Tarragona!

8 de desembre, 2017

En un dia de passeig, he vist sobretot una ciutat oberta i alçada al mar, d’estant l’imponent balcó enfront del Mediterrani.  He copsat al peu del mirador un passat romà gloriós.  He vist carrers plens de màgia, i d’altres de romàntics. També pedres ancestrals de gran format a la muralla i artesania de forja en un tranquil indret.

He vist una portalada immensa i la seva Catedral.  He entrat a llibreries d’antic, on Dante Alighieri i la seva Comèdia m’han estat temptant amb insistència.  He dinat productes frescos i a la fresca relaxat.  He seguit per les llambordes deambulant i m’han portat a un bonic passeig, justament una llarga Rambla central, dita Nova.

Allà he gaudit d’escultures i de fonts, de fanals, d’harmonia i bona gent, fins a tornar al conjunt històric, que m’atrapava i captivava constantment.  He trepitjat alguna altra botiga, dolces pastisseries, i he tornat a agafar el cotxe convençut d’haver viscut hores intenses entre el seu acollidor ambient.

No en tinc cap dubte: Hi tornaré content!

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Balcó de casa: compàs d’espera

2 de decembre, 2017

Per la finestra de casa veig el vent fred d’aquesta tardor que sembla hivern, un vent que talla les mirades,  que convida a recloure’s a l’abric de les calefaccions.  Veig la brillantor d’una posta, sobirana d’un silenci estrany.  I penso de seguida en com ha de ser de difícil tenir aquestes sensacions a sis-cents kilòmetres de distància de la llar, i sota una reclusió en aquest cas no desitjada, i molt menys no merescuda.

Fa més d’un mes que els nostres representants estan privats de llibertat, i el que és pitjor, de la dignitat inherents als seus càrrecs, els quals són encara indiscutibles, diguin el que diguin mil aplicacions d’aquest article tan groller.

Fa dos mesos ja, que un Sí gegant va sorgir de les nostres conviccions en Referèndum, i fa alguns anys també que l’estelada presideix un balcó, avui en compàs d’espera per la incertesa d’aquests dies. Un balcó que va acumulant dia a dia més i més indignació per cada decisió i per cada frase pronunciada per aquells que, ara ja és del tot clar, ens volen però només sotmesos i humiliats.

Una espera latent, amb el cor mig encongit, però esperançat i convençut que la raó i la democràcia real s’imposaran aviat, que podrem revalidar aquest Sí de l’1 d’Octubre, i que tindrem segur les eines per obrir de bat a bat les cortines de la nostra República incipient.

 

Publicat dins de Política ; petits apunts | Deixa un comentari

Monteverdi versus Venècia

26 de novembre, 2017

Es commemoren enguany els 450 anys del naixement de Claudio Monteverdi … De l’any 1567 d’un llunyà segle XVI en què la música renaixentista aniria donant pas a la barroca de la mà d’aquest gran mestre, que en seria el més important dels precursors d’aquell nou estil.

Altres compositors de l’època, com Carlo Gesualdo, Luca Marenzio, Giulio Caccini, entre d’altres, havien ja experimentat amb noves formes d’expressió que fossin més capaces de provocar emocions en els sentits de l’oient, buscant una interrelació més acusada entre el fraseig musical i la paraula cantada: Creadors de la pura essència del barroc, donaven una nova força a la interpretació del madrigal, estil de cançó predominant a la Itàlia d’aleshores.

Monteverdi va representar la gran culminació d’aquestes noves tècniques.  I aquell músic que de jove s’havia instruït en l’estil contrapuntístic anterior on predominaven el ritme, la polifonia i el refinament, va anar evolucionant cap a la creació de noves composicions ja immerses de ple en les tendències del barroc, més directes i expressives per tal d’aconseguir commoure els sentiments.  La sublimació del seu art es troben en madrigals com “Zefiro torna“, i àries com “Il lamento d’Arianna“, però sobretot en les seves òperes conservades avui en dia: “L’Orfeo“, “Il ritorno d’Ulisse in Patria” i “L’Incoronazzone di Poppea“, on amb el contrast entre consonàncies i dissonàncies i una mesurada utilització de cromatismes, els compassos de la música queden sempre supeditats alts canvis dramàtics en el text, aconseguint una gran força rítmica del conjunt.

