El diari amb què embolica el volant mèdic per a una analítica i la denúncia contra el seu padastre per apropiació indeguda d’objectes que li pertanyen, no és del dia. A la denúncia manifesta que l’home de sa mare li ha furtat un rellotge d’or, herència de son pare, una cadena d’un dit de gruix
Can Gazà i els seus amics i cooperants ja tenim la nostra Sala d’Art, que s’inaugurà ahir horabaixa a Sa Casa Llarga. L’exposició amb la que arrenca presenta obres de Miquel Tur, Olga Planas, Eladio Alonso, “Merodo”, i José Manuel Tejado, que resideix a Can Gazà. L’exposició restarà oberta fins al 17 de juliol, els
Som tan pobre que només puc dir la veritat: tant de bo tingués quelcom per amagar. Qualsevol cosa per creure’m capaç de poder mentir i no ser pastura constant de l’engany. Els matins, quan surt de la barraca que he anat fent amb les posts dels palets romputs que furto, em sent una feristela en
Ahir decapvespre, amb el cervell ple de morques i anant alerta a no enverrimar-ho tot, feia volar pensadotes, entre lectures i músiques. Pres fortament per la mandra i la indolència, el cap enfilava agulles mai vistes i em deia sense gens de rubor que les transgressions, avui, van en carrilet, tan acomodadament s’expressen; que les
Càndid entrà al despatx amb l’expressió reservada, però gens agressiva. Duia dos diaris locals dues vegades doblegats davall el braç i una carpeta obscura a les mans. Abans d’asseure’s, obrí el portadocuments i me mostrà un manual fotocopiat, elaborat a posta, per aprendre rudimentàriament els secrets de l’ofimàtica. Forçant una ganyota amb ganes de ser
Casimir fa set anys que va de rota batuda. Diu que una dona, jove en el seu moment i espectacular, n’és la causant.. Se n’enamorà com un adolescent. Perr ella deixà l’esposa i els dos fills, i quan se n’adonà l’havia plomat deixant-lo a l’estacada enganxat a l’alcohol i esporàdicament a la cocaïna. Té cinquanta-nou
Vell i tot, l’ametller que esguarda la casa ha florit i deixa que el vent benèvol li prengui pètals, que escampa pel caminal com si fossin flòbies de neu. Ajaguda a la soca, l’ovella més granada de la guarda remuga infatigable i fa més aquietant l’estampa. Els infants i els sentimentals en farien un llepadits,
Ahir va visitar Sa Casa Llarga el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, Joan Tardà, per celebrar amb els gazanencs l’obtenció d’una partida de cent mil euros dels Pressupost Generals de l’Estat que s’invertirà en obres de millora i adequació del casal. El projecte de Can Gazà, institut contra l’exclusió social, es convertir Sa
Seixanta mil persones moren en el món diàriament de fam. Segons Arcadi Oliveres, que anit era a Palma per parlar de les relacions Nord-Sud, aquesta dada esgarrifosa converteix la fam en el primer problema mundial a resoldre. La FAO, explicà Oliveres, el 2008 posà preu a l’eradicació de la fam: creant un fons d’emergència en
La dona de fer feines ha matinat, avui, i li agrada anar fent sense destorbs; i jo en som un, per ella i el seu quefer, perquè, com un ca gros, som pertot fent nosa. És santa Coloma, avui, que comparteix dia amb sant Silvestre. Ma mare, que ho nom, Coloma, sol dir que els
La humitat és per tot. Les articulacions ja fa dies que m’ho diuen. Aquest dissabte de Nadal s’ha aixecat plujós. Plou amb ganes de fer bé, però penetra tant, l’aigua, que aixecarà més de dos referits. Anant cap a Can Gazà per donar les bones festes als residents, no sé ben bé per què em
Ahir, al polisportiu de sa Pobla, ens reunírem més de cinc-cents “Amics de Can Gazà”, un èxit aclaparador atribuïble, sens dubte, a l’empenta dels companys poblers encapçalats per Pep Aguiló. Un cop més quedà demostrat que la gazanenca és una causa molt compartida. I és sobre aquest suport important i sostingut que podem seguir treballant
Contemplar-ho tot des de Can Gazà, a part de ser un privilegi per als sentits, significa acarar-te a l’absurditat de tot plegat que, un cop abastada a grans trets, esdevé rabiada no gens continguda. D’entrada, és sorprenent –i alliçonador- que un espai natural tan bell i aviador de colpiments sensitius es posi a disposició dels
Sol ser habitual que els béns i diners incautats als tractants de la droga reverteixin en la lluita contra el narcotràfic. No obstant això, la darrera paraula sobre el destí d’aquest cabal la té el jutge que coneix o atén cada cas en concret. A Palma, el mes de setembre d’enguany, la policia descobrí al
El sol fa el repèl a les ovelles que, en haver fer el primer àpat del dia, cerquen l’ombra protectora de la paret d’esquena d’ase. Saben que tanta llum matinera constipa. Fa goig, el camp, entrats a la tardor. Reverdeixen els prats i les mosques que, amb tanta inestabilitat atmosfèrica, van esvalotades i més empipadores