Totxanes, totxos i maons

Per una sèrie de circumstàncies que ara no vénen al cas, abans d’ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la roda de premsa de presentació del Festival Circ Cric al Montseny i, de retruc, de conèixer un home que és un gran artista i una gran persona. Es diu Jaume Mateu, però tothom el coneix com Tortell Poltrona.

No crec que calguin gaires detalls sobre les virtuts com a pallasso de l’amic Poltrona, però sí que em sembla interessant recomanar-vos que entreu aquí per veure amb detall la programació que està prevista des de demà mateix fins al 17 de juny a la carpa del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera.

A part d’espectacles del mateix Cric Cric hi ha programades altres companyies i grups del món del circ, teatre amb el “Non Solum” de Sergi López i concerts de música amb gent com Quico Pi de la Serra, Sidonie, Very Pomelo, Paul Fuster, Mishima, Mazoni o La Troba Kung-Fú.  (n’hi ha més)

Però, com he dit més amunt, en la figura de Tortell Poltrona s’hi aplega una dimensió humana i cívica que va més enllà de la seva fama com a pallasso. I per copsar com cal aquesta part del ciutadà Jaume Mateu acaba de sortir a les llibreries un llibre breu -100 pàgines que es devoren ràpidament- i ple de substància que ens permet conèixer com pensa el nostre home.

Es titula “Opinions d’un pallasso. El compromís social de l’artista”, el publica l’editorial Proteus (vegeu aquí) i és la transcripció d’una conversa amb Miquel Osset en el transcurs de la qual s’aborden els inicis de Poltrona (repartia tortells a la pastisseria d’en Foix a Sarrià), la seva visió del món de l’espectacle, les seves vivències relacionades amb el projecte Pallassos Sense Fronteres, del qual va ser un dels primers impulsors, sobre el present que vivim i el futur cap al qual ens encaminem.

El llibre -que ja avanço que serà un dels títols destacats de les meves recomanacions de Sant Jordi que com cada any aviat penjaré aquí- ens presenta la dimensió cívica d’un personatge que té les idees molt clares i que no té cap escrúpol a l’hora d’expressar-les públicament.

Us deixo amb un simple tast triat a l’atzar d’aquest llibre ple d’idees ben exposades. És la resposta de Tortell Poltrona quan Osset li pregunta sobre la clau del manteniment de Pallassos Sense Fronteres després de tants anys:

“Quan fas això et quedes enganxat. Aquí fem moltes coses que són inútils, que les fem perquè ens sembla que no tenim altre remei que fer-les. Però veus que, amb un espectacle com aquest pots fer cultura: és a dir, pots fer art que canvia la forma de viure, de pensar i d’actuar de la gent. I en aquestes actuacions la vessant cultural és immensa. No hi ha punt de comparació amb una actuació que facis aquí, a un teatre o a una festa major: fas art, però la part cultural es dilueix molt. Allà, com que no hi ha res més, és un acte únic. Això el fa molt valuós. I com que és molt valuós, quan n’has fet un, vols repetir. (…) Fer una cosa així, amb els recursos per poder-la finançar, és una experiència teatral i de vida impagable.”