3 de juliol de 2024 La pregunta de l’enunciat és, en aquest país, retòrica. Perquè la resposta és, senzillament, “ningú”. ¿És lògic que als dirigents polítics del Referèndum de l’1 d’Octubre se’ls negui el dret a l’Amnistia, mentre que els policies que van atonyinar els votants siguin els primers beneficiats per la norma? ¿Resulta admissible
25 de març de 2024 Aquest any en farà vint que s’inaugurava a Barcelona el 1r Fòrum Universal de les Cultures. Per si mateix, l’esdeveniment representava un bri d’esperança, una intenció de nadar a contracorrent de les tendències uniformitzadores de la globalització que ja començaven a treure el cap. També suposava en esforç de reconeixement
28 de maig de 2023 «Aneu a votar, que a les municipals ens juguem molt!», ens diuen els partits mentre dura la campanya. Tenen, gairebé tot l’any, ben greixada la maquinària, atents a l’oportunisme d’un titular, per tal que no se’ls escapi el vot que pugui fer perillar el futur de les seves estructures. Anàvem
1 d’octubre de 2022 El dia en què vaig dipositar el meu sí a l’urna del Referèndum de 2017, el de l’autodeterminació de Catalunya, no va ser per haver d’escriure cinc anys després aquest apunt. Vaig fer-ho convençut que, si el resultat era afirmatiu, començaria una nova etapa en la qual s’obriria la negociació amb
9 de març de 2022 Feia alguns dies que aquest bloc havia emmudit, li faltaven les paraules. Aviat farà dues setmanes que el concepte de relativitat enfronta els meus problemes quotidians amb les escenes que arriben de la guerra, i fa que no tingui esma per parlar de qualsevol altre tema que, en aquests moments,
10 de juliol, 2020 Era una cosa mai vista. El Passeig de Gràcia havia quedat totalment desbordat per milers de manifestants que potser no eren encara conscients de la potència del seu gest. Cares que aleshores podien reconèixer-se, per primera vegada, còmplices i partícips d’un objectiu comú i determinat. D’un anhel d’independència, que fins aquell
19 d’abril, 2020 Ahir va fer tot just mig any que les Marxes per la Llibertat arribaven a Barcelona. Mig any més que els nostres presos polítics continuen a les també “nostres” presons en condicions encara més deplorables, per causa de la pandèmia. Mig any en què políticament no s’ha avançat gens, ans el contrari,
7 de desembre, 2019 Fa ja pràcticament tres anys de la trobada de blocaires de VilaWeb a la Vall d’Albaida, els dies darrers d’un pont de la “Immaculada Constitució”, més llarg que el d’enguany, per cert. El petit poble d’Otos i l’hostal Les Senyoretes, d’en Joan Olivares, en varen ser els amfitrions, sota una organització
29 d’octubre, 2019 Fa ja temps que resulta impossible evadir el pensament de la situació política que vivim. És inevitable recordar cada dia els presos polítics, que cada cop són més nombrosos, tancats injustament. Es fa quasi obligatori seguir durant tota la jornada els canals de WhatsApp o de Telegram, les notícies dels mitjans digitals
19 d’octubre, 2019 La primera vegada va ser quan era un només un nen de dotze anys, en fa uns 50 justament. Durant les acaballes de 1969 les obres de la que s’hauria d’anomenar A-19, o autopista del Maresme, eren pràcticament enllestides però la via estava encara fora de servei. I durant aquelles setmanes prèvies,
14 d’octubre, 2019 14 d’octubre, dia en què s’ha conegut finalment una decisió “judicial”, no per esperada menys infame. També avui s’ha constatat que LA FORÇA DE LA GENT superarà, més aviat que tard, aquesta sentència injusta i venjativa.
1 d’octubre, 2019 Enfront dels qui promulguen que un Referèndum divideix, cal dir que precisament és tot el contrari: Un Referèndum és un acte de decisió col·lectiva, a través del qual es contrasten dues opinions, això sí contraposades. Però la consulta refrendaria té el gran valor d’atorgar validesa al resultat a partir de la premissa
21 de setembre, 2019 Travessem encara per un temps de sequera. De sequera d’idees, d’un rumb definit. Temps d’una llarga espera, ja gairebé dos anys, en què el camí s’ha anat fent cada cop més costerut i tortuós, àrid i esborrat per una capa espessa de pols, la pols de la por i la desunió.
11 de setembre, 2019 La Diada multitunària a la qual vaig participar per primer cop va ser la del 2103, la de la llarga cadena humana, en què a través del visor de la meva càmera aparegueren al meu tram, un a un, més d’un miler de rostres enllaçats per la il·lusió, en un dia
21 de maig, 2019 Farà aviat un any i mig que tenim fora del nostre país PRESOS I EXILIATS POLÍTICS, i les capacitats, tant de resistència com d’entomar inputs de tota mena, de les quals està fent gala l’independentisme són dignes d’elogi. Des del ja llunyà 1 d’Octubre de 2107 ha anat desfilant per la