10 de juliol, 2020 Era una cosa mai vista. El Passeig de Gràcia havia quedat totalment desbordat per milers de manifestants que potser no eren encara conscients de la potència del seu gest. Cares que aleshores podien reconèixer-se, per primera vegada, còmplices i partícips d’un objectiu comú i determinat. D’un anhel d’independència, que fins aquell
19 d’abril, 2020 Ahir va fer tot just mig any que les Marxes per la Llibertat arribaven a Barcelona. Mig any més que els nostres presos polítics continuen a les també “nostres” presons en condicions encara més deplorables, per causa de la pandèmia. Mig any en què políticament no s’ha avançat gens, ans el contrari,
7 de desembre, 2019 Fa ja pràcticament tres anys de la trobada de blocaires de VilaWeb a la Vall d’Albaida, els dies darrers d’un pont de la “Immaculada Constitució”, més llarg que el d’enguany, per cert. El petit poble d’Otos i l’hostal Les Senyoretes, d’en Joan Olivares, en varen ser els amfitrions, sota una organització
29 d’octubre, 2019 Fa ja temps que resulta impossible evadir el pensament de la situació política que vivim. És inevitable recordar cada dia els presos polítics, que cada cop són més nombrosos, tancats injustament. Es fa quasi obligatori seguir durant tota la jornada els canals de WhatsApp o de Telegram, les notícies dels mitjans digitals
19 d’octubre, 2019 La primera vegada va ser quan era un només un nen de dotze anys, en fa uns 50 justament. Durant les acaballes de 1969 les obres de la que s’hauria d’anomenar A-19, o autopista del Maresme, eren pràcticament enllestides però la via estava encara fora de servei. I durant aquelles setmanes prèvies,
14 d’octubre, 2019 14 d’octubre, dia en què s’ha conegut finalment una decisió “judicial”, no per esperada menys infame. També avui s’ha constatat que LA FORÇA DE LA GENT superarà, més aviat que tard, aquesta sentència injusta i venjativa.
1 d’octubre, 2019 Enfront dels qui promulguen que un Referèndum divideix, cal dir que precisament és tot el contrari: Un Referèndum és un acte de decisió col·lectiva, a través del qual es contrasten dues opinions, això sí contraposades. Però la consulta refrendaria té el gran valor d’atorgar validesa al resultat a partir de la premissa
21 de setembre, 2019 Travessem encara per un temps de sequera. De sequera d’idees, d’un rumb definit. Temps d’una llarga espera, ja gairebé dos anys, en què el camí s’ha anat fent cada cop més costerut i tortuós, àrid i esborrat per una capa espessa de pols, la pols de la por i la desunió.
11 de setembre, 2019 La Diada multitunària a la qual vaig participar per primer cop va ser la del 2103, la de la llarga cadena humana, en què a través del visor de la meva càmera aparegueren al meu tram, un a un, més d’un miler de rostres enllaçats per la il·lusió, en un dia
21 de maig, 2019 Farà aviat un any i mig que tenim fora del nostre país PRESOS I EXILIATS POLÍTICS, i les capacitats, tant de resistència com d’entomar inputs de tota mena, de les quals està fent gala l’independentisme són dignes d’elogi. Des del ja llunyà 1 d’Octubre de 2107 ha anat desfilant per la
22 de desembre, 2018 2018: NADAL ENTRE BARROTS Encetem unaltre Nadal / i els presos no són a casa, / doncs aquest és ja el segon / que entre les reixes s’hi passen. Són ells els nostres polítics, / els qui van donar la cara / fent el que la gent volia: / organitzar que
30 de setembre, 2018 Per tal d’intentar autoanimar-me en l’aniversari del nostre 1r d’Octubre, no tinc més remei que rellegir els meus propis apunts d’abans i de després del dia del Referèndum. Veig que són escrits impregnats d’emoció i d’esperança en futur millor que semblava teníem a tocar, quan érem només a un pas d’aconseguir
8 de setembre, 2108 Aquests dies i setmanes en què es commemoraran tot un seguit de dates rellevants de la tardor passada, no estaria tampoc de més recordar que aquesta Diada de l’11 de Setembre es compliran ja 5 anys de la Cadena humana per la Independència. Aquell dia va representar el clímax de la
2 de decembre, 2017 Per la finestra de casa veig el vent fred d’aquesta tardor que sembla hivern, un vent que talla les mirades, que convida a recloure’s a l’abric de les calefaccions. Veig la brillantor d’una posta, sobirana d’un silenci estrany. I penso de seguida en com ha de ser de difícil tenir aquestes
4 de novembre, 2017 Sóc molt conscient de les meves limitacions i insignificança. Sóc només com un petit gra de sorra dels milions que de fa uns anys van tenir la convicció que les opcions d’encaix dins una Espanya “democràtica” resultaven impossibles. Vaig anar creient, bastant acceleradament, que els passos sobiranistes que calia donar, i