FINESTRA FOTOGRÀFICA

20 de juliol de 2023

Immers en Tomàs en elucubracions es va posant la roba —com sempre d’estil clàssic— i es corda ara les sabates per sortir, que li falten productes de drogueria. Sitges, en aquesta època de l’any, és una delícia. Sense el tràfec del turisme estiuenc, ofereix la necessària calma, l’oportunitat de submergir-se en un mateix, tot deambulant pels seus carrers estrets i amb l’olor penetrant del mar. Al revolt d’una cantonada topa amb la noia que fa uns dies va veure a la xarcuteria, qui de seguida se li disculpa.

—Perdó! —exclama, espontània—. Anava sense mirar.

No té temps de contestar-li, pel fet que ella continua amb el mateix pas apressat que duia. Animat per un impuls poc conegut, gira cua amb la intenció de seguir-la, però es mantindrà a una distància prudent. Aquesta vegada li sembla més baixeta i potser no tan jove. Igual com el trajecte, el rumb de les seves reflexions ha canviat de manera radical, atès que ara queda enfocat a voler saber més coses de la noia.

Fragment de LA NOIA DEL PARC  (Edit. Neopàtria, 2022)

Fotografia: ENCONTRES (Sitges, 2009)