4 d’octubre de 2024 . És el penúltim dia de setembre. Tot sortint de Tortosa i Ebre amunt, sota un cel net i radiant per les pluges de la nit anterior, avancem per la carretera entre camps de conreu d’arbres fruiters a banda i banda. Pel marge esquerre del riu, tota l’estona
29 de setembre de 2024 Fa uns dies que la tardor ha vingut, però més de trenta graus encara escalfen l’aire, el passeig arran de mar i la sorra de la platja. Bufa ventet de llevant, que arrissa les ones, la superfície de l’aigua. Les palmeres juguen amb ell, atrevides i inconscients; és una cosa
24 de setembre de 2024 Tortosa és una ciutat on tot està relativament a prop. En direcció nord-sud, poc menys de dos quilòmetres separen un extrem d’un altre; i, transversalment, el riu Ebre no impedeix que el barri de Ferreries (situat a la riba dreta del riu) estigui també proper al nucli central i antic
19 de setembre de 2024 Després d’haver passat uns primers dies a la capital del Baix Ebre, puc afirmar que aquí les hores transcorren més a poc a poc; la sensació és força curiosa, com si els dies s’allarguessin… Fa la impressió que hi ha temps per a tot: per anar obrint sense pressa el
10 de setembre de 2024 Ben aviat, aquesta Finestra Fotogràfica s’obrirà a nous escenaris. L’actual silueta barcelonina i les postes de Sol damunt la capital cediran el testimoni a les Terres de l’Ebre, al paisatge del Delta, als poblets de costa i —de Tortosa estant i a tocar del riu que travessa la ciutat— als
5 de setembre de 2024 BUFA-FULLES Tant si avui fas festa, com si et toca treballar, no has de patir per despertar-te; el bufa-fulles ho farà. Equipat amb un llarg tub de ferro i el seu motor per motxilla, de bon matí bufa els carrers, com qui punxa amb la forquilla. Per a què fer
31 d’agost de 2024 El nen, assegut amb les cames creuades enmig la plaça, espera que passi gent, algú que trenqui la calma de l’entorn. Vindran avui aquella parella d’avis?, algun nen com ell, però que podrà jugar a pilota?, o serà el grup de motoristes que de vegades s’atansen a esmorzar al bar? Ocuparan
21 d’agost de 2024 Damunt del turó boscós, camino per la flonja capa de pinassa. L’aire que no corre, està encara reescalfat pels trenta graus del migdia. Canta una cigala, molt a prop, però calla quan m’hi acosto. I el silenci torna a envair l’arbreda, si no és que passa alguna moto a tot gas
13 d’agost de 2024 París 2024; Los Angeles 2028… Barcelona 2040?? Això és el que acaba de proposar el grup municipal del Partit Popular, postular-se per organitzar uns nous Jocs Olímpics a la ciutat. Una proposta, si més no, sorprenent. Perquè Barcelona ja en va fer uns, de Jocs, que en molts aspectes van ser
7 d’agost de 2024 Tot avançant pel sender desconegut, més enllà del pròxim revolt no se sap pas què ni amb qui pots trobar-te. Segurament no hi haurà ningú, és el més probable; però pot passar també que la silueta d’un altre caminant vingui cap a tu i es disposi a saludar-te. També podria ser
2 d’agost de 2024 Recorria jo, pel setembre de l’any passat, les parades de la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, quan vaig aturar-me davant d’un estand de l’Associació LLegir en Català, la qual aplega diverses editorials independents. Situada al costat d’altres novel·les de suspens, va cridar-me l’atenció una
30 de juliol de 2024 En tant que ens trobem a la canícula d’estiu i el tema de conversa generalitzat és l’actual onada de calor, què millor que refrescar l’ambient amb una imatge… La fotografia mostra un parell de gossos Sant Bernat, ben abrigats amb la seva vestimenta natural i insensibles als quatre o cinc
21 de juliol de 2024 . Calçat amb sabata còmoda d’estiu i sota un Sol matiner implacable, vaig trepitjant, ara un terra argilós, i uns metres més enllà un de calcari. Camino entre les fileres de vinya de Can Coll, dins del grup de visitants que es deixa guiar pel Josep
12 de juliol de 2024 Torner o “la plaça Nova”: un mercat quasi centenari al bell mig de la ciutat. Una magnífica estructura modernista, sota la qual —tant a l’hivern com a l’estiu— els pocs paradistes que van quedant-hi resisteixen cada dia amb un somriu-re, amb alguna paraula amable, amb un gest d’agraïment. Hi queden
3 de juliol de 2024 La pregunta de l’enunciat és, en aquest país, retòrica. Perquè la resposta és, senzillament, “ningú”. ¿És lògic que als dirigents polítics del Referèndum de l’1 d’Octubre se’ls negui el dret a l’Amnistia, mentre que els policies que van atonyinar els votants siguin els primers beneficiats per la norma? ¿Resulta admissible