18 d’agost de 2023 En aquests dies de calor intensa a la riba del Mediterrani, en què el termòmetre supera fàcilment els 30 graus i la humitat no dona treva, un pot consolar-se recordant les altes temperatures d’un agost africà. Marràqueix —45 a l’ombra al pic del migdia—, on caminar protegit del sol, ja fora
15 d’abril de 2023 Caminem pels estrets carrers de la Medina sense un rumb fix, tot badant aquí i allà; en qualsevol racó pot ser que s’amagui alguna sorpresa, no s’ha de perdre detall. Veiem com un home ens observa. Sense deixar d’arrossegar la seva bicicleta, ens fa un senyal perquè el seguim. En desconfiem,
21 de novembre de 2020 M’havia llevat a trenc d’alba per poder fer la ruta des de Marràqueix fins a Uarzazat, a les portes d’un Sàhara occidental que resultaria tant calorós de dia com fred a les nits. La petita furgoneta era ocupada per nou places, tots els passatgers de països europeus. Jo, a la
24 de Març 2013 Els carrers de la Medina medieval començaven a rebre ja des de les primeres hores del matí, un constant anar i venir de persones autòctones participant d’una activitat comercial basada sobretot en la subsistència diària, tot plegat amb unes formes de vida força rudimentàries. I enmig, també algun turista encuriosit. Aquest
24 de Febrer 2013 Seguint l’improvisat guia que ens condueix cap al mercat berebér, al nord de la Medina medieval, entre porxades i carrerons estrets, ens trobem de cop enmig del pati d’una de les mesquites de la ciutat. Aquesta no és de les més espectaculars, però té l’encant de la pau i el silenci
7 de Desembre 2102 Després de deambular tot el dia pels carrerons de la Medina, nucli medieval emmurallat de la ciutat, la cèntrica plaça Djemaa el Fnaa s’ens presenta amb tot el seu encant, presidida per la mesquita Koutoubia, o dels llibreters (sècle XII), temple d’accés prohibit als no musulmans. La plaça Djemaa el Fnaa
4 de Desembre 2012 Envoltats de silenci, el matí s’intuïa clarejar des de l’interior de la haima, però res feia preveure encara que allà a fora, l’espectacle acabava de començar. Despertar al desert, prop de la serralada de l’Atles, i assitir a la sortida del Sol entre les dunes, va ser realment una experiència única.
15 de Novembre 2007 La fotografia és del poble d’Essaouira, i ha estat realitzada per la Diana Baidal – fidel col·laboradora d’aquest bloc -durant el seu recent viatge al Marroc. Es tracta d’un poblet de la costa Atlàntica, on la pesca i el turisme constitueixen dues de les principals fonts d’ingressos. Algunes coses més sobre Essaouira … Segons ens