marginàlies

L’aire no ho és més si acarona la nit, de la mateixa manera que el temor  vestit de por no es fa més poderós amb la fosca. L’home que així reflexiona travessant el poble que el va néixer i que voldria que acollís el darrer respir,  no coneix l’extensió de l’alegria: mai no l’ha fruït perquè els sucadors d’alegries es poden considerar llicenciosos i l’harmonia  que ens fa més éssers escollits no permet l’excés de rauxa. La nit no acapara tots els perills però enforteix els més arrogants, pensa l’home que tanmateix es lamenta d’haver estat tan probe, tan home en nit que no ha sortit mai de l’avorriment. I prova de somriure i de l’esforç en neix una llampada.