marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ELS VERALS DE MARGINÀLIA

EL BANC MUNDIAL I ELS FAMOLENCS

29 d'agost de 2008

Cal advertir que em not molt pesat i morbós –vull dir xacrós- el discórrer, avui dematí, i les dosis elevades de cafeïna amb què pretenc combatre l’endropiment cap efecte no em fan. Llegesc que el Banc Mundial ha recomptat els pobres del món i, basant-se en les dades de l’any 2005, conclou que n’hi ha

Llegir més

FER LA FAM

25 d'agost de 2008

La pobresa és un conill apocalíptic a qui l’acabalat de torn ha empegat la cua i l’hi ha encesa perquè cali foc a les rotes tot deixant els roters en la misèria. I des dels posts de comandament repartits estratègicament per tots els dominis de la humanitat, els rics i afortunats contemplen privilegiadament els estralls

Llegir més

LA DECLARACIÓ DE ZACARIES

22 d'agost de 2008

Jo, Zacaries Irresmés, manc, camacoix i altre temps bonvivant. Cinquanta-cinc anys. Exmariner. Vaig estar embarcat en el iot d’un milionari alemany amb el qual vaig fer dues voltes senceres al món. Fa vint-i-vuit anys, en la flor de la vida, nedant a una platja mallorquina el nom de la qual no diré perquè just pensar-lo

Llegir més

JÚLIA I LA VIDA ETERNA

21 d'agost de 2008

El responsable ja se n’anava quan la Júlia el parà per demanar-li si volia dedicar-li un momentet. Naturalment, li respongué interessat. Miri, els serveis socials no em fan ni punyeter cas i ca meva, la que fa vint anys vaig llogar, em cau damunt. El propietari no hi ha posat mai cap palada de ciment

Llegir més

EL VALOR D’UN TRONXO DE COL

14 d'agost de 2008

A l’hora de tancar la botiga gran de fruites i verdures,una parella –dona i home- de trets andins seuen a l’escaló de l’entrada del banc que fa cantonada. La dona porta en banderola una bossa enorme i l’home juga amb un bastó –probablement el pal d’una granera desballestada- sense perdre de vista un carretó de

Llegir més

PER LLEI, A LA TENEBRA

22 de juliol de 2008

En Maurici és un poliomielític epilèptic, fill de pare pegador, que ben prest prengué el rost de l’alcohol i altres esclavituds. No cal detallar la seva vida perquè només amb aquestes dades s’endevina ben mòlta pel complex i la ràbia. Fa sis anys, en el ple de la seva follia, en una nit gata i

Llegir més

INTEMPERAIRES SENSE REFUGI

14 de juliol de 2008

A Mallorca, els dies de sol feixuc, a les platges se sent l’olor de bronzejadors, en els carrers i carrerons dels enclavaments turístics la ferum de pixats de cervesa i en els suburbis de Ciutat, la sentor de la misèria. Com per tot, és clar. En els marges dels espais que ocupam els que trampejam

Llegir més

AIRE FATIGAT

9 de juliol de 2008

Fa sis mesos i tretze dies que només fuma tabac, i poc, i beu cervesa sense alcohol. Fins aquest temps i des de feia quinze anys depenia de l’alcohol i d’un combinat en el que els ingredients bàsics eren l’heroïna, la cocaïna i dosis altes de qualsevol benzodiazepina. Se’n fa creus, de l’animalada de diners

Llegir més

ARENA EN SUSPENSIÓ

1 de juliol de 2008

Es fa dir Jordi i és txec, alt i ros com un personatge de rondalla. Va amb les espatlles molles, tot i la seva joventut, i té l’alè que li put per excés de vi de potada i cervesa. Tanmateix, encara no té els ulls derrotats. No demana almoina: reclama feina, però li han robat

Llegir més

UNA MALADA SENSE SOSTRE

27 de juny de 2008

En Pep té quaranta-un anys i res més. Bé, sí, té la sida des de fa deu anys, però en fa més de dos que no pren la medicació per controlar-la. En Pep, per això i altres equinoccis, té diarrea sangonosa des de fa una setmana. Res més. Només té això, en Pep: ni ofici,

Llegir més