I Venècia va constituir un dels marcs idonis pel desplegament d’aquelles noves sonoritats. Principalment dins la “Basilica di Sant Marco”, on Monteverdi va ser director, les seves naus podien reverberar sovint les veus del cor a les brillants “Vespro della Beata Vergine“, però també probablement, el “Ponte di Rialto” hauria estat algun cop el decorat de les interpretacions d’aquells “Madrigali amorosi” que s’apartaven dels cànons religiosos.  De tal manera que resulta fàcil imaginar-se un trobador entonant alguna de les línies de “Presso un fiume tranquilo” ben a prop de les gòndoles ancorades davant del “Palazzo Ducale” i del “Ponte dei Sospiri”, o fins i tot a les ombrívoles tabernes d’arran d’algun petit canal s’escoltés de tant en tant alguna impostació de veu de l’esperit d’Euridice.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Exposició “Arnús-Solei, o els capricis de la llum” (22) – CASTELLET –

13 de novembre, 2017

El noi tenia fusta de poeta i li agradava molt la música.  Ell, pares i avis, i potser també algun amic o parent llunyà, juntament amb el servei, habitaven aquell palauet benestant, envoltat de jardins romàntics i de pau.  Però sembla que els assajos de piano no eren tan ben acollits com segurament s’haurien merescut, i aquest fet tendia sovint a trencar l’harmonia familiar.

Anys més tard, aquell noi, de nom Emili, tot i fer-se gran, conservava intactes però les seves inclinacions musicals, i decidir aixecar-se una torre exclusiva al mig del parc.  El seu castellet l’acolliria hores i hores, fins i tot potser dies sencers, per a la pràctica del teclat. Hi tindria allà el recolliment necessari  gràcies a la seva ubicació estratègica sobre el llac i la vegetació espessa del voltant, a l’embarcador d’accés i al seu pont llevadís que li proporcionaria sens dubte un absolut aïllament.  I el seu tancat i forrellat podria, sempre que volgués, barrar el pas a qui intentés destorbar-lo de les seves interpretacions.

Publicat dins de Exposició - Arnús-Solei, o els capricis de la llum - | Deixa un comentari

Un petit gra de sorra

4 de novembre, 2017

Sóc molt conscient de les meves limitacions i insignificança.  Sóc només com un petit gra de sorra dels milions que de fa uns anys van tenir la convicció que les opcions d’encaix dins una Espanya “democràtica” resultaven impossibles.

Vaig anar creient, bastant acceleradament, que els passos sobiranistes que calia donar, i que es van anar materialitzant un al darrer de l’altre, havien de fer-se irreversibles.  I després de diversos onzes de setembre memorables, tensions internes, entrebancs parlamentaris i conxorxes de l’Estat vam poder arribar plegats a la data històrica de l’1 d’Octubre d’aquest any, dia del Referèndum d’autodeterminació.

Just després d’aquell dia, no vam ser encara conscients del que realment havia succeït, però ara al cap d’un mes, i veient els episodis de violència institucional posteriors, es pot dir que l’1 d’Octubre va ser el dia clau d’inflexió, a partir del qual el sentiment de pertinença va arrelar, i el d’orgull i dignitat van sacsejar molts ànims, sobretot de tots aquells que vam poder dipositar un “Sí” en aquelles urnes fonedisses, que com per art de màgia apareixien puntuals a les 8 del matí a l’interior de cadascun dels col·legis electorals oberts.

Passats els dies d’incertesa de les últimes setmanes i formulada la definitiva Declaració d’Independència al Parlament.  Passats els tristos episodis repressius d’aquests dies amb la nostra paràlisi i desconcert per les mesures venjatives de l’Estat i la descoberta dels seus nous tics dictatorials, retorno ara a aquell “Sí” joiós que em representa.  I determinat a fer-lo valdre, posaré el meu granet de sorra un altre cop al suport del meu Govern legítim, a promoure la unitat d’acció dels nostres partits polítics, a denunciar tan fort com pugui la manipulació, la mentida i el cinisme, i a participar en les iniciatives que es promoguin per poder fer aviat operativa i reconeguda la nostra República Catalana, ja proclamada.

Publicat dins de Política ; petits apunts | Deixa un comentari

Badalona (60) “Open House 2017”

22 d’octubre 2017

Badalona s’ha sumat també aquest any al festival d’arquitectura Open House. Recintes diversos han obert les seves portes per mostrar-nos i explicar-nos, de la mà de voluntaris i especialistes, la seva geometria, els seus detalls, la seva història.

I així, tot visitant el Pavelló Olímpic de Basquet de la Penya, innaugurat l’any 1991, hem pogut copsar tota la magnificència i funcionalitat interiors d’una construcció concebuda d’un inici per donar servei a l’esport més emblemàtic de la ciutat, i volgudament integrada al seu l’espai urbà.

