Barcelona (26) – Jocs de llum a Glòries

17 de febrer, 2018

                        

JOC NATURAL )  Al matí, de camí cap a la feina, i just abans de creuar l’inhòspit pas diari de les obres aturades d’un parc urbà cada cop més teòric i llunyà, el sol rebotava sobre els perímetres circulars encara humits per la pluja. Perímetres potser provisionals?, que semblen esperar pacients la gran transformació promesa.

JOC INDUÏT )  Al vespre, de tornada cap a casa el joc de llum s’ha transformat en neons acolorits i intermitents que dansen al ritme d’atraients sons artificials de música electrònica.  Fase de proves d’un espectacle visual en aquesta zona de la ciutat, convertida de fa temps en punta de llança i banc de proves del disseny urbà de moda.

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya, General | Deixa un comentari

Maldà

11 de Febrer, 2018

A la comarca de l’Urgell i prop la vall del riu Corb, poc més enllà del monestir del Cister de Vallbona, s’hi veu dalt d’un turó el petit poble de Maldà. L’església barroca de Santa Maria, la romànica de Sant Pere i les restes de l’antic castell configuren el llegat arquitectònic de la vila.

Lligat a la història del castell hi ha també la de la família Cortada, que l’adquirí en pública subhasta a finals del segle VII, i que va esdevenir poc després titular de la baronia de Maldà.  Aquest nom, que avui en dia vinculem automàticament al d’unes galeries comercials, el devem sobretot a la notorietat d’en Rafael d’Amat i de Cortada, 5è a ostentar el títol de baró de Maldà, nascut precisament al palauet de la família al carrer del Pi de Barcelona, espai ara transformat en un petit teatre i un cinema, amén de les galeries, que ocupen l’espai dels antics jardins de la finca.

“Don Rafael”, que així li agradava que el nombressin, va dedicar gran part de la seva aristocràtica vida a escriure el famós “Calaix de Sastre”, on amb el restringit català de l’època, i un estil planer i distès, a voltes humorístic, va fer el relat diari durant 50 anys i de manera ininterrompuda, dels costums barcelonins i de rodalies, document el qual ha esdevingut importantíssim per conèixer les singularitats d’un període (entre 1769 i 1819) de grans transformacions socials i polítiques.

Els efectes del decret de Nova Planta, els avenços tecnològics i la industrialització, la influència de la Revolució francesa, el progrés de la burgesia i el declivi aristocràtic, són al rerefons d’unes cròniques en què descriu en detall costums i festes populars, trobades culturals i musicals, el gust per la gastronomia (sobretot la xocolata), dèries i opinions i els petits detalls del dia a dia:

“…anem a examinar què tal lo xocolata, per si lo bon Jaumelo tindria ja fet per flocar-me la xicra pels bigotis amb una llesca de pa i altra de bescuit; luego de remenat lo molinet en la xocolatera me l’ha pujat i me l’he embocat tot sens perdonar a gota ni engrunes de bescuit i un got d’aigua fresca tot seguit”.

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Exposició “Arnús-Solei, o els capricis de la llum” (23) – FESTA –

2 de febrer, 2018

Es fa de nit, i el blau enfosquit del cel comença a fer acte de presència, com a preludi de la nit propera.

És de nit el parc.  Avui ningú però no recull, la porta principal tancarà tard, i la potència d’alguns megawatts trencarà el silenci rutinari dels seus paratges  i racons.

Ja comença aquesta nit de primavera, en què un aire suau i humit mourà les fulles de l’arbreda als ritmes de jazz i de swing que ja s’assagen.

Avui els mussols i ratpenats s’engalanen per la festa, i convidaran potser a altres bestioles a afegir-s’hi, per ballar plegats aquelles melodies misterioses que escolten rebotar un cop l’any dins dels seus caus.

I acostumats a la gresca d’aquests dies, avisaran també als ocells i algun esquirol despistat. Els diran potser: Estigueu alerta a les llums de l’escenari! Avui encara no dormiu que hi ha oportunitat de menjar fàcil, si més no, no tan costós com el de cada dia.

