marginàlies

Seixanta mil persones moren en el món diàriament de fam. Segons Arcadi Oliveres, que anit era a Palma per parlar de les relacions Nord-Sud, aquesta dada esgarrifosa converteix la fam en el primer problema mundial a resoldre. La FAO, explicà Oliveres, el 2008 posà preu a l’eradicació de la fam: creant un fons d’emergència en el qual cada país desenvolupat hi destinaria anualment 50.000 milions de dòlars. Els països rics clamaren al cel i es negaren a aportar aquest fons tot argumentant que no podien fer front a una despesa tan bèstia. No obstant, fins al desembre de 2008, aquests països garrepes amb la pobresa s’havien gastat dos bilions set-cents mil dòlars, és a dir,  54 vegades més, per salvar la banca mundial.

Aquesta animalada fa dir a Arcadi Oliveres que si els governs desenvolupats no tenen doblers per la fam, però sí en tenen per salvar els bancs, vol dir que estats i banquers formen part de la mateixa moneda.

L’any 2009 els famolencs sumaren mil vint milions de persones. I no és que manquin aliments, al món, ans al contrari, en sobren. El problema rau en el fet que el món es divideix en grassos i magres; els magres sobrealimenten els grassos, que, al seu torn, no permeten menjar als magres. I perquè els 0,5 cèntims de peso que per quilo cobra un cultivador de cafè de Colòmbia es converteix en 25 pesos en  qualsevol supermercat d’Europa. I perquè cinc empreses controlen el 70% del cafè que es mercadeja al món. Paorós. I encara més: per molta solidaritat que destinem al Sud, la diferència entre la seva quantificació i el que els països del Sud ens donen via devolució de deute extern, és 5 a 1 a favor nostre, naturalment.

El segon problema mundial, apunta Oliveres, és la malaltia i, entre totes, la pitjor, la sida, que, segons ONUsida, afecta uns 40 milions de persones. D’aquestes, el 60%, uns 24 milions, se concentren a l’Àfrica negra. I d’aquestes, només un milió rep tractament. Mentrestant, les armes inicien el seu tràfic al Nord per acabar al Sud convertides en drogues que retornen al Nord. Aquest és el cicle mortal de la vida, vet ací. Dit d’una altra manera, les malalties pandèmiques del Nord, la usura i la cobdícia entre moltíssimes altres, lluny de matar, com al Sud, ens engreixen.