marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de gener de 2021
1 comentari

TENIR FOLLET

Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, «Tenir o dur follet» vol dir anar-se’n molt de pressa, no poder esser agafat; no poder esser trobat un animal, una persona o una cosa que es cerca; desaparèixer misteriosament. Precisant encara més també indica que «a Mallorca i Eivissa, el concepte de follet és molt distint del que se’n té a la Catalunya continental. Les entremaliadures d’aquests a les illes són atribuïdes als dimonis boiets i als homonets de colzada; el follet (pronunciat fullet fins i tot en els pobles mallorquins que distingeixen la o àtona de la u) és un esperit diabòlic que certes persones duen damunt, generalment dins una bossa o sarró, i que està al servei del qui el duu i li confereix especials propietats màgiques, principalment la de poder fugir o descomparèixer misteriosament. A Eivissa diuen que el sarró on es porta el follet ha d’esser de pell de mostel o de gat, amb el pèl dedins. Conten que el qui duia follet, en veure’s perseguit o en perill, cridava: «Follet, vina a ajudar! Amic meu, ajuda!»; aleshores sortia el follet i el feia desaparèixer de dins les mans dels qui l’havien agafat o dels qui el perseguien. A Eivissa és creença vulgar que els qui donen follet, o sia, que confereixen les habilitats sobrenaturals indicades, són els capellans».

Encara que no es digui, o es digui tan poquet que ni es nota, és ben segur que en aquests temps hipertecnificats, domotitzats i enxarxats hi ha animals, coses i persones que tenen follet, seguint la primera descripció de l’expressió; i també n’hi ha molts, excessius -de la reialesa i tot, com han canviat les coses!-, que tenen bo amb el dimoni i de cop s’escapoleixen de qualsevol perill i, sobretot, de la llei i de la justícia.

Per Mallorca, en els primers anys del segle XVIII, hi corria un dels bandolers més llegendaris, l’alaroner Mateu Reus, Rotget, que tenia follet, fet que li permeté actuar durant molt de temps. Coneixia prou bé bona part de la Serra de Tramuntana, era molt astut i aconseguí una xarxa de suport ben atapeïda i heterogènia. Si atenem la tradició oral, prou abundosa, la seva figura casa perfectament amb el robinwoodisme i, per això, ha deixat petja en la toponímia, per exemple Sa Cova d’en Rotget, a Alaró, o l’Olivera d’en Rotget a la possessió de Son Vivot, a Bunyola. Hi ha d’altres oliveres a altres indrets atribuïdes al personatge perquè, segons la tradició, aprofitava aquests arbres per amagar-hi queviures o per amagar-s’hi ell, sobretot de nit. Contra ell, en l’operació dissenyada per apressar-lo, s’armà una força que reuní 200 dragons, 100 granaders i 400 soldats, als que s’hi afegiren més de tres-cents civils.

Com no podia ser d’altra manera, la seva captura va ser possible per la traïció de la seva, o d’una, enamorada amb qui es trobà a Lluc el 15 de novembre de 1728. El follet d’en Rotget feia de pell al seu punyal, que no abandonava en cap moment. Quan es volia fer el fonedís i desaparèixer, l’agafava amb la mà dreta i es produïa el prodigi. La nit del dia de l’encontre entre l’enamorada i en Rotget, s’organitzà un ball i l’enamorada, seguint el pla de la traïda, li demanà que l’hi acompanyàs sense el punyal. En Rotget així ho va fer i es cavà la fossa. Infructuosament cridà al seu follet, «ajuda’m, amic meu», en veure com li plovien els cops de per totes bandes. I el que són les coses: el mateix dia, havia encomanat una missa a la mare de Déu de Lluc en propi sufragi.

Avui, justament, fa 292 anys de la seva execució.

Per ventura caldria anar a Eivissa a veure si trobam un capellà disposat a conferir-los el do de tenir follet.

EL CA LENÍN
10.03.2009 | 11.48
DELERS D’ESCRIVENT
29.03.2010 | 1.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.