marginàlies

Les ovelles ben toses tenen una mirada diferent. El sol i la calor les entabana d’allò més però així i tot encara tenen ganes de saltironejar. L’anyell més jove –setmanes, té- porta un xumet penjat al coll. Xu-li, li ha posat l’encarregat de la guarda. I al darrer cabrit que ha nascut, Ulisses. Tots tenim sobrenom, a la  finca, és la manera de ser qualcú sense cap rèmora. Els estius a Can Gazà també tenen la mirada  almoinosa, com les ovelles: sempre trobes un indret fresc a la casa per exhalar la calor. I tanmateix  afecta molt, la calda i l’aire pesat.

Per poca cosa els ànims s’encresten i els crits s’endiumengen. No és temps propici per a les bromes, l’estiu: poques tenen gràcia i moltes, sense raó, es converteixen en ofensives. Per això, s’han d’extremar les prevencions i les bones paraules. Els picapedrers que reparen la teulada i pinten els exteriors del  casal saben com han de burlar la solana. Fan una feina i molt ben feta. Feia prop de quaranta anys que no s’emprenia una reparació tan profunda, a la casa. Costarà un dineral però no podíem passar més. La  segona fase –que no té dia: tot depèn dels ajuts- comprendrà els adobs o substitucions de les persianes. Com una copeta d’or, deixarem Can Gazà. En Baldomer se n’anà fa mig anys i mesos per fer noranta dies de manobre i ahir demanà poder tornar a ingressar: només aguantà un mes. Mantingué  abstinència tretze mesos i a les dues setmanes tornà a xarrupar. El rescat és altíssim per alliberar una dependència.