L’A. i jo acabem de viure un dissabte que recordarem durant molt de temps: hem visitat, a Cervera, la casa on va viure els seus darrers dies el meu amic i company en tasques literàries Isidor Cònsul. La Romi, muller d’Isidor, el seu fill Arnau i la Silvana, la seva dona, ens han obert de bat a bat les portes i així hem
Tornem un estiu més de passar uns dies a Itàlia -immersa, ai las, en la mateixa onada de calor que aquí- tot seguint el nostre pla d’anar coneixent a poc a poc i de sud a nord aquell extraordinari país que tant ens estimem l’A. i jo. Enguany tocava visitar l’Emilia Romagna, regió durament castigada
Potser de resultes de la mort de Josep M. Ainaud, amb el qual crec que tenia molts punts en comú, aquests dies recordo Joaquim Ulldemolins, el Tiet. Fa set anys ja li vaig dedicar una sèrie de tres apunts (vegeu-ne aquí el primer, que us portarà als altres dos) tot evocant el seu traspàs el dia de Nadal de 1998. També m’hi
Feia temps que tenia ganes de parlar de la bona gent de Literat Tours, però entre unes coses i altres mai trobava el moment adequat per posar-m’hi. Si entreu a la seva pàgina web veureu que Literat Tours és una petita empresa de turisme cultural que per mitjà d’una sèrie de rutes molt assequibles (em refereixo tant
Ara ha fet un any que vaig penjar aquest apunt en el qual parlava de mon germà i del seu admirable procés de recuperació després d’un accident fortuït mentre caminava per la muntanya. Un accident que li va lesionar el genoll i que posteriorment se li va complicar fins arribar a provocar-li una trombosi.L’apunt l’escrivia per destacar la seva força
Per una sèrie de circumstàncies que ara no vénen al cas, abans d’ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la roda de premsa de presentació del Festival Circ Cric al Montseny i, de retruc, de conèixer un home que és un gran artista i una gran persona. Es diu Jaume Mateu, però tothom el coneix com Tortell Poltrona. No crec
Ahir, divendres 30 de març, la Montserrat Bayà, fundadora i una de les ànimes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), es va jubilar i amb aquest motiu un centenar d’amics seus i membres de l’Associació ens vàrem aplegar a la cinquena planta de l’Ateneu per retre-li un homenatge sorpresa. Sobre la Montserrat, memòria viva
Magnífica, la carta als Reis que va escriure per a mi l’A. i que aquest cap de setmana s’ha fet realitat amb una estada sorpresa a Collbató: un poble tranquil i acollidor. Si més no en aquestes dates de gener, tan allunyades de la temible “temporada alta”. Jo ja m’hi hauria quedat… A més a més,
Fa quatre anys, de resultes de la nostra primera visita a la Toscana, un matí de dissabte a primera hora -el moment ideal per no fer gaire cua- l’A. i jo ens vàrem enfilar fins al mirador que hi ha al cim de la cúpula que Brunelleschi va construir a la catedral de Florència. Tal
Ara fa quatre anys l’admirat amic i coblocaire Marcel Campà, arran d’una visita que va fer als frescos de Piero della Francesca que hi ha a l’església de San Francesco a Arezzo (Toscana), comentava en el seu Bloc (vegeu-lo aquí) com aquelles imatges excelses li recordaven algunes obres de l’època rosa de Picasso. En Campà, que d’aquests afers hi entèn
Itàlia és terra de bon art i de bon menjar. I en aquest darrer apartat hi incloc no només els àpats normals sinó també la meravella dels seus gelats i el seu excels cafè. Des que l’A. i jo ens hem convertit en visitants assidus d’aquell país hem procurat combinar el gaudi estètic davant d’un fresc
L’escena té lloc a la terminal 1 del camp d’aviació del Prat. Són quarts de 10 del matí del divendres 30 de setembre i per la megafonia acaben de dir que comença l’embarcament del nostre vol en direcció a Venècia. Com és habitual en aquests casos de seguida s’ha format una llarga cua davant del taulell on un
(n’hi ha més) Aquí trobareu l’enllaç al video que ha penjat Vilaweb amb el parlament íntegre de Mònica Terribas. Una altra peça oratòria que val la pena de seguir. I ara, vinga, que ja està oberta la veda perquè els que ja coneixem -pontífexs de l’autoodi amb l’índex enravenat i rictus al rostre com qui ensuma merda- comencin
Un dia d’aquesta setmana, aprofitant la calma de l’agost barceloní, l’A. i jo vàrem visitar la magnífica exposició de fotografies de Francesc Català-Roca que es pot veure a la Pedrera (vegeu-ne aquí les dades) fins al 25 de setembre. Passejant pels diversos àmbits de la mostra vàrem poder gaudir del talent de l’artista i de la seva intel·ligent utilització de la llum, present
Llegeixo a El Punt Avui que uns quants gironins van recordar ahir la figura del recentment desaparegut Miquel Pairolí (vegeu aquí) de la millor manera que es pot evocar la figura d’un escriptor: llegint la seva obra i vivint-la amb la màxima proximitat i intensitat. Pel que s’explica en la crònica (vegeu-la aquí) un grup d’amics i admiradors