El mes de febrer d’enguany, la família Feliu-Fernández, propietària de “Sa Casa Llarga” i molt sensible a les necessitats humanes, cedí gratuïtament i per tres anys l’ús de la finca a “Can Gazà, Institut contra l’exclusió social”. Aquesta generosa cessió complementa les activitats i finalitats de la pràctica assistencial de “Can Gazà, ICES”, basades en
Morro Njie és un gambià eixerit que dijous que ve operaran a Son Dureta d’anquilosi òssia i fibrosa a la mandíbula, malura que, des de fa vint anys, només li permet l’obertura mínima –un dit com a molt- de la boca. Als cinc anys –ara en té vint-i-cinc- una ferida oberta a la galta dreta
La Unió Europea, en un intent més per mirar d’eradicar o fer decréixer la pobresa en els seus dominis, decidí fa un temps declarar el 2010 “Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social”. La malaurada crisi i les seves profundes conseqüències no afavoreix gens aquest objectiu eradicador, certament. I sobre la pobresa
Les ovelles ben toses tenen una mirada diferent. El sol i la calor les entabana d’allò més però així i tot encara tenen ganes de saltironejar. L’anyell més jove –setmanes, té- porta un xumet penjat al coll. Xu-li, li ha posat l’encarregat de la guarda. I al darrer cabrit que ha nascut, Ulisses. Tots tenim
Basili fa sis anys que és hoste de Can Gazà. És extremeny, quaranta i escaig anys, multiocupat –eufemisme per dir que ha fet de tot per cobrar sous mísers-, emocionalment fràgil i amb alguns desajustaments psíquics que el mantenen lligat de per vida a la farmacologia. Durant cinc anys, els anteriors a l’ingrés gazanenc, per
Esgarrifa l’amatença de la vena a l’escomesa eufòrica de l’agulla. Els ulls esbatanats del fill dirigeixen l’operació perquè el vou-veri-vou de pare en heroïna aplaqui la ràbia que endossa a cada cop de puny a la cara de sa mare, que derrota la pallissa mans plegades sobre el ventre desguarnit. Cau molt lluny, l’alberg, i
Avui, en el pati de la Misericòrdia, arranca la segona edició de la fira “Còmic Nostrum”, un esdeveniment nascut de l’Associació d’Amics i Víctimes del Còmic que vol convertir-se en un referent sociocultural a l’illa i a l’exterior, a més de donar a conèixer els autors de còmic de la nostra illa. Col·laboren en aquesta
Durant tres mesos, els residents de Can Gazà compartiran temps i espai amb dos germans ghanesos que res tenen a veure amb les xacres i altres dolences gazanenques. Un d’ells ha de passar per les mans cirurgianes dels especialistes en tractaments maxiolofacials de l’hospital de Son Dureta; l’altre, resident des de fa un temps a
Un mes i dies, fins que ha tingut doblers, ha suportat n’Àngel la dictadura del tedi i la beguda. No havíem pogut desar, encara, la seva caiguda i ja el tornam a tenir agombolat. Els seus companys l’han tornat a rescatar de la inanició. El vint-i-quatre de març, farts de les seves gateres maridades amb
Demà divendres, a Manacor se subhastaran 90 obres de diferents pintors a benefici de Can Gazà. Es tracta d’una iniciativa de la galeria d’art Gabriel Vendrell, una de les moltes entitats i empreses que col·laboren activament en l’interès de l’associació que gestiona el casal de bescanviar art per ajut i suport. Per això, s’han preparat
No ha resistit pus, n’Àngel. El mes de juny hagués fet deu anys justs que entrà a Can Gazà, la qual cosa el convertia en una mena de patriarca. Fa poc que celebrà els setanta anys. Ha estat camioner, recorrent a escarada i matadorament Europa. Començà per compte d’altri i just abans de l’estimbada era
Des de dissabte passat, dia 14, la marginàlia mallorquina té un altre espai al seu servei. Es tracta de “Sa Casa Llarga”, una finca d’uns nou mil metres quadrats amb un casal magnífic, en el Secar de la Real, a la carretera de Valldemossa número 85, que fa partió amb l’hospital de la ignomínia, altrament
Visita Can Gazà un jove periodista que s’interessa per com ens afecta la crisi, si ja en notam les conseqüències. En dir-li que, més que en sol·licituds d’entrades –els gazanencs som miserables estructurals- ho notam en el rebost, fa cara d’extraviat. En notar que hem notat la seva estranyesa, ens diu que és la primera
Els diaris de l’illa n’informaven en gasetilla acompanyada de fotografia: el matí del dimecres passat, dia 21, l’endemà de la festa gran de Palma, trobaren una dona morta al carrer; o per més precisar, en un carreró d’una de les zones més valorades de la ciutat. En trobar-la enrodillada amb tapament divers i suvora una
En Manuel arribà a Can Gazà dia 2 d’aquest mes amb el que duia posat i dues bosses de plàstic negres a manera d’equipatge que no contenien res més que roba i objectes per reciclar o cremar. Te setanta-tres anys, quatre fills que no volen saber res d’ell i un passat benestant. El feren fora