marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 d'octubre de 2020
0 comentaris

ELS VELLS I ELS SOMNIS

«Després d’això, vessaré el meu esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves, visions». Això diu que passarà el profeta Joel en el decurs del dia del senyor que, «Tot just arriba, devora com el foc i quan ha passat encara crema com la flama». El profeta Joel va preveure dues plagues: una sequera extrema i una invasió de llagosts que no deixarien res per verd. I tot perquè reclamava una veritable conversió del «poble elegit» fent-li una recomanació ben clara: «Esquinceu-vos el cor, i no els vestits».

Tanmateix, fent-me lluny de les interpretacions canòniques de les profecies de Joel, que desconec, m’he clavat en aquesta idea dels somnis dels vells i no tant en la de les visions dels joves, car es dona per suposat que les prediccions i altres menes de profecies provenen de persones amb força experiència vital, que és el que aporten els anys.

És clar que Joel es refereix als somnis com als projectes o a les esperances que semblen no tenir cap probabilitat de realitzar-se; per manca de temps, en aquest cas. De la mateixa manera, les visions que descarta el profeta en els joves són les que tenen a veure amb Déu i la seva plenitud. D’aquesta manera, segons Joel, l’arribada del Senyor ho capgirarà tot: els somnis retornaran als vells (vol dir que tindran temps -anys- de seguir lluitar per ells) i els joves cobraran l’experiència necessària per veure clarament el rostre del Senyor.

Més enllà d’aquesta visió beatífica, em qued i insistesc en la idea de vells sense somnis que el mercat o la productivitat que ara mateix imperen amb una violència esborronadora, reforcen. Tant és així, que als vells –en gros i en general- els englobam en aquest registre tan ofensiu de “classes passives” i els tractam -en general, insistesc-  com a generadors de problemes, de despesa, de càrrega; de molèstia o de nosa. Així, els robam els somnis i els abocam a la solitud.

I fins que no retornem els somnis als vells no deixarem de ser dignes objectius de totes les plagues.

 

TOT EN ORDRE
27.09.2019 | 9.00
MIRADA EN VICI
09.03.2017 | 5.13

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.