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Badalona (59) – BDN modernista –

13 d’octubre 2017

Dels diversos edificis d’estil modernista escampats per la ciutat, un dels més emblemàtics és sens dubte el de la biblioteca Can Casacuberta, instal·lada en la nau de l’antiga fàbrica tèxtil Giró, construïda als inicis del s. XX, en una època esplendorosa per la indústria catalana.  Fàbrica  que va ser reconvertida posteriorment en equipament municipal l’any 1979, després que tan tèxtil com d’altres indústries haguessin entrat en decadència.

Conserva i llueix aquesta original façana, que durant els matins dels dies assolellats, reflecteix la seva llum, i ressalta els contrastos i relleus de la seva geometria.

 

Per saber-ne més detalls:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Casacuberta

 

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

L’esperit de Gandhi

7 d’octubre, 2017

Fa ja uns dies que aquesta Finestra està a l’expectativa de poder-se obrir del tot.  S’haurà acabat per fi la tensa espera d’aquestes últimes jornades tan transcendentals, i podrem “passar pantalla” de les porres i amenaces que ens arriben de l’Estat, aviat veí.

Hauran acabat també les nits d’insomni, l’angoixa de les hores, les campanyes de la por, les mentides als diaris, les proclames al foment interessat de la incertesa.  Potser segurament continuïn els intents d’invenció de realitats paral·leles, els insults i desqualificacions, però els escoltarem llavors des d’una altra perspectiva.

Gandhi haurà triomfat un altre cop.  Els seus postulats de resistència pacífica s’hauran clarament imposat a les adversitats de tota mena. I això ens duplicarà l’orgull de poble i donarà l’empenta necessària per encetar la nova etapa, en què els nous valors republicans faran que oblidem ràpidament l’estatus anterior.

Publicat dins de Política ; petits apunts | 4 comentaris

Badalona (57) – Retorn als 70

25 de setembre, 2017

Ahir s’havia convocat una Marató de cartells a tots els pobles i ciutats de Catalunya.  I davant del meu Ajuntament, com igualment de tants altres, es van viure escenes que ens evocaven el passat.

Una plaça de la Vila, plena a vessar, escoltava i resseguia emocionada cançons reivindicatives, Llach, Bonet, Sisa …, algunes d’elles ja mig oblidades, però que en aquests dies adquireixen fatalment una rabiosa actualitat.  La gent, enmig la feina d’impremta i de retolació, entonava els càntics que s’alternaven amb consignes a favor d’un dret a vot que ens volen impedir.

Rostres d’il·lusió, però també amb el reflex d’una certa preocupació raonable, s’aplegaven en una jornada plena d’espontaneïtat, valentia i decisió, dels protagonistes d’uns fets inèdits en dècades i conscienciats de què ens trobem realment a uns pocs dies d’aconseguir un somni, en un procés sorprenentment accelerat els últims anys.

A altres llocs plovien del cel paperetes “clandestines”, que feien voleiar els “Sís” i els “Nos” com confeti desitjat, molts racons del país s’anaven a poc a poc quedant encartellats, i el desig col·lectiu i concentrat d’aquests últims mesos i setmanes se seguia concretant tossudament.  Situacions, fets, comentaris, sensacions que ens havien retornat de cop als anys 70, en què els anhels de democràcia no volien ser escoltats, però que aleshores finalment es varen imposar (encara que, com finalment s’ha demostrat, de manera més aviat precària).

 

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya, Política ; petits apunts | Deixa un comentari

Agafem aire!

16 de setembre, 2017

Immersos en la voràgine política d’aquests dies atapeïts d’intents de prohibició i d’actituds més pròpies d’un passat fosc, resulta potser inevitable experimentar a estones un cert sentiment de ràbia i d’ansietat.  Però és el moment d’agafar una mica d’aire, i donar pas a la calma i a la reflexió.  De relativitzar les amenaces i contraposar-les amb el resum i el record pausat de tot l’aconseguit els últims anys.

Com deia fa pocs dies el nostre President, “… Coses que semblaven impossibles que passesin, s’han anat acomplint”, molts cops amb entrebancs, però sempre amb la  determinació necessària, i a desgrat dels qui  voldrien veure naufragar la nostra “zòdiac”.

Agafem doncs aire, i carreguem-nos els pulmons amb alenades de paciència, per encarar tan sols les dues últimes setmanes d’envestides … Perquè malgrat adversitats, es va acostant de manera implacable un històric diumenge, l’1 d’Octubre, en què, no hi tinguem cap dubte: VOTARÈM!

Publicat dins de Política ; petits apunts | Deixa un comentari