, la festa de Halloween intenta imposar-se a la Castanyada de sempre, el ritme de reggaeton i les lletres de rap suplanten als versos del Tenorio… I en lloc de visitar els nostres éssers estimats al cementiri pengem fotos
5 de setembre de 2024 BUFA-FULLES Tant si avui fas festa, com si et toca treballar, no has de patir per despertar-te; el bufa-fulles ho farà. Equipat amb un llarg tub de ferro i el seu motor per motxilla, de bon matí bufa els carrers, com qui punxa amb la forquilla. Per a què fer
21 de juliol de 2024 . Calçat amb sabata còmoda d’estiu i sota un Sol matiner implacable, vaig trepitjant, ara un terra argilós, i uns metres més enllà un de calcari. Camino entre les fileres de vinya de Can Coll, dins del grup de visitants que es deixa guiar pel Josep
31 de maig de 2024 Potser haureu notat en els darrers apunts de la Finestra un caràcter més literari; o no. En tot cas, aquesta era la intenció de qui els escriu. Però, voldrà dir això que l’escriptura té la pretensió de desplaçar la fotografia? De cap manera! En aquest espai, la imatge (tot i
5 d’octubre de 2023 Ahir, dimecres, vaig arribar-me fins al mercat Torner (dit popularment a Badalona “la plaça Nova”), on acostumo a anar un parell de cops per setmana, i del qual ja n’he parlat en alguna ocasió. És un mercat molt alt de sostre, però no gaire gran en nombre de parades; i les
31 de maig de 2023 En el període comprès entre l’inici de juny de 2022 i el final de maig de 2023, el bloc comptabilitza 50 apunts més (ja sumen en total 725). Cinquanta apunts diversos en els quals, un any més, la fotografia i el text es retroalimenten: noves entrades al bloc, en què
21 de maig de 2023 Resulta ben curiós observar com els humans adaptem els nostres hàbits quotidians a les necessitats d’un moment concret o d’una determinada circumstància de la vida. Per exemple, en el cas de la meva parella i jo, fa una mica més d’un any que tenim un gos poruc. Un animal rescatat
8 d’abril de 2023 El dissabte és un dia especial, en què el ritme quotidià sembla aturar-se. Era el dia esperat, després de tota una setmana laboral atrafegada… Això abans, quan treballava. Malgrat tot, continua tenint per a mi quelcom de diferent, un to de pausa, de convit a la introspecció, d’impàs entre setmana i
1 d’abril de 2023 El lloc convidava al recolliment, a l’abstracció. La noia llegia amb avidesa. La solitud d’aquell racó de Maricel l’embolcallava. Un llibre obert —ja per les acaballes— requeria concentració màxima fins a l’última pàgina. Era precisament allò, el que traspuava. No crec que sentís el so proper d’una música d’acordió que lligava
25 de desembre de 2022 El pessebre, els torrons, les nadales, el tió… L’escudella, les fires i garlandes; les trobades i les felicitacions. Els ingredients bàsics i necessaris d’aquestes festes entranyables. Els grans protagonistes de Nadal. Tots aquests són els visibles. Però n’hi ha d’altres que, per causa de qualsevol detall, indret, paraula o mirada
30 d’octubre de 2022 Fa dos anys que vaig jubilar-me, i les qüestions relacionades amb el món de la tècnica formen part ja —tret d’en algun somni (que encara sovintegen)— d’una època passada. Avui, però, voldria explicar unes experiències més casolanes. Durant la segona meitat de la meva vida laboral les tasques d’enginyeria havien substituït
18 de juliol de 2022 . La meva relació amb Les quatre estacions de Vivaldi es remunta, aproximadament, als meus setze o disset anys. Em veig a la meva habitació de casa, al 1r 3a d’un antic 354 del carrer Alfons XII (de Badalona, per descomptat), i davant d’una