2 de febrer, 2018 Es fa de nit, i el blau enfosquit del cel comença a fer acte de presència, com a preludi de la nit propera. És de nit el parc. Avui ningú però no recull, la porta principal tancarà tard, i la potència d’alguns megawatts trencarà el silenci rutinari dels seus paratges i
13 de novembre, 2017 El noi tenia fusta de poeta i li agradava molt la música. Ell, pares i avis, i potser també algun amic o parent llunyà, juntament amb el servei, habitaven aquell palauet benestant, envoltat de jardins romàntics i de pau. Però sembla que els assajos de piano no eren tan ben acollits
17 d’agost, 2017 La màgia de la llum ha il·luminat uns pètals delicats i semitransparents, que volen enfront d’antigues estances, fa un temps reconvertides en llar d’acolliment. I la claror generada per les flors blau cel gosarà a estones reflectir-se en les petites vides que desperten ja difícils, sota d’aquests arcs que intenten custodiar i
22 de juliol, 2017 Reflexos de siluetes bellugadisses a la superfície de l’estany, competien amb els habituals petits animalons que sempre juguen a surar. Les altes copes de l’arbreda, remullades virtualment al fons de l’aigua, participaven en complicitat d’aquella dansa alegre, acompanyada amb el lleuger soroll d’un vent suau com a tonada única i principal d’aquella orquestra semi muda.
5 de Juny, 2017 Tot just traspassar el barri de l’entrada, resulta fàcil anar experimentant tot un seguit de senzilles però agradables sensacions. Els ocells ja fa estona ens han donat la benvinguda mentre ens disposem a caminar pel camí ample, que després de la gran esplanada és flanquejat per l’edifici d’acollida i per les restes d’una
9 d’Abril, 2017 Colors diversos s’aboquen cap a la superfície d’un estany, massa viscós i esmorteït encara per la freda atmosfera d’un hivern que ha estat llarg i difícil. Volen contagiar-lo del seu esclat primaveral, perquè desperti de la seva letargia, canvii ràpid el seu aspecte greu i emmetzinat, i adquireixi ja d’una vegada aquells tons blavosos
21 de Febrer 2017 No és primavera encara, però el petit tast que ens suposen els dies suaus i temperats d’aquesta setmana de Febrer, ens conviden a intuir que la tindrem aviat entre nosaltres. Imperarà aleshores a l’ambient, un altre cop com cada any, la agradable barreja d’escalfor i marinada. I ens despertarem amb aquella
28 de Desembre 2016 El final de la tardor i el començament de l’hivern sempre han propiciat estampes com aquesta. L’olor de bosc i fullaraca després de la pluja és com un perfum hipnòtic que convida a la meditació i al silenci. I aquest nostre parc badaloní conté i ofereix generosament aquesta essència. Tan sols
19 de Novembre 2016 L’entrada al parc, pel costat sud, és una ampla i curta avinguda de plàtans. És tancada per un costat i oberta a un carrer per l’altre, i la basteix un terra de petites pedres en conglomerat, amb pendent mínim de pujada cap el senzill barri de ferro, habitualment obert, excepte lògicament
24 de Setembre 2016 Només per un instant fugisser la realitat ha quedat capgirada. L’ocell pot alçar el vol en qualsevol moment, però aquest cop ho farà baixant a nius de copes invertides, endinsant-se a l’espai existent sota les profunditats d’un cel enfosquit. Copiarà direcció i sentit a les gotes de pluja que van omplint
4 de Juny 2016 Començava a recórrer un indret desconegut fins aleshores. Descobria de cop un petit recinte natural, enmig d’un agressiu entramat urbà, que em plantejava una sèrie de preguntes sense resposta… Havia aparegut allà, com per art de màgia?. Quin era el sentit d’aquell traçat laberíntic, farcit de sorpreses i simbologia?. Representaria aquell
31 de Gener 2016 Olor d’humitat i de terra mullada. Fulles seques regades per la pluja recent … / … Olor d’humitat i de terra mullada. Arrels de plàtan i fulles seques regades per la pluja recent. Boira esvaïda i frescor matinera a les galtes. Tempesta de Setembre, tardor incipient … El caminant s’atura
28 de Novembre 2015 A l’hora blava, quan la nit comença. Quan encara s’endevinen siluetes opaques i fragments de matolls. Quan el cel existeix, però no domina, la humitat i el silenci travessen l’espai buit de llum. Espurnes brillants comencen el ball d’encantament de les bestioles. Ocells cap al seu niu, insectes mig estabornits deambulen tant
7 d’Agost 2015 El sol deixa anar les últimes llambregades entre xiprers eixuts i espècies tropicals. L’atmosfera nocturna i el silenci són a prop de dominar plenament l’espai enjardinat, l’estany, … el castellet. Els infants escuren el temps de joc, les tortugues s’arrepleguen, els amants enfilen cap a les seves cambres. Cal que demà el
28 de Juny 2015 ” Corbes sinuoses travessades per la canícula d’estiu. El ferro centenari no es rendeix a cap adversitat. Suporta el pas del temps, afronta envestides… el seu coratge és immens, i a prova de malvestats”.