14 d’abril de 2025 La ciutat d’Amposta, la trobem tota ella a la riba dreta de l’Ebre, a tocar del riu, amb el qual sembla fondre’s en una íntima abraçada. I ben poques ciutats poden presumir del seu majestuós pont, penjat a gruixuts cables d’acer suportats per dos imponents arcs de triomf, un a cada
3 d’abril de 2025 Enfilem amunt per la riera de Canyet. Antigament, tota ella era una avinguda de terra, polsosa a l’estiu, humida i coberta de fullaraca durant els mesos de tardor. Fulles que es desprenien de les fileres de plàtans gegantins de banda i banda, com encara ho fan ara; malgrat que és l’asfalt
29 de març de 2025 Quan fa només uns mesos que visc a les Terres de l’Ebre, durant un dels sopars que organitza el grup cultural “Di-Llums d’arts al Forn”, als quals he tingut l’honor de ser convidat a participar, l’amic Ricardo Gascón m’ensenya un exemplar de Josep Igual i els dies. I me’l regala:
23 de març 2025 Suggerent seria, si no fos perquè la noia està tan integrada en el paisatge urbà que la majoria dels mortals li passen pel costat sense mirar-la. No va ser el cas de quan vaig descobrir-la: faccions serenes i front ample, la seva mirada perduda en l’infinit… Silueta de formes aplanades a
10 de març de 2025 Arturo Gaya i els seus músics ens van tornar a obsequiar el passat diumenge amb un concert antològic. Aquesta vegada, en homenatge a Ovidi Montllor, el cantautor valencià que, ara fa trenta anys, “se’n va anar de vacances” —com deia ell mateix en un dels seus temes (tot i que
5 de març de 2025 Quan arriba Xerta, l’aigua del riu, després d’haver estat sorpresa per l’inesperat l’assud —l’enginyosa resclosa humana—, després de veure com li restaven part del seu corpus en dos canals, un a cada banda…, un cop superats aquests obstacles, discorre tranquil·la i mansa. En el seu pas per Xerta, les molècules
1 de març de 2025 . La Llibreria la 2 de Viladrich de Tortosa —plena a vessar— ha donat la benvinguda a aquest mes de març amb la presentació del llibre “Mediterrània, motius per començar el viatge” (Àfriques edicions, 2024), de la periodista Pilar Sampietro, i amb la presència d’Arturo Gaya
27 de febrer de 2025 Durant uns dies, la Finestra ha estat tancada. Volia obrir-se, però, més enllà dels vidres i dels porticons no s’hi veia res. Algú intentava empènyer-los amb força, una vegada i una altra; i, en quasi d’aconseguir-ho, una inusual foscor envaïa el forat rectangular, escampada per tot el perímetre del marc
19 de febrer de 2025 Al terme de La Sénia, una simple ziga-zaga de la carretera separa Catalunya del País Valencià. Una frontera que es magnifica quan, per exemple, s’impedeix bescanviar els senyals de televisió, o quan s’alenteixen fins a l’infinit les comunicacions fèrries d’alta velocitat. Però, si ens hi fixem bé, entre un i
14 de febrer de 2025 . Barcelona: 16 d’agost de 2017. Els carrers de Gràcia són plens de gom a gom per celebrar les festes. Gent que passeja embadalida per l’encant de garlandes i decorats. Juntament amb la meva filla, que he anat a visitar,
9 de febrer de 2025 En teclejar la data de l’apunt, ben segur que inconscientment, de primer m’he equivocat d’any. Havia col·locat el 2010, any en què vaig descobrir aquest llibre. Va ser a París, pels volts de Nadal, de visita a casa d’uns amics de la meva filla, amb qui ella s’estava per estudis.
2 de febrer de 2025 . Una de les obres d’enginyeria més espectaculars de les Terres de l’Ebre (si no la que més) comença aquí, a Xerta. Gràcies a la gran resclosa o assut i el sistema de canalització, conjunt finalitzat a principis del segle XX (però que de la qual
25 de gener de 2025 Havien sortit de Badalona a mig matí, després de carregar les maletes al cotxe, on un ram de roses blanques reposava a tocar del vidre del darrere. Eren les flors del dia anterior, testimonis de primera mà de l’enllaç que els pretenia unir per sempre. Duien també la il·lusió del
21 de gener de 2025 Aturat en sec, es trobava immers en una gran indecisió. Havia arribat a un lloc idíl·lic, per a ell era com una petita platja. I —tot que estava ben freda— entrar-hi del tot, cobrir-se fins al llom, com el temptava! Però aquell doble revolt l’intimidava. Què hi hauria més enllà
9 de gener de 2025 Aterro en una ciutat, per a mi quasi desconeguda; m’hi instal·lo. Un bon dia, passejo pel gran parc del centre i, entre plameres i jardins, em criden l’atenció uns plafons metàl·lics clavats a terra. Són de ferro oxidat, i cadascun duu un poema imprès. El conjunt representa un memorial a