Quan la nit acarava el darrer tram, un ocell negre desconegut, de la mida d’un puny, semblava que em volia dir o demanar quelcom i no he fet cap esforç per desxifrar-ho perquè no en coneixia la raça ni el nom, de l’ocell, i sense raça ni nom no és possible la confiança. A més,
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, «Tenir o dur follet» vol dir anar-se’n molt de pressa, no poder esser agafat; no poder esser trobat un animal, una persona o una cosa que es cerca; desaparèixer misteriosament. Precisant encara més també indica que «a Mallorca i Eivissa, el concepte de follet és molt distint del que se’n té
Josep Carreras arrancava al punt més alt de Nessun Norma (Dilegua, o notte / Tramontate, stelle / Tramontate, stelle / All’alba vincerò / Vincerò / Vincerò) quan ell arribava al final del llibre que havia llegit d’una tibada, set hores mal comptades sense aixecar els ulls del text: “… i el garrover dit del Lladre
La felicitat és aquest anyell blanc a resguard de sa mare, diu el mestre enjogassant la mirada que mai no ha deixat de ser d’infant. L’anyell, amb les cames encara poc acostumades a la vida i que no són a temps d’aprendre-ho tot, és d’un blanc feridor i net. Plou emperesidament, com si l’aigua s’entretingués
Culejar per internet, sobretot per a aquells que som pixapins digitals, és una aventura que saps com comença però no com acaba. Manta vegades no trobes allò que cerques –molt probablement per imperícia a l’hora de fer la recerca- o, si trobes res semblant al que cerques, dubtes de la seva certesa, la qual cosa
Voler convertir el panorama que abasta sa mirada en un indret on encara no hi han arribat els topògrafs, un punt no marcat en el món, lliure de l’especulació i d’escòria. Voler beure’s glop a glop la serralada que l’esguarda i el preserva i que tant pot ser de llibres, d’esbossos de murals infinits a
Els panys i les claus dels calaixos del canterano són rellotges, diu el marrec al seu padrí, que està uns instants a fer-se càrrec del prodigi. Quatre rellotges i només dos parells d’agulles, les dues claus que resten de la seva vella història. Com podrem regir el temps, d’aquesta manera, es demana retòricament el padrí.
I no li costa gens imaginar-se en Niccolò Paganini fent plorar de pura emoció la dama que més li agrada del concert fent dir al seu violí Cannone Guarnerius tot allò que ell seria incapaç de dir-li amb paraules. Ja li anava bé, al genovès, que corregués la brama malèvola que havia venut l’ànima al
Ha sortit de la becada –així ho pensava tot i que la migdiada ha passat de llarg la mitja hora- amb l’alenar accelerat, amb el cor molt atropellat i amb la imatge nítida d’aquell capellà, professor de literatura, que durant uns anys, per ell, va ser un veritable turment, un malson que el perseguia nit
El Moix de casa és negre i en un intent certament reeixit per desempallegar-se de la suposada malastrugança que diuen que encomanen els moixos negres, té les quatre potes, la barra i la boca blanques, amb una llenca del mateix color acabada en punta que va del musell fins a l’entrecella. Val a dir que
Canta’m mentre em fregues l’esquena, comptem una altra vegada les pigues i dibuixa’m-hi amb les ungles el mapa dels antulls i la ferocitat, li diu amb la veu més amanyagadora. I mirant per la finestra a pis d’ulls de la sala de bany li demana tot seguit que li assenyali la sendera que du a
Quan enfila el carrer de ca seva fa un alè perquè no caldrà que s’esforci més a dissimular la coixesa que, com més va, més se li accentua, talment com li va avançar el metge especialista, una eminència, certament, però eixut com una pansa i incapaç d’esbossar un mig somriure. Hi ha mals que mai
Qui va inventar el tallaungles no comptava amb el soroll peculiar que emetria l’estri en tallar l’úrpia. El padrí que m’ensenyà a tallar-me-les em feia començar sempre per les ungles de la mà dreta perquè era la més entremaliada per a un dretà i sempre calia escometre en primer lloc les feines més exigents. Encara
L’aire no ho és més si acarona la nit, de la mateixa manera que el temor vestit de por no es fa més poderós amb la fosca. L’home que així reflexiona travessant el poble que el va néixer i que voldria que acollís el darrer respir, no coneix l’extensió de l’alegria: mai no l’ha fruït
«Després d’això, vessaré el meu esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves, visions». Això diu que passarà el profeta Joel en el decurs del dia del senyor que, «Tot just arriba, devora com el foc i quan ha passat encara crema com