10 de gener de 2026 . . Enfilant la carretera de muntanya que va d’Alcanar a Ulldecona, i a ben poca distància de la vila canareva, hi ha un trencall a mà dreta que duu a l’ermita del Remei. No sé per què, m’imaginava un camí estret de terra i
4 de gener de 2026 Un dels últims dies de 2025, el trio format per dona, gos i un servidor, travessem en cotxe el riu Sénia, prop de la costa i en direcció sud. Dos grans rètols a la carretera indiquen que entrem a la “Comunitat Valenciana” i a la província de Castelló. De manera
31 de desembre de 2025 Tanco les meves lectures d’aquest any amb l’última pàgina del llibre ESTIC FENT HISTÒRIA, del músic i periodista tortosí Arturo Gaya. Una autobiografia feta —després d’un breu prefaci— a base de trenta-set relats curts que abasten des del 1956, en què va néixer l’autor, fins al 2000, just abans del
27 de desembre de 2025 La forta llevantada, que fa tres dies que dura, està regant de valent tot el país amb pluges intenses; però també hi ha algunes estones de treva. En ruta per la comarca del Garraf, n’aprofitem una per estirar les cames; i, tot buscant per Sant Pere de Ribes algun indret
22 de desembre de 2025 Avui, dia emblemàtic d’aquestes festes (per allò del joc al bombo de les il·lusions), tot just començar al matí esmorzant i mirant què de nou sortia per la pantalla del mòbil, he gaudit de seguida d’un reguitzell de coses agradables regalades per amics: primer de tot, d’un bell poema que
19 de desembre de 2025 Entre els avantatges de viure a les Terres de l’Ebre, hi ha el fet de descobrir obres literàries que d’altra manera difícilment les hauria conegut. Dietaris, reculls de poesia, novel·la… Tal és el cas de Mar de fora (edit. Cossetània, 2025), del rapitenc Miquel Reverté, autor d’aquesta obra guardonada amb
14 de desembre de 2025 “La invasió dels cons” podria tractar-se d’una sèrie de ciència-ficció, però no ho és. És una invasió real: la que de fa ja uns anys està eliminant de les places de pobles i ciutats l’aroma de pi o d’avet de l’arbre de Nadal. La que ens priva gaudir de les
30 de novembre de 2025 Després de prop de quatre anys llargs d’escriptura, de revisions i perfeccionament, la meva 2a novel·la acaba de sortir publicada. Un relat que, tot i no ser autobiogràfic, s’alimenta en part d’una experiència laboral a la Xina, durant la dècada dels noranta del segle passat. Un relat que explica les
27 de novembre de 2025 La badia deltaica dels Alfacs, aquesta gran planura marina formada per l’istme natural del Trabucador que connecta amb la punta de la Banya, sempre ofereix tonalitats canviants. Si ahir, el fort vent eriçava la superfície de l’aigua i les ones feien aflorar el color marronós de la sorra remoguda, la
22 de novembre de 2025 . “L’esperit del lloc” no és una frase qualsevol, sinó quatre paraules que denoten pertinença, substància primigènia, llavor d’identitat. És el “Genius loci” que ja deien els romans, un concepte que en la meva ciutat natal de Badalona va ser evocat en el pregó de les Festes de
9 de novembre de 2025 GLORIETA SOLITÀRIA Entre sis columnes primes envoltades d’aigua, la no-presència fa un crit; l’eco apagat ressona sota la cúpula corbada. La gavina aixeca el vol; no s’immuten, en canvi, les restes de troncs de la barrancada, tampoc el mantell blau de la badia, llac de sal que sovint calla.
31 d’octubre de 2025 . L’objectiu de la tarda era assistir a la projecció del documental “La veu de les muntanyes”, d’Ester Fayos, el qual aniria seguit d’un concert de folk acústic d’un grup anomenat Buenaventura. Deixem La Ràpita per fer el trajecte de dotze quilòmetres en cotxe per la carretera general; a
26 d’octubre de 2025 Els dies de tardor es presten a canvis de temps sobtats. El matí pot despertar-se radiant, i a mitja tarda cobrir-se el cel de nuvolades. Avui ha passat a l’inrevés: matí tapat i plujós fins al migdia, alhora que una fresca incipient barrejada amb humitat anava calant per sota la meva
19 d’octubre de 2025 (Fotografia: Neus Bonet) La 1a jornada literària BADALLETRES va ser justament ahir, així que avui pot ser que sigui aviat per valorar-la amb la necessària perspectiva i objectivitat —les emocions viscudes estan encara massa tendres. I també serà difícil escollir només una fotografia que n’il·lustri l’essència. Tanmateix, no puc evitar-ho; em
10 d’octubre de 2025 TORNO A LA MAR Havent vist catedrals, esglésies i muralles, caminat entre tarongers i oliveres, després d’haver tastat de prop el fum d’un foc devastador de carenes… … Torno a la mar serena. Havent trepitjat places i carrers d’una ciutat rica i ben plena d’història, de tresors (visibles o amagats), de