Ja és negra nit a aquest Arnús-Solei, i la gent agafa posicions per escoltar el concert, per gaudir d’una vetllada tendra i agradable. Per emportar-se després cap a casa un bocí de fresca, d’aroma de pi i de xiprer, de romanticisme i ambient mediterrani d’aquest espai sempre encisador.

Publicat dins de Exposició - Arnús-Solei, o els capricis de la llum - | Deixa un comentari

“De la xarxa al paper”

28 de gener 2018

De vegades, els somnis poden convertir-se en realitat.  I el que fa un parell d’anys va ser només una idea, una petita intuïció o un desig, s’ha pogut materialitzar finalment.

L’experiència de gestionar, divulgar i mantenir un bloc, va representar per a mi ja des de l’inici un fet especial, pel que comportava d’obertura a l’exterior d’unes imatges i relats a través d’una finestra que va adquirir el nom de “fotogràfica”.   Un espai enriquit al llarg del temps per la vinculació “cada cop menys virtual” amb l’entorn de VilaWeb i dels companys blocaires.

Arribats als 10 anys d’activitat calia doncs, a manera de petit autohomenatge, fer quelcom que pogués resultar especial i agradós per compartir.  I després d’un treball de recopilació, de selecció, adaptació literària dels apunts, maquetació i disseny, i de tandes de correcció i de perfeccionament diverses, aquell desig inicial ha vist la llum en forma de llibre.

Un llibre que no vol ser un simple catàleg recopilatori de fotografies i d’apunts, ni un dietari, sinó que per mitjà dels seus capítols introductòris per a cadascún dels anys, de falques en forma d’escrits complementàris i de reflexions diverses, pretén mostrar en el seu conjunt l’evolució al llarg de la dècada 2007-2017 del propi bloc però també d’uns sentiments, d’una motivació personal.

El divendres 26, va tenir lloc la seva presentació a l’Espai VilaWeb, en un petit acte en què la Roser Giner, prologuista d’excepció i veterana blocaire de la casa, i jo mateix, vam desgranar els trets característics, que justament ara us explicava, d’aquesta “Finestra Fotogràfica, 10 anys de bloc”, que per damunt de tot, us puc assegurar, és un treball fet amb el cor, i que us convido a descobrir.

Gràcies a tothom, i fins sempre,

Francesc.

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

Piera

13 de gener 2018

Entre el ric contingut arquitectònic d’aquest municipi de la comarca de l’Anoia, a tocar de Montserrat, es troba arrenglerada al llarg del carrer de Sant Bonifaci la casa noucentista de Cal Víctor Riu, potentat i empresari químic que als inicis del s. XX va construir-se-la com a casa d’estiueig per a la família.

Al pati posterior de la finca i avantsala dels seus delicats jardins, i dins de la 2a. edició del cicle “Música i Patrimoni” que organitza la ciutat, s’hi podia escoltar en directe, durant una assolellada tarda de setembre, el so d’un clavicèmbal, en un també delicat repertori de “suites” i de “folies”.

Antigues danses que evocaven els costums d’èpoques passades, però que encaixaven a la perfecció igualment amb el gust actual pel so barroc dels privilegiats assistents a aquell concert.

 

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Records

26 de desembre, 2017

Les vivències nadalenques d’aquests dies provoquen una estranya barreja de somnis i records, que ens manté atrapats en el despertar del llit, a aquella hora matinera en què es confonen encara les recents imatges de la nit amb la realitat del nou dia que comença.

El nostre present es mou sempre a cavall entre un passat cert i un futur en el qual voldríem ser millors.  Les tradicions sempre hi ajuden, i ens porten a la ment les imatges que vam viure de petits, i que igualment de grans incorporàrem fàcilment envers les nostres criatures.  També la nostra ment és capaç de projectar-les endavant per intuir el rol proper que segurament ens espera.  I si el record falla una mica, sempre és allà a prop indefectiblement l’amic o el familiar, la foto antiga o aquella cançó que ens connectarà amb ell un altre cop.

