8 de novembre de 2023 Núvols invasors: un mantell gris damunt dels terrats que s’amunteguen; construccions, siluetes retallades, pals que certifiquen que la televisió domina les llars més del que caldria. Bufa un fort vent, no s’aprecia arran de terra, sinó a les capes menys elevades de l’atmosfera. Empeny les masses de vapor, s’obre
1 d’agost de 2023 Quan es va anunciar que es renovaria el paviment de l’autopista C-31, entre Sant Adrià i Montgat, s’argumentava que la finalitat de substituir el vell era disposar d’un de més respectuós amb el medi. Un nou asfalt que, entre altres millores ambientals, reduiria considerablement l’impacte acústic que el trànsit rodat emetia.
3 de desembre de 2022 Per a un català del sud, arribar fins a Perpinyà és com haver acomplert un final d’etapa, com retrobar-se amb una part amputada de la pròpia identitat. Som lluny del lloc de partida, però la sensació és de trobar-se igualment a casa. Deia en Salvador Dalí que Perpinyà (l’estació de
27 de novembre de 2022 EL TEC Remor llunyana, primer / brogit constant, després, en arribar-hi. S’imposa la frescor humida del lloc. Música de l’aigua, / protagonista indiscutible / d’una obra imaginària. Molècules infinites / del líquid transparent / segueixen el camí traçat de segles. Sortegen masses aleatòries, / immòbils convidades de pedra; obstacles aparents,
17 de novembre de 2022 Entre els molts racons singulars de la capital del Vallespir, vila d’ambient bohemi, hi ha la plaça de la Font dels nou sortidors. Es tracta d’un recinte quadrangular on conflueixen diversos carrerons del nucli antic; una plaça avui en dia atapeïda de terrasses de bars i restaurants, on gairebé ens
23 d’agost de 2022 Travessava en cotxe des del Ripollès, fa quinze dies, el coll d’Ares per baixar fins a la comarca del Vallespir. En arribar-hi, la carretera s’adapta al curs del riu Tec, que dona vida a Prats de Molló i Arles, com a nuclis anteriors a la destinació final: Els Banys i Palaldà
1 de gener de 2021 No he pogut reprimir l’impuls. Poder teclejar a la data d’un apunt les quatre xifres del nou any era una temptació indefugible. Així que la “Finestra” torna a ser-hi, per seguir les passes de l’inici d’un any que ha començat fred i grisós. Prop de l’escalfor forçada del menjador de
6 d’agost, 2020 Badalona és una ciutat particular, de grans contrastos. Un lloc on resulta igual de possible prendre un refresc en un entorn glamurós a peu de platja, que deambular prop de solars mig abandonats. Escrutar des del carrer els badius de les antigues cases de pescadors, mentre s’intenten esquivar aquelles quatre o cinc
23 de desembre, 2019 Perquè vaig fer aquesta fotografia? El senyor gran de l’esquerra (i la seva ombra) eren a punt de sortir d’un enquadrament que proporcionava un bon conjunt de figures enllaçades, i calia disparar ràpidament per poder captar la sensació de perspectiva en la situació dels personatges. Visitants que esperen, en un relaxant
17 de febrer, 2019 Resulta sovint un espai inhòspit, poc amable / Trajectes llargs, trencats i inacabables / soroll, amuntegament, presses i batzegades / amb canvis constats d’aire calent / i de fred glacial a manta / Lloc que ens obliga a escoltar converses no desitjades / però testimoni també de la nostra rutina i
28 de novembre, 2018 Érem només a mig agost, ple estiu encara, però el dia arrancava fresc i amb pluja intensa. Les torrentades de la nit passada havien acolorit el Llobregat d’un marró fangós, el qual baixava viu i amb força. Era segurament ja el preludi d’una tardor sobrada d’aigua enguany. Mentrestant, des del finestral
14 de Gener 2017 Apartats del ritme quotidià, de les obligacions laborals i del poc o molt estrès que això comporta, el petit poble d’Otos, a La Vall d’Albaida, que ens acull per un parell de dies, sembla no voler respectar la sensació de temps aturat que s’hi respira. On sigui que dirigim la nostra
4 d’Agost 2011 Aquest any no he pogut anar al festival de foto-periodisme de Perpinyà, així que m’he hagut de conformar a revisar les imatges de just fa dos anys. Aquesta és presa des del tren de tornada cap a casa, després d’haver estat un parell de dies voltant per les exposicions i gaudint del
13 de Març 2009 Segurament serèu pocs els qui no conegueu Cotlliure. Val a dir però, que es tracta d’un dels pobles més interessants i agradables de visitar de la costa Mediterrània. Situat a la comarca del Rosselló, hi destaquen l’esglèsia a ran de mar, i el Castell Reial. Val la pena doncs, donar-hi un
17 d’Agost 2008Descobrim els carrers de Ceret al pic de l’estiu : Llambordes irregulars, aigua de rec, ombra de plàtans gegantins, xafogor. Història d’un passat tumultuós, finestrals, cases envellides. Silenci, trànsit adormit, repòs … , el plaer d’ofegar la set de mitja tarda a la terrassa d’un petit café. Artesania, però sobretot, art en majúscules. Picasso, Matise, Dalí … Alerta