marginàlies

La Unió Europea, en un intent més per mirar d’eradicar o fer decréixer la pobresa en els seus dominis, decidí fa un temps declarar el 2010 “Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social”. La malaurada crisi i les seves profundes conseqüències no afavoreix gens aquest objectiu eradicador, certament. I sobre la pobresa europea hi ha dades que haurien d’aparèixer ben destacades i espinzellades en els mitjans per tal d’evitar segons quines beneitures, relativitzacions o demagògies i tractar-les amb el respecte i la decisió degudes. Per exemple, que segons dades (Eurostat, Population and living conditions) referides a 2007 (les darreres disponibles) el 16% de la població de la Unió Europea (UE25) es trobava per davall del llindar de la pobresa.

L’Estat espanyol se situa en el tercer lloc del rànquing de l’Europa dels 25 amb més pobres “relatius” (un  0% empatat amb Itàlia i Lituània) i el segon amb pobres més “extrems” (un 13%). Els estats europeus que presenten millors índex de pobresa són Txèquia i els Països Baixos amb un 10% de relativa i un 5% d’extrema tots dos. Insistint en l’Estat espanyol i per aclarir encara més el panorama, segons l’INE, en el 2007 el llindar d’ingressos anuals se situava en 7.203 euros per persona; i com s’ha dit, exactament el 19,7% de la població vivia per sota d’aquesta quantitat. Les dades són de fa dos anys, temps en el que s’han esdevingut daltabaixos econòmics que empitjoraran molt aquestes xifres. Així, la vulnerabilitat social “invisible” d’ara mateix en qualsevol moment es pot materialitzar si no es prenen  urgentment mesures correctores decidides. Passat l’estiu moltes famílies es veuran abocades a una fragilitat econòmica insostenible a la pràctica, en exhaurir-se subsidis, ajudes socials i altres recursos públics. Així, el pas cap a l’exclusió o a la marginalitat social avui per avui ha consumit molts d’escalons en poc temps. El rostre de la mancança, de la precarietat i, en alguns casos, del pauperisme de tan clar, esfereeix. Cal saber-ho. I no hi valen ni els espants ni la carrincloneria.