3 d’abril de 2026 Els més escèptics deien que no existien, que aquells túnels eren una invenció de ments recaragolades. Ho deien i ho repetien, sempre que algú, fora al mercat, al passeig de mar o a la taverna, treia a col·lació el tema dels antics passadissos del rei: «Au, va! Que no estic per
18 d’abril de 2026 A través dels vidres de fora, l’estança apareixia barrejada amb el reflex lluminós que venia del carrer; fanals que deixaven esmorteïda la llum de l’interior, fins al punt que a primera vista s’hagués dit que el local era fosc o tancat, i va dubtar uns segons de si valia la pena
21 de febrer de 2026 Feia tot just una setmana que l’havien admès a la Comunitat; set escassos dies que el jove Marcel, tan sols amb disset anys s’havia posat per primer cop l’hàbit benedictí. Malgrat ser molt jove, feia ja un temps que se sentia cridat a dur una vida retirada; i els pares,
25 de gener de 2025 Havien sortit de Badalona a mig matí, després de carregar les maletes al cotxe, on un ram de roses blanques reposava a tocar del vidre del darrere. Eren les flors del dia anterior, testimonis de primera mà de l’enllaç que els pretenia unir per sempre. Duien també la il·lusió del
21 de gener de 2025 Aturat en sec, es trobava immers en una gran indecisió. Havia arribat a un lloc idíl·lic, per a ell era com una petita platja. I —tot que estava ben freda— entrar-hi del tot, cobrir-se fins al llom, com el temptava! Però aquell doble revolt l’intimidava. Què hi hauria més enllà
21 de novembre de 2024 Capvespre a Cubelles (LF 70 mm, f 4,5; v 1/8000 s, ISO 1000). —Papa, què hi ha al final de la ratlla de l’aigua? —Més aigua, fill meu. —És que el mar mai s’acaba? —Sí, home, que a l’horitzó hi ha Mallorca, i més enllà la costa africana… —I
15 de juliol de 2023 El tramvia no era, ni de bon tros, la millor opció per arribar a temps a la feina, però aquell matí no tenia ganes d’agafar el metro i haver de suportar el soroll de les andanes. El bitllet li servia igual, tant pel transport subterrani com pel de superfície; i
15 de desembre de 2021 Enmig d’aquella plàcida tarda d’estiu, acariciava el seu clarinet amb parsimònia, com si fos la pell de la xicota que encara no havia pogut tenir mai. “Qui havia de voler algú com ell, sense futur?”, pensava en Joe; quan s’era del Bronx, quasi tot semblava inaccessible. Era de segona mà,
29 de setembre de 2021 Tinc a les mans aquell llibre gastat de poemes, que —ho recordes?— ens agradava analitzar plegats, que com avui hauré rellegit tantes vegades. Per què, amb qui sinó que el nostre Lamartine podria emmirallar-hi els sentiments d’aquest moment? Però aquest matí l’he hagut de buscar, me l’havia deixat ahir vespre
2 de setembre de 2021 Cinquanta-dos anys de convivència no són pas poca cosa! M’havia acostumat a la teva imatge omnipresent, a la teva geometria ròmbica i color taronja, a fer el gest de pagament amb tanta devoció i naturalitat com qui posa sucre al cafè amb llet o es corda les sabates… Un gest
18 d’agost de 2021 Recordo encara el seu aroma intens i salvatge, el color roig brillant, el fort sabor afruitat, l’escuma que formava el líquid en donar voltes, remenant-se dins la gerra, i les gotes condensades a l’exterior del vidre… El dia havia estat més que calorós, la xafogor intentava penetrar en cadascun dels porus
25 de juny de 2021 La consigna era prou clara: havia de presentar-se al lloc estipulat i exactament a l’hora convinguda. Ni massa aviat (màxim cinc minuts), però sobretot no més tard. Tot el matí que l’home havia estat delirós; volia ja d’una vegada haver acabat amb aquell segon tràmit, tot i ser conscient que
1 de maig de 2021 Miro el rellotge de reüll, són gairebé dos quarts de vuit del matí. Crec que ja deu fer o quinze o vint minuts que la mama em crida perquè em llevi, ho haurà fet ja un parell de vegades. Però els llençols els tinc com enganxats. Des del llit començo
13 d’abril de 2021 Ostres! Fa temps que no passava per aquí. Déu-n’hi-do, canvis i més canvis per arreu … Però sí, casa meva és al mateix lloc, aquests colors de moda són horribles. On tenen el gust per pintar façanes? Baixeu al carrer, que ja el tenim, mireu, què us sembla? La suspensió dels
25 de març de 2021 La Karima camina per un tros de ciutat en construcció. Fa pocs dies que el coneix, però cada cop que hi passa, s’hi sent més identificada. Havia sentit a parlar de les tasques de demolició, de mesos enrere, d’una gran anella circular aixecada de terra, i hi veu en tot