La trepidant actualitat político-electoral del moment ha posat en el punt de mira Brussel·les, seu provisional del govern legítim de Catalunya, i que abans d’ahir va rebre la visita de 45.000 catalans (segons la Policia belga) disposats a tenyir de groc i envair pacíficament els seus carrers… i el seu transport públic. Per cert, que
Aquest bloc ha estat massa temps callat, però no pot restar ni un minut més en silenci sense exigir la llibertat de Josep Rull, legítim conseller de la matèria de què tracta el bloc. També la llibertat dels altres nou presos, naturalment. Conseller, us volem ben aviat a casa i plenament restituït en el càrrec i en les
El projecte estrella de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària, pel que a transport públic es refereix, és la “Metroguagua”. Sota aquesta enganyosa denominació, que evoca una gran infraestructura subterrània per a orgull dels seus ciutadans i a l’alçada de les grans metròpolis, s’hi amaga una vulgar línia d’autobús (una guagua com diuen allà),
Em vénen a la memòria alguns rètols llegits a diferents mitjans de transport. Vegem-los, de més modern a més antic. Les portes dels vagons del metro estaven abans presidides per un antes de entrar, dejen salir, norma d’una lògica aclaparadora per guanyar ordre i rapidesa a les parades però que no sempre era (ni és)
En aquest bloc vaig publicar, fa algun temps, una sèrie dedicada als ferrocarrils i tramvies que apareixen als àlbums de Tintín, començant pel primer, Tintín al Congo. Gran error per la meva part ja que, per poc tintinaire que hom sigui, és sabut que a aquell llibre el va precedir un altre que s’aparta del
De la ceca a la meca i la vall d’Andorra, diu la dita. Fent ordre de papers m’han aparegut avui dos retalls de diari dels anys noranta que parlen ambdós d’un projecte de metro a Andorra. El primer fa referència a l’anunci, per part del llavors cap de govern Marc Forné, de que s’estava fent
Brussel·les ha activat aquests dies un impressionant operatiu per tal d’evitar possibles atemptats terroristes. Fa tot just una setmana dels fets de París i la probabilitat de noves accions, la necessitat dels governs de ser més contundents i una certa paranoia (comprensible) entre la ciutadania ha portat a prendre espectaculars mesures, des de desplegar de
Aquests són alguns dels compromisos en matèria de transport públic de les diferents candidatures a l’Ajuntament de Tarragona. ICV Fomentarem el transport públic col·lectiu i el vehicle elèctric Millorarem el transport públic Racionalitzarem el sistema de transport públic municipal i arribarem a acords d’extensió i localitats veïnes Establirem sistemes de bonificació CUP Proposar un
Als dos àlbums de les aventures de Tintín a la lluna no apareixen vehicles sobre rails. Per lògica, tot el protagonisme se l’enduen els coets i els ginys per circular per territori selenita, de manera que hem d’esperar a L’afer Tornassol per retrobar-nos amb trens i tramvies. I no ho podíem fer en millor lloc: Suïssa. Efectivament,
A l’hora d’ambientar les aventures de Tintín, el dibuixant Hergé opta a El temple del sol per fer-hi aparèixer un tren ben real: el denominat Ferrocarril Central del Perú, el que va de Callao (on, per cert, comencen les aventures dels protagonistes) a Huancayo. És de ben segur aquesta línia. A banda que el guió esmenta les
És una llàstima que a El ceptre d’Ottokar no aparegui cap referència ni ferroviària ni tramviaire, perquè l’escenari en què es desenvolupa l’acció (el fictici regne de Sildàvia), paradigma de l’Europa balcànica, demana almenys un mitjà de transport comme il faut: potser un antiquat tramvia amb pantògraf, tan típic d’aquelles contrades, o, per què no?
Continuem el periple de Tintín, després d’unes quantes setmanes d’interrupció, amb un nou àlbum, L’illa negra, localitzat a les Illes Britàniques i on trobem tres referències ferroviàries. Què menys: aquí nasqué, entre Liverpool i Manchester, el 1830, el ferrocarril, un sistema de transport cridat a revolucionar els hàbits de mobilitat de la societat. La primera referència, només
Un atemptat al punt quilomètric 123 del ferrocarril entre Shangai i Nanking és un dels episodis destacats d’El lotus blau. L’incident, en el context de la guerra sino-japonesa, de fet n’és el pretext, procés relatat a la pàgina 22 amb una lliçó de com es manipula informativament l’opinió pública. Aquell ferrocarril tintinaire era lent i a vapor, però
L’àlbum Els cigars del faraó transcorre, meitat i meitat, per dues zones ben diferents del planeta: el Proper Orient (Egipte, Aràbia) i l’Índia. A la primera no apareix cap mitjà ferroviari però sí a la segona, i no és estrany perquè l’Índia era, i és, tota una potència ferroviària: els 63.140 quilòmetres de xarxa (39.234 milles), electrificada en un 28 %, el converteixen
Al segon àlbum del reporter més famós del còmic, Tintín a Amèrica, apareixen diversos ferrocarrils a vapor formant part de la trama, des de l’arribada de Tintín a Chicago fins a una persecució, l’explosió d’una vagoneta de dinamita o la situació límit que viu el protagonista lligat a les travesses, el qual salva la vida gràcies a una providencial