marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de gener de 2021
0 comentaris

FLUIXESA D’EIMA

La felicitat és aquest anyell blanc a resguard de sa mare, diu el mestre enjogassant la mirada que mai no ha deixat de ser d’infant. L’anyell, amb les cames encara poc acostumades a la vida i que no són a temps d’aprendre-ho tot, és d’un blanc feridor i net. Plou emperesidament, com si l’aigua s’entretingués contemplant-se i les gotes poc denses volguessin mantenir la distància de seguretat que no sempre respecten els bípedes eixelebrats –marca del mestre- que sembla que floquin amb la mortaldat que provoca el maleït virus. Som fràgils, sí, els humans, assevera el mestre, sobretot de sensatesa. Fluixejam d’eima, agafats a l’una, certament, i quan aquesta flaquesa imperial de seny es fa amb el poder, anima els seus, els súbdits de la fretura d’esperit,  a assaltar els capitolis de l’entesa i de la ciència, i a atiar el caliu de l’odi i de la sang a lloure. La mentida és la veritat dels salvadors i d’aquests no hi ha manera d’alliberar-nos-en, diu el mestre seguint els saltirons de l’anyell. Sí, es reafirma, la felicitat és aquest anyell blanc.

REGANYOL
08.04.2010 | 1.53
FANTÀSTIC ZWEIG
31.08.2018 | 10.31

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.