marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de novembre de 2020
0 comentaris

EL GENOLL DEL GENTILHOME

Quan enfila el carrer de ca seva fa un alè perquè no caldrà que s’esforci més a dissimular la coixesa que, com més va, més se li accentua, talment com li va avançar el metge especialista, una eminència, certament, però eixut com una pansa i incapaç d’esbossar un mig somriure. Hi ha mals que mai no moren, li digué ja fa estona; podem deixar en no-res el dolor, però el mal roman. I el seu mal al genoll se n’anirà amb ell a l’altra banda, no ho ha assumit encara, però serà així. Sap que no podrà estar molt a proveir-se d’un gaiato i no hi pot donar passada perquè està ben segur que amb ell, per als altres, serà molt més coix del que és ara i mai més no podrà exhibir, sense gens d’altivesa, això no obstant, la seva planta de senyor amb totes les lletres, de gentilhome d’altre temps i d’aquest. També és conscient que, per molt que dissimuli, no pot evitar la lleugera vacil·lació que li provoca el genoll insegur, poruc, al seu parer, un genoll pusil·lànime, es diu amb ràbia, que fa que tothom li demani com va, com està, què tal el genoll dels dallons, com si el seu cos no tingués cap altre membre, com si, malgrat el caminar subtilment indecís, no li poguessin demanar abans, just després de la salutació, quin és el darrer llibre que ha llegit, quin recomanaria o quina ha estat la darrera pel·lícula que l’ha complagut. I parlant de pel·lícules, a mitjan carrer que fa pujada i amb el genoll convertit en centre neuràlgic de tot el seu interès, s’imagina que és la segona dona de Maxim de Winter, el protagonista de “Rebecca”, que no té nom, simplement senyora de Winter, i retorna a Manderley que crema com una teia. I davant aquesta visió que l’atrau tant com l’inquieta, s’atura per contemplar ca seva de lluny i veu llum a la finestra del seu dormitori. La finestra té obertes les persianes, en aixecar-se el primer que fa és obrir-les, i darrera els vidres i la cortina hi veu una ombra. Hi ha algú a ca seva i ell viu sol i no sap ben bé per què està convençut que la intrusa no pot ser altra que la senyora Danvers, la piròmana, i que si no corre, i no pot pel seu genoll i solvent, també li calarà foc al seu cau.

EL TEMPLE DEL TEMPS
10.06.2020 | 8.15
QUINA VIDA?
06.03.2023 | 10.12

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.