Totxanes, totxos i maons

Itàlia és terra de bon art i de bon menjar. I en aquest darrer apartat hi incloc no només els àpats normals sinó també la meravella dels seus gelats i el seu excels cafè.

Des que l’A. i jo ens hem convertit en visitants assidus d’aquell país hem procurat combinar el gaudi estètic davant d’un fresc de Piero della Francesca o la façana d’una església dissenyada per Palladio amb el gaudi més físic -però igualment sublim- d’uns bons “picci al ragú”, un gelat… o un cafè. Sobretot quan aquest cafè el prenem entre quatre parets carregades d’història.

Aleshores, un cop asseguts i ben instal·lats, despleguem la segona fase de l’operació: resolem els encreuats de Màrius Serra i de Fortuny d’una Vanguardia que ens hem emportat prèviament de Barcelona.

(n’hi ha més)

La primera vegada que vàrem acomplir aquest ritual va ser al Caffè Greco, de Roma (vegeu aquí), al març de 2007. La segona va ser l’estiu de 2009 al Caffè Gambrinus de Nàpols (vegeu aquí), la tercera va tornar a ser a Roma, a l’estiu de 2010, en aquesta ocasió al Caffè San Eustachio (vegeu aquí), que passa per ser el lloc on serveixen el millor cafè del món. La quarta va ser ara fa just un any, al Caffè Duomo de Pisa (vegeu aquí), al final d’un cap de setmana de tardor que l’A. i jo vàrem dedicar a passejar per la regió toscana del Mugello.

I, com no podia ser altrament, aquesta col·lecció de combinacions entre el bon cafè i els bons jocs de paraules s’ha vist enriquida a Venècia amb una nova entrega. Una entrega, a més a més, múltiple ja que, tenint en compte que no tots els dies es té l’oportunitat de visitar la Sereníssima, ens vàrem permetre una filigrana: vàrem anar dues vegades al Caffè Florian (vegeu aquí) -la primera, de bon matí, asseguts a l’interior i la segona, havent dinat, a la terrassa- i una vegada al Harry’s Bar (vegeu aquí) per provar el seu mític -i deliciós- còctel Bellini.

A part de la imatge que il·lustra la Totxana d’avui, que correspon a la primera visita al Florian, en tots els casos ha quedat constància gràfica de la feina feta amb els encreuats dels amics Serra i Fortuny mentre el nostre paladar fruïa amb les meravelles dels dos establiments.

Activeu els arxius que trobareu just a sota d’aquest apunt i ja m’ho sabreu dir. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!