marginàlies

La dona de fer feines ha matinat, avui, i li agrada anar fent sense destorbs; i jo en som un, per ella i el seu quefer, perquè, com un ca gros, som pertot fent nosa.

És santa Coloma, avui, que comparteix dia amb sant Silvestre. Ma mare, que ho nom, Coloma, sol dir que els dos sants es parteixen el darrer dia de l’any: la santa primer, després ell. En tenim més, de Colomes, a la família, que mereixen presents. Faig un cafè amb llet i croissant a un bar que em fa amic. Llegesc el resum de l’any 2009 d’un diari mallorquí i no me’n sé avenir: de les 32 pàgines –cap en català; ni tan sols un breu!- en dedica vint-i-nou al resum. I d’elles, quatre i mitja són de publicitat i tres més d’esports o, millor, sobre el Mallorca, en Rafel Nadal i en Jorge Lorenzo.

És a dir, descomptant a aquestes la primera i darrera pàgina del quadernet –també publicitària- en queden divuit i mitja per a l’avaluació que comença amb un titular terminant: el 2009 ha estat l’any en què s’acabaren les nostres seguretats per mor de l’atemptat d’ETA del mes d’agost que es cobrà dues víctimes mortals. Hi dediquen dues pàgines amb profusió fotogràfica.

Les dues pàgines següents les dediquen a la corrupció política, també convenientment il·lustrades. Una pàgina sobre l’atur i les conseqüències més nefandes de la crisi econòmica. Una més a l’any horrible d’Unió Mallorquina i una altra a debilitat política del PP illenc. Mitja sobre el finançament autonòmic; d’espoli, que és del que es tracta, òbviament no en parla. La grip nova té l’honor d’ocupar una plana sencera incidint en les morts causades a l’arxipèlag. Rodrigo de Santos comparteix tres parts de pàgina amb una altra ressenya ben cridanera: “Arden las calles de Palma por el estruendo de conflictos étnicos y religiosos”. Collons! El Pla “E” i el descontentament ciutadà també va a plana sencera, com la fi de l’imperi de “La Paca”, la narcotraficant local, les tensions –segons el rotatiu- de la política local i les set víctimes de l’enderroc d’un habitatge a Ciutat el 26 d’octubre. Les  morts violentes i els divorcis de la casa reial i altres cortesans ocupen les pàgines 20 i 21. També en són dues les pàgines roses que repassen les estrelletes que s’han deixat veure per l’illa. I una altra dedicada a un obituari on l’espai recordatori de Benedetti guanya de carrer al de Baltasar Porcel.

En acabat de fullejar el suplement he de fer un esforç suprem per casar tot això amb Mallorca. On podem anar amb aquest bagatge? No hem fet res de bo, els  mallorquins, el 2009? Cap cap calent i esperançador? Res per elogiar, per llustrar, per prestigiar? Res de cultura, d’activisme? Tan desastrosos som els mallorquins i qui ens va darrera? Però avui és santa Coloma i n’he de complaure tres de molt estimades. I he d’anar a Cort a celebrar que la Sala ha decidit fer fill il·lustre Josep Maria Llompart. El  seus comentaris sobre el suplement entabanat de diari que acab de descriure haurien estat ben sucosos.

Però avui és sant Silvestre i abunden les curses populars i les celebracions de l’entrada de l’any nou. Per cert, em top amb en Pep, un gazanenc que, després d’una descompressió a Can Gazà, podent fer front a les despeses d’una pensió, adquirí el valor d’intentar recuperar la confiança dels germans i no ho ha aconseguit: s’havien acostumat a no tenir-lo a prop; tant, que no existia, per ells. I refer no els ha anat bé. Em diu que té molta por perquè l’alcohol el torna a festejar i si cedeix a la seducció, em diu, no se’n sortirà; hi quedarà per sempre. Desitjar-li un bon any té molt de sarcasme. I no obstant, accepta el coratge i diu que farà bondat i que, en veure’s estret, vindrà a fer-nos una visita i s’allunyarà de la temptació. Bon any, Pep, li dic.

Bon any, dic a totes les persones de bé. I, com diu un cunyat meu, qui ens vol mal que engreixi vint quilos en dos dies i ben aviat sabrem qui és. Molts d’anys, bona gent!