Ahir va visitar Sa Casa Llarga el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, Joan Tardà, per celebrar amb els gazanencs l’obtenció d’una partida de cent mil euros dels Pressupost Generals de l’Estat que s’invertirà en obres de millora i adequació del casal. El projecte de Can Gazà, institut contra l’exclusió social, es convertir Sa
Seixanta mil persones moren en el món diàriament de fam. Segons Arcadi Oliveres, que anit era a Palma per parlar de les relacions Nord-Sud, aquesta dada esgarrifosa converteix la fam en el primer problema mundial a resoldre. La FAO, explicà Oliveres, el 2008 posà preu a l’eradicació de la fam: creant un fons d’emergència en
La dona de fer feines ha matinat, avui, i li agrada anar fent sense destorbs; i jo en som un, per ella i el seu quefer, perquè, com un ca gros, som pertot fent nosa. És santa Coloma, avui, que comparteix dia amb sant Silvestre. Ma mare, que ho nom, Coloma, sol dir que els
La humitat és per tot. Les articulacions ja fa dies que m’ho diuen. Aquest dissabte de Nadal s’ha aixecat plujós. Plou amb ganes de fer bé, però penetra tant, l’aigua, que aixecarà més de dos referits. Anant cap a Can Gazà per donar les bones festes als residents, no sé ben bé per què em
Ahir, al polisportiu de sa Pobla, ens reunírem més de cinc-cents “Amics de Can Gazà”, un èxit aclaparador atribuïble, sens dubte, a l’empenta dels companys poblers encapçalats per Pep Aguiló. Un cop més quedà demostrat que la gazanenca és una causa molt compartida. I és sobre aquest suport important i sostingut que podem seguir treballant
Contemplar-ho tot des de Can Gazà, a part de ser un privilegi per als sentits, significa acarar-te a l’absurditat de tot plegat que, un cop abastada a grans trets, esdevé rabiada no gens continguda. D’entrada, és sorprenent –i alliçonador- que un espai natural tan bell i aviador de colpiments sensitius es posi a disposició dels
Sol ser habitual que els béns i diners incautats als tractants de la droga reverteixin en la lluita contra el narcotràfic. No obstant això, la darrera paraula sobre el destí d’aquest cabal la té el jutge que coneix o atén cada cas en concret. A Palma, el mes de setembre d’enguany, la policia descobrí al
El sol fa el repèl a les ovelles que, en haver fer el primer àpat del dia, cerquen l’ombra protectora de la paret d’esquena d’ase. Saben que tanta llum matinera constipa. Fa goig, el camp, entrats a la tardor. Reverdeixen els prats i les mosques que, amb tanta inestabilitat atmosfèrica, van esvalotades i més empipadores
Ara mateix deuen estar operant en Toni, un dels hortolans de Can Gazà. L’operació per extreure-li la tumefacció maligna de la llengua està previst que duri dotze hores. En Toni presumeix –i els fruits ho confirmen amb escreix- de conrar les millor albergínies i ravenets del mon. Ahir es volgué acomiadar dels seus companys gazanencs
A Can Gazà la vida balla a la seva però no eixelebradament. Tot és extrem, aquí, fronterer amb el surrealisme. I d’aquest estat catalèptic a moments no se n’allibera ni l’esperança, que acostuma a seure, apesarada, a la sala d’estar carregada de fum de tabac i alens extenuats. Debades algun resident li demana de jugar
N’hi ha que ho tenen mal de creure, però les colles de famolencs no deixen de créixer. A Can Gazà ho notam al rebost i a la taula: a banda dels trenta residents, diàriament donam un plat de calent a una mitjana de devuit aganats. En paral·lel, setmanalment, de cinc a vuit famílies vénen a
El mes de febrer d’enguany, la família Feliu-Fernández, propietària de “Sa Casa Llarga” i molt sensible a les necessitats humanes, cedí gratuïtament i per tres anys l’ús de la finca a “Can Gazà, Institut contra l’exclusió social”. Aquesta generosa cessió complementa les activitats i finalitats de la pràctica assistencial de “Can Gazà, ICES”, basades en
Morro Njie és un gambià eixerit que dijous que ve operaran a Son Dureta d’anquilosi òssia i fibrosa a la mandíbula, malura que, des de fa vint anys, només li permet l’obertura mínima –un dit com a molt- de la boca. Als cinc anys –ara en té vint-i-cinc- una ferida oberta a la galta dreta
La Unió Europea, en un intent més per mirar d’eradicar o fer decréixer la pobresa en els seus dominis, decidí fa un temps declarar el 2010 “Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social”. La malaurada crisi i les seves profundes conseqüències no afavoreix gens aquest objectiu eradicador, certament. I sobre la pobresa
Les ovelles ben toses tenen una mirada diferent. El sol i la calor les entabana d’allò més però així i tot encara tenen ganes de saltironejar. L’anyell més jove –setmanes, té- porta un xumet penjat al coll. Xu-li, li ha posat l’encarregat de la guarda. I al darrer cabrit que ha nascut, Ulisses. Tots tenim