Som certament una amalgama de records, la majoria afortunadament bonics, aquells que el nostre cervell més fàcilment destria, però també afloren sovint d’altres que probablement preferiríem oblidar, o d’errors que si més no hauríem volgut corregir quan encara era possible.

Les correccions però, només poden fer-se caminant, i amb l’ajut de noves vivències que ens facin de mica en mica descobrir com transitar amb encert per aquest món, de manera que el que fem en el present d’avui pugui ser-nos recordat amb gratitud demà.

 

(Apunt dedicat a l’Esteve, el meu pare, que va morir fa ja 21 anys)

Publicat dins de Els protagonistes del Nadal, Retrats i autoretrats | Deixa un comentari

Bones festes … incompletes

24 de desembre, 2017

————————————————————————————————

Per unes FESTES DE NADAL en PAU i en LLIBERTAT pels injustament exiliats i empresonats polítics catalans!

————————————————————————————————

 

 

Publicat dins de Els protagonistes del Nadal | Deixa un comentari

Huayhuash (2)

17 de desembre, 2017

Serralada del Huayhuash als Andes peruans:  Des dels peus de la llacuna Carhuacocha, situada a 4800 m d’altitud, la sortida del Sol il·lumina les carenes dels pics Siula, Yerupajá, Yerupajá chico i Jirishanca, tots ells rondant els 6600 m.

Fotografia de Raimon Cabiró, (maig 2016).

 

Publicat dins de Finestra oberta al Perú | Deixa un comentari

Tarragona!

8 de desembre, 2017

En un dia de passeig, he vist sobretot una ciutat oberta i alçada al mar, d’estant l’imponent balcó enfront del Mediterrani.  He copsat al peu del mirador un passat romà gloriós.  He vist carrers plens de màgia, i d’altres de romàntics. També pedres ancestrals de gran format a la muralla i artesania de forja en un tranquil indret.

He vist una portalada immensa i la seva Catedral.  He entrat a llibreries d’antic, on Dante Alighieri i la seva Comèdia m’han estat temptant amb insistència.  He dinat productes frescos i a la fresca relaxat.  He seguit per les llambordes deambulant i m’han portat a un bonic passeig, justament una llarga Rambla central, dita Nova.

Allà he gaudit d’escultures i de fonts, de fanals, d’harmonia i bona gent, fins a tornar al conjunt històric, que m’atrapava i captivava constantment.  He trepitjat alguna altra botiga, dolces pastisseries, i he tornat a agafar el cotxe convençut d’haver viscut hores intenses entre el seu acollidor ambient.

No en tinc cap dubte: Hi tornaré content!

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Balcó de casa: compàs d’espera

2 de decembre, 2017

Per la finestra de casa veig el vent fred d’aquesta tardor que sembla hivern, un vent que talla les mirades,  que convida a recloure’s a l’abric de les calefaccions.  Veig la brillantor d’una posta, sobirana d’un silenci estrany.  I penso de seguida en com ha de ser de difícil tenir aquestes sensacions a sis-cents kilòmetres de distància de la llar, i sota una reclusió en aquest cas no desitjada, i molt menys no merescuda.

Fa més d’un mes que els nostres representants estan privats de llibertat, i el que és pitjor, de la dignitat inherents als seus càrrecs, els quals són encara indiscutibles, diguin el que diguin mil aplicacions d’aquest article tan groller.

Fa dos mesos ja, que un Sí gegant va sorgir de les nostres conviccions en Referèndum, i fa alguns anys també que l’estelada presideix un balcó, avui en compàs d’espera per la incertesa d’aquests dies. Un balcó que va acumulant dia a dia més i més indignació per cada decisió i per cada frase pronunciada per aquells que, ara ja és del tot clar, ens volen però només sotmesos i humiliats.

Una espera latent, amb el cor mig encongit, però esperançat i convençut que la raó i la democràcia real s’imposaran aviat, que podrem revalidar aquest Sí de l’1 d’Octubre, i que tindrem segur les eines per obrir de bat a bat les cortines de la nostra República incipient.

 

Publicat dins de Política ; petits apunts | Deixa un comentari